La formació prèvia és clau en l'èxit dels projectes cooperatius. També ho és, clar, la preparació dels cooperativistes i l'originalitat de la idea. Però, com més preparació prèvia té un projecte més possibilitats d'èxit té.
La Caníbal i L'Estoc, en són dos exemples. En el llançament dels dos projectes hi ha tingut un paper clau la realització prèvia de cursos que complementessin la idea dels seus impulsors i ajudessin a que es convertís en una empresa cooperativa.
Júlia Montilla, Jesús Arpal i Amanda Cuesta, estan darrere del projecte La Caníbal. Ells mateixos defineixen la seva entitat com una cooperativa de treball associat, sense ànim de lucre que vol contribuir a la transformació de la societat “en la direcció d'un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat”.
En els moments que es viuen, La Caníbal s'ha especialitzat en llibres per al debat crític, però, també aspira a convertir la seu de la cooperativa, situada al carrer Nàpols, 314 en un centre d'animació cultural.
Amanda Cuesta explica que en els seus orígens l'equip eren dues persones, ella i la Júlia Montilla. Per això van estar estudiant diverses formes jurídiques amb les que tirar endavant el projecte. Amanda Cuesta havia estat abans comissària artística, igual com Júlia Montilla. Les dues van decidir iniciar l'aventura de La Caníbal. Després s'hi va afegir el Jesús Arpal, que treballava de llibreter a Bilbao. Eren tres i la forma cooperativa va sorgir amb tota naturalitat.
L'Amanda Cuesta ho explica: “érem dues persones i vam estar estudiant les formules jurídiques. Quan vam trobar la tercera persona, era el juny de l'any passat i estàvem fent el pla d'empresa. A l'agost ja érem tres i vam tirar endavant el projecte cooperatiu”.
“La idea de fer una cooperativa ens venia de temps enrere. Per a nosaltres no és només una forma jurídica, és un posicionament”, assegura l'Amanda. Un cop presa aquesta decisió, llavors la formació es va fer una mica a la mida de les necessitats. Des de formació bàsica com la introducció al cooperativisme fins a especialitzada, com cursos d'economia solidària van ajudar a afermar el projecte La Caníbal.
“Com que teníem els recursos limitats, vam usar al principi les eines de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) per tirar endavant les primeres passes”, diu l'Amanda. Entre aquestes passes inicials n'hi ha de tant importants com aconseguir models d'estatuts de la cooperativa o assessoria en el procés administratiu seguit per a legalitzar la nova empresa. En tots aquests moviments inicials, diu l'Amanda, estar federats ha estat positiu.
Una cosa que han fet des d'aquesta cooperativa ha estat dissenyar-se l'itinerari formatiu a mida de les seves necessitats. El procés el van seguir usant les facilitats que atorga Barcelona Activa, l'empresa municipal de Barcelona que acompanya els processos de formació d'emprenedors. “Pel que fa als cursos, has d'estar al cas i apuntar-te als que et són útils o interessants. A Barcelona Activa van sortint i tu t'apuntes als que veus que millor s'ajusten a les necessitats”, explica l'Amanda.
Els tres socis de La Caníbal no van poder capitalitzar l'atur. Havien estat abans sempre autònoms. Per tant, el projecte el van haver de finançar amb els seus estalvis. Però, un cop s'està a la roda de l'economia cooperativa sempre es pot trobar algun altre recurs. La Fundació Seira aporta un fons a Acció Solidària Contra l'Atur (ASCA), amb el qual es dóna suport a cooperatives amb menys de 5 anys. En concret així es va aconseguir que va aportar una quarta part del pressupost.
L'Estoc mobles a mida, amb finalitats socialsL'Estoc és una cooperativa de treball associat i d'iniciativa social. Produeix mobles de disseny propi elaborats a partir de materials reciclats o d'altres mobles en desús. Jordi Maials, el seu impulsor, ho explica gràficament: “d'una persiana en fem un banc o un paravent. Un escriptori antic l'adaptem als nous temps o una porta antiga la convertim en una taula o un capçal.
La cooperativa té la seva seu al Poblenou, al carrer Almogàvers, 225. En aquest lloc hi ha el taller de fusteria i la botiga. El taller va començar a funcionar el setembre de 2012. Va començar a produir mobles amb personal de la Fundació NouXamfrà, de l'Escola Montserrat i del Taller Escola Barcelona (TEB). La idea és que es vagin creant nous llocs de treball en la mesura que el negoci es vagi consolidant.
Des del començament l'equip de l'Estoc, format per Jordi Mayals, que fa les tasques de gerent; Manuel Fito, que és l'encarregat del taller, Sol Bucalo, que fa el disseny i Hedwig Verstappen, han intentat donar un valor social a la seva feina. La formació prèvia la van fer també a Barcelona Activa, i des dels inicis tenien pensat crear una cooperativa. “Com teníem la idea clara, de seguida ens van derivar cap a la Federació”, explica Jordi Mayals. La forma jurídica cooperativa era la que millor s'adaptava a la idea d'empresa, una entitat que és alhora cooperativa de treball i d'iniciativa social. Per aquest motiu els impulsors de L'Estoc han realitzat també cursos de formació en emprenedoria social.
El fet de treballar i tenir com a objectiu crear llocs de treball per a persones amb discapacitat ha fet que entitats com La Caixa hagin confiat en l'Estoc. Posteriorment el projecte ha tingut també el suport de l'Empresa Nacional de Innovación, que ha fet l'aval tècnic i ha contribuït al capital inicial amb 30.000 euros, una altra aportació de 25.000 euros procedeix de la Fundació NouXamfrà, de Sant Feliu de Llobregat. No obstant, una part més del pressupost ha sortit de les butxaques dels tres socis de la cooperativa i del seu treball, que entre altres coses ha suposat el condicionament dels locals i la posada en marxa del taller.
La tasca de l'Estoc, ha estat premiada per la Generalitat de Catalunya en l'apartat de suport a l'emprenedoria social corresponent al 2011 i per la Fundació La Caixa el 2012, any en què es va obrir la botiga.
Però, l'objectiu real és que l'Estoc es financi a partir de les vendes dels mobles únics que fan els seus impulsors i les persones que procedents de llocs com nouxamfrà puguin tenir un sou a canvi de la seva feina. De moment en aquesta cooperativa no cobra ningú, els socis viuen dels seus estalvis, però esperen que en la mesura en què la gent conegui les seves creacions: “mobles únics, no de luxe” la roda començarà a girar positivament.
Sobre este blog
El Diario del Cooperativsmo forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Este bloque está patrocinado por la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat
Llegeix El Diari del Cooperativisme en català.
