Portar escrit “diferent” en la cara, la integració dels mil·lennistes d’origen xinés en la societat valenciana

El País Valencià s’ha convertit en l’actualitat en la llar d’uns 23.000 ciutadans d’origen xinés, que arriben a la ciutat de València a 6.635 habitants i ha esdevingut la tercera població estrangera més gran per quantitat, just darrere de romanesos i italians. Les primeres arribades d’immigrants del país asiàtic van tindre lloc durant la dècada dels 70 i, des de llavors, els seus descendents han anat conformant la primera generació d’origen asiàtic nascuda i criada com a valencians.

Per a alguns la comunitat xinesa és una de les més hermètiques i desconegudes de la ciutat, però en la seu de l’Associació Cultural de la Xina a València, situada al barri de Pelai, estan molt pendents de l’actualitat que els envolta i es lligen atentament les publicacions sobre temes que els concerneixen, com els polèmics projectes participatius del carrer de Pelai. L’objectiu del centre és donar a conéixer la cultura asiàtica, i per fer-ho és important saber com són percebuts. “Estem molt en contacte amb la premsa”, afirmen.

El perfil actual de l’immigrant xinés dista molt del dels que van arribar a València durant els anys 70 a la recerca d’un futur millor. “Els primers que hi van arribar venien buscant faena i fugint de la superpoblació a la Xina. Els nous immigrants xinesos, en canvi, han arribat, perquè els agrada l’ambient de la ciutat, ja coneixen València pel turisme i arriben atrets pel clima, la qualitat de vida i les possibilitats d’inversió. Molts venen, per exemple, a comprar habitatges. Uns altres a jubilar-se.”, expliquen des del Centre Cultural.

Així doncs, i malgrat les dificultats, aquelles primeres generacions d’immigrants van fer de València la seua llar. Els seus fills van nàixer i es van criar ací, i, en casos com el de Shijia Li, estudiant de medicina de 23 anys, no van tindre contacte amb altres ciutadans d’origen xinés fins que no van vindre a València a cursar els estudis superiors.

“Jo m’he criat en un poble molt menut de València i sempre m’he envoltat d’un entorn valencianoparlant. Hi vaig arribar als set anys i no parlava ni valencià ni castellà, però sempre m’he sentit bastant integrada, perquè vaig tindre una professora que es va oferir a portar-me a sa casa totes les setmanes i m’ensenyava valencià, castellà, em posava pel·lícules… ella em va ajudar moltíssim a integrar-me”, explica Shijia.

Verónica i Víctor, de 22 i 27 anys, van nàixer ja a València i no van tindre contacte amb altres joves d’origen xinés fins a la universitat i el batxillerat. Són dos d’aquests joves de qui des del centre cultural diuen que “per fora són xinesos, però pensen com a espanyols”. Tots dos, no obstant això, diuen que se senten xinesos.

“Depén de l’entorn, dels amics amb qui t’ajuntes, dels pares, la professió… tot hi influeix. La manera d’ensenyar el xiquet també. En el meu cas, des de menut, he estat tots els dies parlant xinés i en un entorn xinés, però ixes de casa i és un altre món. És com tindre un interruptor al cap que vas canviant”, explica Víctor.

Portar escrit “diferent” en la cara

Per a aquests joves el més important a l’hora d’integrar-se és la manera con s’és rebut. Durant la infància, l’escolarització els porta a interactuar amb altres xiquets i a estar en contacte amb la societat espanyola i aquestes relacions es mantenen durant els anys posteriors. No obstant això, i malgrat que, en general, les seues experiències han sigut positives, no han aconseguit deslliurar-se d’un sentiment de no pertinença, de ser diferents o, fins i tot, de discriminació.

Per a Meng-Yu, estudiant de disseny de moda de 22 anys, saber-se diferent és una cosa que sempre ha estat ací. “Ho he notat pràcticament des que vaig entrar a l’escola. Físicament ja es nota, així que sempre he sabut que era diferent dels altres xiquets. També hi ha moltes diferències culturals: nosaltres no mostrem els sentiments de manera tan oberta, l’amor dels pares als fills no s’expressa tant i hi ha un cert xoc cultural”, afirma l’estudiant.

Aquesta sensació de no pertinença és una cosa generalitzada en l’experiència vital d’aquests joves, que, malgrat estar integrats, diuen haver sentit sempre que d’alguna manera els han ressaltat que eren diferents de la resta. L’estudiant de medicina, Shijia Li, recorda que, durant unes pràctiques a l’hospital, “va entrar una dona a la consulta i, en veure’m, va dir que si podia eixir de la consulta. Érem uns quants estudiants, però ho va dir assenyalant-me només a mi. Aquestes experiències no han sigut la majoria, però et feien notar que eres diferent”, explica.

A més de donar-se a conéixer, un dels objectius principals de l’Associació Cultural de la Xina és fer arribar el missatge que la cultura xinesa i la valenciana són compatibles. Aquesta generació de joves valencians, que han aconseguit mantindre viva la seua identitat cultural d’origen i integrar-se en la que els ha acollit, en són la millor prova.