Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El mausoleu als feixistes que Itàlia paga a Espanya: “És un element ofensiu”

L'àliga imperial que corona el mausoleu en record dels feixistes italians i una de les factures amb els pagaments que Itàlia abona pel manteniment.

Esther Ballesteros / Joe Curtin

Mallorca —
25 de octubre de 2024 08:59 h

1

En travessar la rotonda que condueix cap al cementiri de Palma, cementiri en una de les fosses comunes del qual reposen, entre d'altres, les restes de la 'Garbo dels cels', la portentosa silueta d'una àliga amb les ales esteses crida poderosament l'atenció. Tot i això, no tothom sap que es tracta d'un mausoleu que les autoritats italianes van fer construir el 1942 per conservar “les restes mortals dels camarades que van donar la seva vida en la lluita contra el marxisme”, per l'enderrocament de la Segona República i per la implantació d´un règim feixista a Espanya. Per garantir-ne el manteniment, el Govern italià abona cada any 449,11 euros a l'Empresa Funerària Municipal (EFM), d'acord amb la documentació consultada per elDiario.es.

Enmig de la polèmica actual per la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, la supressió de la qual ha estat impulsada per Vox amb el suport del PP, el grup municipal de Podem ha registrat una moció amb què insta a retirar els elements antidemocràtics que “encara embruten el paisatge urbà” de Palma, com diverses inscripcions i plaques amb simbologia franquista que encara es troben presents en nombrosos portals de la capital balear, i emplaça l'Ajuntament a negociar amb l'ambaixada italiana la retirada de la simbologia feixista del panteó erigit en record dels 'màrtirs' que durant la Guerra Civil es van desplaçar a l'illa per donar suport a les tropes franquistes, recolzades a més per les principals oligarquies econòmiques i religioses del país. La iniciativa ha estat aquest dijous debatuda en comissió i elevada a ple. Consultats per elDiario.es, des de l'equip de govern del PP eludeixen fer declaracions sobre això.

Mallorca, base d'operacions de l'Aviazione Legionaria

El monument va ser aixecat anys després que la Itàlia de Benito Mussolini fixés les Balears com a punt geoestratègic per als seus interessos militars i clau d'entrada cap a la península. L'aeròdrom mallorquí de Pollença esdevindria, de fet, la principal base d'operacions de l'Aviazione Legionaria, creada el 1936 per brindar suport logístic i tàctic als revoltats i a la qual l'historiador Joan Maluquer va arribar a definir com “un enorme portaavions impossible d'enfonsar”. Davant les costes de Pollença perdria la vida, a més, Ramon Franco Bahamonde, comandant d'aviació a l'arxipèlag i germà de qui es convertiria en dictador del país durant prop de quaranta anys. Tot just enlairar-se, l'hidroavió CANT Z.506 Airone que pilotava es va precipitar en barrina sobre el mar, deslligant des d'aquell mateix instant múltiples teories i rumors sobre la seva mort.

El mausoleu va ser erigit anys després que la Itàlia de Benito Mussolini fixés Balears com a punt estratègic per als seus interessos militars. L'aeròdrom mallorquí de Pollença va ser, de fet, a la principal base d'operacions de l'Aviazione Legionaria desplaçada a Espanya per intervenir a la península i donar suport als revoltats

D'acord amb el Cens de símbols, llegendes i mencions del bàndol franquista de la guerra civil i la dictadura a Balears, elaborat pel Govern autonòmic durant la legislatura passada i que conté fins a 92 vestigis repartits en 28 municipis de les illes, el temple dedicat als combatents italians conserva les restes pertanyents a la dotació del vaixell de la Marina italiana Quart i altres nombrosos Cavallers Legionaris Aviadors. Obra de l'arquitecte italià Ugo Geunari, va ser traslladat des d'Itàlia al veler Correri i emplaçat, sota la supervisió de l'enginyer Ricardo Zorgi, a tocar de l'escalinata de la porta sud del cementiri de Palma, en uns terrenys cedits desinteressadament per l'Ajuntament.

La cripta, vestida de marbre blanc i negre, consta de setanta-sis nínxols amb inscripcions en marbre vermell. Al nivell del terra, sobre una doble escalinata, s'aixeca una columna del mateix material coronada per un capitell jònic-corinti. És a la base on s'erigeix una esvelta àguila imperial en bronze -insígnia de la simbologia feixista i element que va adoptar Mussolini de les antigues legions romanes-, sota la qual figura la inscripció “Ai marinai i aviatori d'Itàlia caduti in Spagna che qui riposano. 1936-1939” (“Als mariners i aviadors d'Itàlia caiguts a Espanya i que aquí descansen. 1936-39”).

Anys enrere, el monument contenia una altra llegenda que recordava el “sacrifici” dels legionaris morts: “I legionari d'Itàlia a fianco del fratelli spagnoli nell etern ripós menja nena lotta. Anno XVIII EF” (“Els legionaris d'Itàlia al costat dels seus germans espanyols en etern descans mentre lluiten. Any XVIII E.F”. En concret, E.F. al·ludia a l''Era Feixista' -el calendari de la qual va ser implantat el 1922, amb l'arribada de Mussolini al poder- i l'any XVIII feia referència al període situat entre el 28 d'octubre de 1939 i el 27 d'octubre de 1940. Al costat d'aquesta inscripció també va ser retirat el manat de feixes -figura comuna en els uniformes feixistes italians- que l'àguila sostinia entre les seves urpes.

'Glòria als caiguts de l'aire'

Tot just uns metres de distància hi ha el mausoleu dedicat als 'caiguts' de l'Exèrcit espanyol de l'Aire. Entre els que jeuen en aquest sepulcre hi ha Ramón Franco. Igual que en el cas del temple italià, el Consistori palmesà va cedir el 1945 uns terrenys del cementiri per a la construcció del panteó, les obres del qual van finalitzar el 1960. Projectat per l'arquitecte Guillermo Muntaner, el sepulcre constitueix la mostra més tardana d'aquest tipus de monuments. Va ser realitzat amb marbre blanc i negre en un estil senzill i funcional, que s'aparta del monumentalisme dominant en aquest tipus d'obres. Tres gavines en bronze i una inscripció, 'Glòria als caiguts de l'aire', són les referències que relacionen el mausoleu amb els 'herois de l'aviació'. El 1939, on avui se situa la porta sud del cementiri, va ser projectada una porta monumental d'estil neoclàssic que enaltís els dos monuments, creant amb això una unitat memorialística de caràcter feixista, encara que mai no va arribar a veure la llum.

“És increïble que en ple segle XXI seguim tenint un monument clarament feixista de l'època de Mussolini”, subratlla, en declaracions a elDiario.es, la regidora de Podem Lucía Muñoz, defensora de la moció registrada pel seu grup. Muñoz recorda que, durant la legislatura passada d'esquerres, l'Empresa Funerària Municipal va intentar contactar diverses vegades amb el Consolat d'Itàlia a Barcelona, encarregat de la gestió del mausoleu, “però no responien ni als burofax”. També des de la Conselleria de Memòria Democràtica, encapçalada per l'exconseller Juan Pedro Yllanes, van buscar resoldre aquest assumpte a través de la Delegació del Govern, però “no es va aconseguir avançar”, comenta la també coordinadora de Podem Palma.

Sobre això, el llavors gerent de l'EFM, Jordi Vilà, explica a elDiario.es que la del mausoleu és una concessió administrativa a perpetuïtat, igual que totes les unitats d'enterrament del cementiri, i es troba vigent atès que el seu titular és l'Estat italià i des del consolat italià de Barcelona s'encarreguen anualment de pagar la tarifa de manteniment, tal com va publicar al seu dia Última Hora. Un motiu pel qual, precisa, l'EFM “té poca capacitat de maniobra”. “La nostra idea era respectar el mausoleu i eliminar els símbols feixistes: l'àliga i la inscripció actual”, assenyala Vilà, que subratlla que, per això, la intenció dels anteriors responsables de l'empresa passava contactar amb els titulars de la cripta i “entrar en diàleg amb ells” per proposar-los la reordenació d'aquests elements. “No obstant, des del Consolat italià no ens van atendre mai i el tema va acabar morint”, recorda. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb el Consolat italià a Barcelona, però no ha respost les trucades d'aquest mitjà.

La concessió administrativa del mausoleu és a perpetuïtat. Actualment continua vigent atès que el seu titular és l'Estat italià i des del consolat italià de Barcelona s'encarreguen anualment de pagar la tarifa de manteniment. Un motiu pel qual, segons precisa l'exgerent de l'Empresa Funerària Municipal Jordi Vilà, l'organisme té poca capacitat de maniobra. 'La nostra idea era respectar el mausoleu i eliminar els símbols feixistes: l'àliga i la inscripció actual', comenta

Muñoz, per la seva banda, recorda que una de les coses que sí que es van aconseguir va ser retirar la placa que dóna nom al carrer del cementiri on s'ubiquen el mausoleu italià i el monument als aviadors franquistes: la 'Via dels Màrtirs'. Tot i això, amb l'arribada del nou equip municipal del PP, la placa va tornar al seu lloc. “No només no respecten la seva retirada, sinó que, a més, es reafirmen”, lamenta la regidora, que critica, a més, que els populars mantenen en aquest sentit “la mateixa posició que Vox” i, des de l'inici de l'actual legislatura, “han rebutjat absolutament totes les mocions relacionades amb la memòria democràtica”. Entre elles, el suport a la celebració del 24F, dia en record a les víctimes de la guerra civil i el franquisme, o la retirada de més d'una vintena de plaques franquistes de l'Institut Nacional de l'Habitatge que encara romanen en alguns dels habitatges de protecció impulsades durant la dictatura.

No només això. A finals de 2023, PP i Vox salvaven de la demolició el monument franquista més gran de Balears, el monòlit de Sa Feixina, construït pels revoltats el 1947 per glorificar els “herois” del Crucero Baleares. Enfonsat el març de 1938, va ser el responsable del bombardeig executat el febrer de 1937 contra la població civil que, en el que es coneix com 'La Desbandà', fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista. Des de Podem volen, en compliment de la Llei de memòria democràtica, que es retirin tots els vestigis que perduren en honor als “caiguts per Déu i per Espanya”.

El paper d'Itàlia, crucial a la Guerra Civil

Per part seva, l'exsecretari autonòmic de Memòria Democràtica Jesús Jurado fa referència al crucial paper que va exercir la Itàlia de Mussolini a l'hora d'influir en el desenvolupament de les operacions militars desenvolupades a Espanya. Recorda, de fet, com el desembarcament republicà de Bayo, dut a terme l'estiu del 1936 amb l'objectiu de recuperar les illes de Mallorca i Eivissa, on, a diferència del que ha passat a Menorca, la revolta del 18 de juliol havia triomfat , “va fracassar en bona part per l'actuació de l'aviació italiana”: el 3 de setembre d'aquell any el vapor Morandi desembarcava a Palma tres caces Fiat CR.32, tres hidros de caça Macchi M.41, 300 bidons de benzina d'aviació i dotze metralladores Breda de 20 mm van deixar, finalment, fora de combat els hidroavions de Bayo. L'historiador Antoni Tugores que el paper del banquer mallorquí Juan March, un dels grants finançadors de la trama colpista, va ser clau a l'hora d'assegurar la presència italiana a Mallorca.

Historiadors com Francisco Espinosa Maestre i Paul Preston documenten que el suport d'Alemanya i Itàlia va resultar determinant perquè el desenllaç de la Guerra Civil es decantés a favor del bàndol feixista, no només amb l'enviament de municions, armes i avions, sinó també mitjançant la participació activa a la guerra civil d'esquadrons italians i nazis. Segons Espinosa Maestre, la balança, altrament, mai no hauria caigut del costat franquista. “Els acords amb Mussolini i Hitler van posar en mans dels colpistes, i en condicions òptimes de pagament, homes i armes sense les quals poc haurien pogut fer”, sosté.

En aquest sentit, Mallorca va exercir un paper clau a l'hora de fer front als republicans. L'illa es va convertir, fins i tot, en l'únic lloc de la geografia espanyola on s'ha documentat l'existència d'expedients de sang en plena vigència de les lleis racials i antisemites de Nuremberg, que preconitzaven la superioritat de la raça ària: les dones de Mallorca havien d'obtenir un certificat de puresa sanguínia si volien contraure matrimoni amb militars italians i alemanys, una pràctica de la qual no s'ha trobat constància a la resta de l'arxipèlag com tampoc en d'altres regions del país.

Mallorca va exercir un paper clau a l'hora de fer front als republicans. L'illa es va convertir, fins i tot, en l'únic lloc de la geografia espanyola on s'ha documentat l'existència d'expedients de sang en plena vigència de les lleis racials i antisemites de Nuremberg, que preconitzaven la superioritat de la raça ària

Sobre el mausoleu, Jurado recorda com, “en ple apogeu de Hitler i de Mussolini a Europa, aquest tipus d'exaltacions als herois caiguts eren molt habituals tant a Espanya com a altres llocs europeus”. Va ser llavors quan, relata, “aprofitant la relació d'amistat i de col·laboració que hi havia entre els règims feixistes italià i espanyol, es construeix al nostre cementiri un monument molt espectacular la columna del qual, part central del monument, sobresurt fins i tot del paisatge del cementiri”. “Ni tan sols s'està demanant la retirada del monument, que entenc que té el seu valor artístic. Ja es va anar traient la parafernàlia feixista que contenia, però l'àliga mussoliniana de bronze encara hi continua, a la vista de tothom. És un element ofensiu amb reminiscències de l'època dels totalitarismes a Europa que s'hauria de retirar”, sentencia.

Etiquetas
stats