Junts pel Sí: liberals al matí, socialdemòcrates al vespre
Junts pel Sí s'ha llevat liberal i se n'ha anat a dormir socialdemòcrata. Així es podria resumir el primer dilluns de campanya de la candidatura independentista. En un acte amb empresaris al matí, Junts pel Sí ha promès una Catalunya independent “business friendly”, mentre que al vespre ha desplegat els seus candidats amb més perfil social, amb l'ex europarlamentari d'ICV Raül Romeva al davant, per buscar el votant progressista desencantat pel paper que han jugat el PSC i ICV durant el procés sobiranista. Ho ha fet a Mataró, un tradicional feu socialista, que a les passades municipals va tornar a mans del PSC (amb CiU votant la investidura de l'alcalde David Bote) després d'uns efímers quatre anys de CiU a l'alcaldia. Artur Mas ha participat en l'acte amb empresaris, però a la tarda ha marxat cap a Olot, una plaça fàcil pel sobiranisme.
Segons un document de la candidatura del que es feia ressò aquest dilluns el diari El Punt Avui, Junts pel Sí calcula que fan falta 150.000 votants més per tal d'aconseguir un resultat que doni un “mandat inequívoc”. També insta les seves bases a buscar en el seu entorn indecisos entre els joves abstencionistes, les dones, les persones de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona i votants “decebuts per l'aposta d'ICV pel no”. Les enquestes assenyalen que és a la conurbació de Barcelona i Tarragona on Junts pel Sí es juga bona part de les possibilitats d'aconseguir una majoria absoluta que li permetrien desplegar el seu full de ruta independentista sense la necessitat de la CUP.
Mataró i la comarca del Maresme són un d'aquests territoris d'on Junts pel Sí vol nodrir-se per augmentar encara més l'avantatge que li donen les enquestes. A les eleccions del 2012, la suma entre CiU i ERC va obtenir el 49,74% dels vots al Maresme. Aquell any, CiU va perdre 4.000 vots a la comarca, el PSC 2.000, i Esquerra va guanyar-ne gairebé 18.000.
Per convèncer els indecisos, Romeva ha instat els 2.500 assistents a l'acte del Parc Central Antic de Mataró a que expliquin que el 27 de setembre votar Junts pel Sí és votar per la unitat, la dignitat i les eines per lluitar contra la crisi i per augmentar la justícia social. L'exeurodiputat d'ICV, el fitxatge estrella de Junts pel Sí per marcar perfil social i atraure als votants crítics amb els ecosocialistes per la seva aliança amb Podem, ha estat especialment incisiu en aquest capítol. Romeva ha culpat al govern espanyol d'aturar, per la via del recurs al Tribunal Constitucional, totes les mesures de la Generalitat per “donar resposta” a les necessitats dels col·lectius més castigats per la crisi econòmica: l'impost sobre els dipòsits bancaris i sobre les emissions contaminants dels avions o el decret de pobresa energètica. Tot plegat ha fet que, per Romeva, a l'Estat espanyol ja no es pugui “creure en l'Estat de dret”. “Tenim un Estat en contra”, ha reblat Romeva.
“Un Estat en contra”
La mateixa expressió ha fet servir la vicepresidenta del Govern, Neus Munté. Munté personifica el “gir social” que Mas va voler donar després del pacte amb ERC del 2012 per allunyar-se de la creu de les retallades que arrossegava el seu primer govern. Aquell any, Munté, afiliada del sindicat UGT, va esdevenir consellera de Benstar Social. Avui és un valor que cotitza alt a CDC. És, després d'Artur Mas, la segona política de CDC a la llista de Junt pel Sí (va vuitena per Barcelona). A més, juntament amb Mas i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, és l'única membre del govern actual que va a un lloc destacat a les llistes.
Aquest dilluns Munté ha assegurat que la Catalunya independent és un “projecte lligat a la justícia social”. També ha culpat al govern espanyol i al Constitucional de prendre decisions que provoquen la “recentralització constant” i “l'ofec econòmic, social i democràtic sistemàtic” de Catalunya. Munté ha acabat el seu discurs citant el cantautor (i ex membre del PSUC i del Partit dels Comunistes de Catalunya), Ovidi Montllor: “Serà un dia que durarà molts anys”.
Si Munté ha citat un comunista, el cinquè de la llista de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, ha evocat les figures de l'anarquista Bonaventura Durruti i l'històric membre del sindicat CCOO a Catalunya, Cipriano Garcia, que va posar Comissió Obrera Nacional de Catalunya com a denominació oficial del sindicat. En aquest cas la intenció de Junqueras en reivindicar aquestes figures històriques de l'esquerra nascudes fora de Catalunya era respondre a les apel·lacions a l'origen extremeny i andalús de molts catalans que va fer Pablo Iglesias dimecres passat i que encara han centrat bona part del debat de campanya d'aquest dilluns.
Junqueras també ha amanit el seu discurs d'episodis històrics referits a greuges de l'Estat amb la comarca del Maresme. Així, ha assegurat que l'Estat va “deixar sol” al Maresme en la construcció de la primera línia de ferrocarril que es va fer a Espanya a finals del segle XIX, que va unir Barcelona i Mataró, en la primera autopista i la reconversió industrial després de la crisi dels anys 80.
Un país “business friendly”
Per Junts pel Sí, l'Estat no només és responsable de que Catalunya no pugui desenvolupar polítiques socials progressistes, sinó també d'impedir les polítiques de suport a l'empresa. El número 7 per Barcelona de Junts pel Sí i catedràtic d'Economia Financera, Oriol Amat, ha defensat aquest matí que la independència és una “oportunitat” per fer un nou país “business friendly”, el terme encunyat per Artur Mas en el debat d'investidura de l'any 2010, que va precedir un Govern que va aprofundir en les retallades socials que havia començat el tripartit.
Tot i defensar una Catalunya “business friendly” davant de 300 empresaris, Amat ha fet servir una cita que bé podrien haver pronunciat els seus companys de llista més vinculats amb les polítiques socials. En concret, una del dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht, de qui ha dit que deia que els que no lluiten per una causa pròpia lluiten per la contrària.
