El difícil equilibri entre els pescadors i el mar: “Qui pot mantenir la família treballant set mesos cada any?”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Aquest matí, sobre les góndoles del vell Mercat del Peix de Maó, no hi ha peix, i no és només perquè fa anys que l'espai va ser parcialment convertit en una fira gastronòmica estacional per a turistes, sinó perquè el peix escasseja. La flota de pesca de Menorca està de vaga, en sintonia amb l'atur general de dos dies convocat per la Federació Nacional de Confraries de Pescadors que ha aturat les seves barques a tot el litoral espanyol per protestar contra l'última mesura impulsada per la Comissió Europea, que busca limitar els dies de pesca d'arrossegament a la Mediterrània un 79%. Si s'aplica aquesta mesura, els dies permesos per pescar passarien de 130 dies a l'any a només 27, cosa que segons els pescadors seria “materialment impossible de sostenir” i molts haurien de tancar les portes. A Sa Llotja, el Mercat i en altres peixateries de proximitat molts veïns es pregunten què serà dels seus sopars nadalencs, mentre que al Port de Maó, Fornells i Ciutadella els treballadors es pregunten què serà de les seves famílies.
Als amarratges de ponent del Port de Maó les quatre barques autoritzades per a la pesca d'arrossegament al llevant de Menorca esperen el resultat de les negociacions entre representants del gremi, el Ministeri d'Agricultura i Pesca i l'equip del Comissari de Pesca de la Comissió Europea, Costes Kadis, que té lloc a Brussel·les les primeres hores de dimarts 10 de desembre. Segons el mateix ministre espanyol, Luis Planas, ha estat una “negociació d'infart” i l'acord, que s'ha signat de matinada, permetrà mantenir els 130 dies de pesca que actualment estan permesos, sempre que s'implementin una sèrie de modificacions i canvis que facin “més sostenible” aquest tipus de pesca.
“El que ens diuen és que, com més modificacions i transformacions s'implementin, més dies de pesca tindrem habilitats. Sense modificacions, la restricció del 79% es manté. Ara bé, si s'implementa, per exemple, l'ús de xarxes de més diàmetre per permetre que la captura més jove s'alliberi i així facilitar la regeneració de les espècies com la gamba i el lluç, aleshores aquesta embarcació tindrà permesos més dies de feina”, explica en diàleg amb elDiario.es Gabriel Morro, president de la Confraria de Pescadors de Menorca.
Altres mesures contemplades dins d'aquesta nova normativa inclou, segons han revelat fonts de la Confraria, ampliar les vedes continuades en zones de 100 a 500 metres de profunditat de maig a setembre i una veda de 4 setmanes continuades de maig a octubre - en plena temporada d'estiu-, a més de la prohibició permanent -fins ara aquesta veda era d'un mes a l'any- de pescar entre 100 en profunditats i 800 metres per a embarcacions amb el mètode de “portes voladores”. “Si ens acollim a tota aquesta normativa, canviem les arts de pesca, ens queden una mica menys de 7 mesos de treball a l'any. Tu pots mantenir la teva família amb 7 mesos de feina a l'any?” pregunta Abdul, un pescador magribí que fa anys que està establert a Menorca i treballa en una de les barques d'arrossegament de Maó.
El mateix comissari Costas Kadis ha confirmat que el “mètode de compensació” de suma de dies de feina per embarcació busca “incentivar pràctiques sostenibles destinades a protegir els alevins de determinades espècies i incrementar la selectivitat” a l'hora de la pesca. Així mateix, les embarcacions que vulguin beneficiar-se de l'increment substancial de dies que ofereix la Comissió Europea hauran d'incorporar innovacions tecnològiques com les xarxes pelàgiques, el mètode de funcionament de les quals evita l'arrossegament i protegeix el llit marí.
Per la seva banda, des de la Confraria no es mostren entusiasmats amb aquestes propostes. “Hi ha alguns pescadors que ja usen aquest tipus de xarxes aquí”, explica Morro i dubta de si efectivament aquells que no les usen estaran disposats a implementar-les. “És una inversió de molts milers d'euros sense cap mena d'ajuda ni de garantia que, en dos o tres anys, no tornarem a tenir el mateix debat”. Per part seva, des del Ministeri d'Agricultura i Pesca sostenen que aquells pescadors que ho necessitin podran accedir al Fons Europeu Marítim per finançar aquesta “transició blava”. Consultat sobre què passarà amb aquells pescadors que no puguin, vulguin o sàpiguen adaptar-se a la nova normativa, Gabriel Morro és taxatiu: “Lamentablement, desapareixeran”.
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, més del 75% de les espècies a la Mediterrània estan sobreexplotades. A l'informe sobre la Mediterrània del 2023, l'organisme assenyala que la pesca d'arrossegament és en gran mesura responsable de la mort de peixos i mariscs juvenils, cosa que afecta la seva capacitat de reproduir-se i posa en risc les futures poblacions. A més, una de les conseqüències menys visibles, però més preocupants de la pesca d'arrossegament és la seva contribució a l'escalfament global, ja que el llit marí no és només llar de múltiples espècies, sinó també dipòsit natural de carboni, que en veure's alliberat per les xarxes pot contribuir a acidificar el mar i a elevar la temperatura dels oceans, segons assenyala un informe de l'ONG Oceana.
Not all… arrossegadors
“Mira, el poc que hi ha per vendre ni tan sols és aquí. Excepte el Cap Roig, la resta és peix de fora”, assenyala M. J., davant d'un expositor gairebé buit a Sa Llotja, probablement la peixateria de proximitat més gran de Maó, ubicada a tres metres dels amarratges de les barques d'arrossegament i on jeuen inerts i lànguids dos raps i un lluç d'ulls tristos. Rafael Quintana és fill de “Pito” Quintana, un pescador veterà, membre de la Confraria i patró d'un dels arrossegadors amb seient a Maó. Va estudiar Ciències de la Terra a Palma i té un doctorat en Geomorfologia Marina i Sediments per la Universitat de Bretanya. “Abans de la crisi del 2008 vaig ser becat pel CSIC per fer control dels bancs de posidònia oceànica, algues invasores i seguiment d'espècies vulnerables a la pesca”, explica en diàleg amb elDiario.es i assenyala que “no hi ha impacte zero” al món del mar. “No sé si hi ha un equilibri perfecte entre la sostenibilitat de la biodiversitat i la pesca. És clar que no hi ha impacte zero i encara és més clar que pescar 27 dies a l'any és totalment inviable per a la indústria i ni tan sols han exposat amb claredat els fonaments científics amb què pretenen clausurar la indústria pesquera”, explica.
No sé si hi ha un equilibri perfecte entre la sostenibilitat de la biodiversitat i la pesca. És clar que no hi ha impacte zero i encara és més clar que pescar 27 dies a l'any és totalment inviable per a la indústria i ni tan sols han exposat amb claredat els fonaments científics amb què pretenen clausurar la indústria pesquera
Rafael explica els seus darrers dies a Sa Llotja carregant i descarregant peix encara que el seu retir del gremi no té a veure amb decisions d'ordre ambiental, sinó personal. “Un canvi de rumb”, explica mentre signa els seus últims albarans. Sobre les mesures per disminuir l'impacte ambiental dels arrossegadors es mostra parcialment optimista. “Em sembla bé, però no es pot aplicar la mateixa normativa a tots els llocs igual, com si tot fos el mateix. De fet, ja hi ha llocs com Palamós o alguns ports de Mallorca on s'utilitzen arts de pesca amb un impacte sobre la població jove de les captures molt reduït. En tot cas, més enllà de les innovacions que busquen reduir el que anomenem l'Índex de Mortalitat per Pesca, el que és segur és que cap patró no voldrà invertir vint o trenta mil euros a canviar les seves arts o renovar la seva flota, si cada dos anys et canvien les regles del joc”, explica.
Segons explica Quintana, a Menorca les barques d'arrossegament habilitades per a la pesca són set. Tres funcionen al port de Ciutadella i quatre al moll de ponent del Port de Maó. Entre totes proveeixen aproximadament el 80% de les peixateries de proximitat de l'illa, per la qual cosa, si s'apliqués la restricció del 79% proposada per la UE a tota la flota, Menorca es quedaria sense captura de, per exemple, de gambes vermelles, peix manta, cap roig i fins i tot de pop i calamars, ja que les embarcacions d'arts menors no capturen aquest tipus de peix i marisc.
Em sembla bé les mesures, però no es pot aplicar la mateixa normativa a tots els llocs per igual, com si tot fos el mateix. De fet, ja hi ha llocs com Palamós on s'utilitzen arts de pesca l'impacte de la qual sobre la població jove de les captures és molt reduït. Cap patró voldrà invertir vint o trenta mil euros a canviar els seus arts o renovar la seva flota, si cada dos anys et canvien les regles del joc
En aquest sentit, tot i que no els afecta directament, els pescadors tradicionals de Menorca també s'han sumat aquests dies a la vaga. “No és només que afecti els que depenen directament dels arrossegadors, és que si tanca algun patró també es veuran afectades les peixateries per falta de gènere i, si tanquen peixateries, també es veuran afectats els pescadors d'arts menors i la pesca tradicional, que són pocs, però encara n'hi ha. On vendran la seva captura aquests pescadors? Només amb arts menors no se sosté una Llotja o una Confraria. La mesura ens afecta en diferent mesura tots”, insisteix Quintana.
Els matisos d'una economia regional
Tot i que la mesura impulsada per la CE és uniforme per a tots els vaixells arrossegadors de països membres de la UE -amb variacions percentuals de dies de feina en funció de la zona-, des de l'entitat ecologista GOB Menorca assenyalen que és important treballar en “mesures de compensació” i, en sintonia amb Rafel Quintana, subratllen la importància de “tenir en compte les conseqüències socioeconòmiques” de la nova normativa en un territori amb tantes particularitats com Menorca. És a dir, discriminar l'aplicació de les mesures en funció de l'impacte econòmic, ecològic i social a cada lloc.
“Nosaltres no defensem la pesca d'arrossegament com a tal, és una pesca molt agressiva per al medi marí i poc selectiva. Tot i això, coincidim amb altres entitats que la mesura de reducció de dies de treball que es va proposar des de la UE per al 2025 és massa dràstica i no té en compte les conseqüències socioeconòmiques. És a dir, no defensem la pesca d'arrossegament, però no estem d'acord amb la reducció proposada per la UE”, assenyala Víctor Carretero, coordinador de Medi Marí del GOB, a elDiario.es. Així mateix, Caretero subratlla la importància del treball coordinat entre científics, administració i pescadors.
No defensem la pesca d'arrossegament com a tal, és molt agressiva per al medi marí i poc selectiva. No obstant això, la mesura de reducció de dies de treball que es va proposar des de la UE per a 2025 és massa dràstica i no té en compte les conseqüències socioeconòmiques. No defensem la pesca d'arrossegament, però no estem d'acord amb la reducció proposada per la UE
“No coneixem detalladament l'acord aprovat, però condicionar l'augment dels dies de treball a uns mecanismes de compensació -que caldrà estudiar- sembla una bona solució”, subratlla. Finalment, insisteix que des del GOB també s'està treballant per consensuar amb el sector de la pesca professional i el científic l'augment de zones marines d'alta protecció a Menorca. “És una mesura que ha demostrat ser molt efectiva per protegir els ecosistemes marins i limitar o pal·liar els possibles efectes de la sobreexplotació o de la pesca d'arrossegament”, comenta.
Un altre espai ecologista que ha sol·licitat una revisió de les mesures proposades per la UE per al territori insular és la Fundació Marilles, entitat dedicada a la conservació de la zona marítima balear de la Mediterrània. “Cal protegir els recursos marins i avançar cap a una pesca sostenible, però això no es pot fer aplicant una política indiscriminada que ignori les particularitats i els esforços d'algunes flotes. La flota balear ha fet els deures, i aquesta singularitat s'ha de defensar a tots els nivells, des de les Balears a Brussel·les”, han expressat els ecologistes.
0