La por que torne a passar: Paiporta viu en suspens la segona DANA

Els soterranis del carrer Arts Grafiques, a Paiporta, es van convertir en un parany mortal la vesprada de les riuades. És una zona de cases baixes, situades a 200 metres del barranc que es va desbordar el 29 d'octubre. Tots coneixen algú que hi va morir aquell dia. Aquella vesprada, molts van reaccionar igual en veure com l'aigua arribava a les plantes subterrànies de casa seua. Van baixar per intentar rescatar mobles, roba, cotxes o cellers. Però llavors va arribar la riuada. Alguns van aconseguir salvar-se; uns altres, no.

El fill i el marit d'Amparo van aconseguir sobreviure, tot i que l'aigua els va assotar quan encara estaven al soterrani. Havien baixat a agafar el cabàs del nét d'Amparo, que té set mesos. Volien posar-lo fora de perill al saló, evitar que l'aigua el destrossara. Van baixar amb una llanterna, aleshores ja s'havien quedat sense llum. Amparo es va adonar que la situació era crítica quan va començar a sentir crits. Aleshores va veure que l'aigua havia pujat molt més del que esperava. La riuada ja estava grimpant per les escales que connecten el soterrani i la planta baixa de casa seua.

“Van notar un colp a l'esquena que pensen que va ser l'aigua quan va entrar”, explica Amparo, que segueix amb el soterrani enfangat. La força del cabal es va endur per davant la porta del garatge i els murs interiors dels soterranis de tots els habitatges del mateix bloc. De sobte, el seu fill i el seu marit es van veure surant entre el fang, amb el cap gairebé tocant el sostre. A punt d'ofegar-se. “Anaven bussejant al fang per poder eixir. En aquell moment, el meu marit es va adonar que encara portava la llanterna. Tot estava fosc. Era tot fang”, afegeix aquesta dona de 61 anys.

La llum de la llanterna els va ajudar a ubicar-se. Estaven a prop de la porta. I estava oberta. El seu fill va ser el primer a sortir, després va agafar el seu pare i el va traure. Amparo no recorda com va viure aquells minuts d'incertesa. No sabia què podia fer. La seua nora li explica que només cridava: “Se m'ofeguen!, se m'ofeguen!”.

“Hem vist la mort”, explica el seu marit. Quan van aconseguir eixir, tota la família es va abraçar, plorant, conscients que havien estat a punt de morir. Ho van estar encara més l'endemà al matí, quan es van assabentar que dos dels seus veïns, una parella que vivia a l'altra banda de la paret, van morir en aquest mateix soterrani. Tenien una adolescent de 16 anys i un nen de vuit.

Va necessitar uns dies per tornar al soterrani

Amparo va tardar dies en tornar a baixar les escales. Va necessitar temps per recompondre's del que havia viscut. El fang va xopar les parets del soterrani, també les de l'escala que porta al saló. En una cistella de plàstic coberta per fang, encara hi guarda la roba que va quedar destrossada aquell dia. Entre el marró, treu el cap una corbata bordeus del seu marit.

Durant vuit dies, la família va conviure amb el fang i la pudor. No tenen porta al soterrani, així que l'olor de putrefacció pujava per les escales. Van estar així, amb el garatge ple de fang, fins que va arribar l'ajuda. “Ho devem tot als voluntaris. Es mereixen un monument. Hem tingut fins i tot italians que s'han agafat vacances per vindre a ajudar”, afegeix.

Van aconseguir netejar-lo, però aquest dijous va tornar a inundar-se. L'escena no s'assemblava a la del matí del 30 d'octubre –no hi havia fang, només dos o tres dits d'aigua– però la sensació, sí. Les pluges de dimecres a la matinada a dijous, que van col·locar la província de València una altra vegada amb avís vermell, han tornat a posar els veïns de Paiporta en suspens.

Aquest municipi ha esdevingut la zona zero de la DANA que ha causat la mort de 216 persones. A Paiporta, n'han mort 45. Per això, de dimecres a la matinada a dijous, amb un nou avís de l'Aemet, molts veïns van estar alerta. “La nostra por era que els embornals començaren a llançar més aigua i pujara. Vam estar tota la nit sense dormir, pendents”, explica Amparo.

També Fina, la seua veïna del davant, va passar així la matinada. Va estar trepitjant aigua tota la nit. A la seua família tothom està fora de perill, però també coneix veïns que van morir per la DANA: un veterinari, una advocada –segons el seu relat– o un professor. El seu marit també es va arriscar a traure el cotxe del garatge i aparcar-lo a la vorera.

La Generalitat va enviar aquest dimecres una alerta de Protecció Civil als mòbils pels voltants de les 19.45 hores en què va comunicar el nivell d'alerta vermella: “Es produiran fortes pluges des de la vesprada-nit del dia 13 i durant el dia 14”. Els veïns del carrer Arts Grafiques de Paiporta van acollir bé aquesta decisió. El 29 d'octubre l'alerta, però, va arribar tard, quan molts municipis ja estaven inundats.

“Quan va sonar l'alarma ahir [dimecres] vam estar nerviosos. Sabíem que si plovia molt es tornaria a inundar”, explica Teresa, 72 anys, a la porta de casa seua, mentre alguns veïns, liderats pel seu marit, fiquen mànegues al soterrani per intentar que l'aigua que ha entrat per les pluges isca amb una bomba. Tots els veïns expliquen que el que més temien en aquesta segona DANA eren els claveguerams. Fa setmanes que estan bloquejats.

Aquestes cases unifamiliars estan a l'entrada del municipi, al costat d'alguns polígons industrials. La carretera d'uns quants carrils que separa les cases de les naus ha esdevingut una piscina de fang per on passen camions de l'Exèrcit, de bombers i furgonetes de voluntaris.

La casa de Teresa dóna a aquesta carretera. Ella ha perdut tot el que tenia al garatge. Va estar dos o tres dies sense llum ni aigua. La seua filla, que viu al centre del municipi, s'ha quedat sense casa. Diu que s'han sentit abandonats durant dies, i ara temen que torne a passar. Viuen amb por a una nova inundació, no pel barranc, sinó per pluges torrencials si no netegen el sistema de canonades municipals. “Sabem que ha estat devastador, però volem que hi posen mitjans”, reclama Teresa. Aquest dimecres, quan el mòbil va començar a tornar a xiular en rebre l'alerta, la seua filla va patir un atac d'ansietat. L'aigua no podia emportar-se res, ja ho havia perdut tot.