LLEGIR EN CASTELLÀ
“Volem preservar la nostra identitat”, “resistirem qualsevol intent de canviar el que som”, “volem Fartàritx així com és”... Són algunes de les proclames que han pogut escoltar-se i llegir-se aquests dies en diversos cartells penjats en els filats de un solar abandonat del municipi mallorquí de Manacor. És el terreny on ha posat la mirada la comunitat musulmana de la localitat com a possible enclavament on construir una nova mesquita que li doni cabuda. Una idea que des de Vox han aprofitat per propalar el que consideren un pacte encobert entre l'Ajuntament d'esquerres i la població islàmica, mentre el PP alerta de suposats problemes de saturació. Nombrosos veïns s'han posat en peu de guerra contra una iniciativa que ni tan sols s'ha arribat a formalitzar.
A 42 quilòmetres de Palma, Manacor, el nom del qual ressona a l'imaginari col·lectiu com el municipi que va veure néixer Rafa Nadal, és molt més que la localitat natal del tennista mallorquí. No en va, aquesta urbs amb títol de ciutat des de fa més de cent anys, situada al llevant de Mallorca, va engendrar a principis del segle XX la primera fàbrica de perles artificials i és bressol d´un ingent patrimoni històric, cultural i arqueològic. Compta amb prop de 44.000 habitants, 6.643 estrangers. Unes 4.500 persones practiquen la confessió musulmana. Antany, Manacor va ser el districte de més superfície de Mallorca quan aquesta va passar a dependre, l'any 903, del Califat de Còrdova.
Aquests dies, les consultes efectuades per la comunitat islàmica Attbchir i Attaaoun sobre la possibilitat de projectar un nou temple ha encès les 'alarmes' al municipi. Després que sortís a la llum l'interès mostrat per un terreny ubicat a la cèntrica barriada de Fartàritx, les protestes no es van fer esperar i un actiu grup de veïns, esperonats per les crítiques de Vox -que titlla d'“aberració” que es doni llum verda a la iniciativa-, van sortir al carrer per mostrar la seva indignació, tot i que no s'ha registrat cap proposta formal sobre la construcció hipotètica del santuari.
“Si fos una discoteca, ningú no s'hauria queixat”
“Si fos una discoteca, ningú s'hauria queixat”, profereix Abderrahim -nom fictici, ja que prefereix mantenir l'anonimat- abans d'accedir a la mesquita amb què, actualment, compta la comunitat musulmana a Manacor, un petit immoble dins el qual pràcticament ja no hi tenen cabuda. Són les 12.59 hores i, juntament amb altres ciutadans de la mateixa confessió, Abderrahim acudeix a la seva cita puntual amb el Dhuhr, el segon dels cinc precs que practiquen diàriament.
Caminar pels carrers limítrofes a l'actual mesquita és travessar, entre una intensa olor d'espècies, adoberies, restaurants, kebabs, basars i altres negocis amb nom àrab. Tot i això, pocs volen parlar sobre la polèmica suscitada. “La gent, sobretot migrant, ve a treballar, vol tranquil·litat i res més”, expressa, en declaracions a aquest mitjà, el secretari general i representant legal de la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques (FEERI), Francisco Jiménez, visiblement indignat davant de la deriva que ha adoptat el debat sobre la construcció o no d'un nou edifici de pregària.
Caminar pels carrers limítrofes a l'actual mesquita de Manacor és travessar, entre una intensa olor d'espècies, adoberies, restaurants, kebabs, basars i altres negocis amb nom àrab. Tot i això, pocs volen parlar sobre la polèmica suscitada
Segons el parer de Jiménez, ferm defensor de la igualtat entre diferents confessions religioses, es tracta d'actituds que ataquen la convivència de les persones “siguin d'una creença, origen o ideologia o una altra”. “L'única cosa que es busca és l'expulsió de l'altre. I al final som tots ciutadans, ens agradi o no ens agradi, i estem convivint junts. I el més important és l'esperit de societat. Si no tens això, no tens res” .
Les mesquites, emparades per Llei a Espanya
Jiménez assenyala que a Espanya és “perfectament” legal construir una mesquita i així ho recolzen les lleis, sempre que, com en el cas de qualsevol altra activitat, es compleixin les normes urbanístiques. Més enllà de la Constitució Espanyola i de les normatives que promouen la llibertat religiosa, la Llei 26/1992, de 10 de novembre, per la qual va ser aprovat l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya, pioner a Europa, atorga protecció jurídica a aquests temples i consolida el dret dels musulmans a tenir “llocs de culte” on desenvolupar la seva religiositat: “A tots els efectes legals, són mesquites o llocs de culte de les Comunitats Islàmiques pertanyents a la Comissió Islàmica d'Espanya els edificis o locals destinats de forma exclusiva a la pràctica habitual de l'oració, formació o assistència religiosa islàmica, quan així se certifiqui per la Comunitat respectiva, amb la conformitat de la dita Comissió”, assenyala la normativa.
No només això. L'acord ratifica que aquests llocs -sempre que estiguin registrats per la Comissió Islàmica d'Espanya- tenen inviolabilitat en els termes establerts per les normatives espanyoles. Per aquest motiu, en cas que, per exemple, hagin de ser sotmesos a una expropiació forçosa, haurà de ser abans escoltada prèviament la Comissió Islàmica i no podran ser demolits “sense ser prèviament privats del seu caràcter sagrat, a excepció dels casos previstos a les lleis per raons d'urgència o perill”. De la mateixa manera, la Llei garanteix que els musulmans puguin tenir els seus propis cementiris, alimentació halal, festius religiosos per celebrar o classes de religió islàmica als centres educatius públics.
Esglésies al Marroc
Un dels al·legats que esgrimeixen els més crítics amb la construcció de mesquites a Espanya és que al Marroc -o a qualsevol altre país musulmà- “no deixarien construir una església”, com aquests dies s'ha pogut escoltar a Manacor. Res més lluny de la realitat. Segons dades oficials del Vaticà, i seguint l'exemple del Marroc, aquest país compta amb una població de 23.000 residents de confessió catòlica, quatre bisbes, quinze sacerdots diocesans, una quarantena de religiosos, deu religiosos no sacerdots i cinc entre missioners laics i catequistes, distribuïts en dues circumscripcions eclesiàstiques i 35 parròquies. D'acord, a més, a la Diòcesi de Tànger, hi ha una trentena de comunitats amb 154 germanes a dos monestirs: clarisses i carmelites. Hi ha també un monestir, el dels trapencs de La nostra Senyora de l'Atlas, hereu dels màrtirs de Tibhirine.
Un dels al·legats que esgrimeixen els més crítics amb la construcció de mesquites a Espanya és que al Marroc -o a qualsevol altre país musulmà- "no deixarien construir una església". Tot i això, aquest país compta amb parròquies, bisbes i religiosos
El 2019, a més, el Marroc va celebrar l'Any Jubilar amb ocasió dels 800 anys de presència dels franciscans al Marroc. Als actes va acudir en viatge apostòlic el Papa Francesc. Aquesta comunitat compta amb 21 germans procedents de dotze països. Nombroses ordres religioses atenen, entre d'altres, ambulatoris, dispensaris, menjadors socials, orfenats i centres de promoció de la dona. Paradoxalment, com assenyala l'historiador Ramón Lourido Díaz, van ser les pròpies autoritats politicoreligioses musulmanes les que, al segle XIII, van reintroduir el cristianisme al Marroc, on havia estat desaparegut durant tres centúries.
Sobre la possible construcció d'una nova mesquita a Manacor, Jiménez advoca per confrontar opinions i que l'Ajuntament, en cas que finalment valori la possibilitat d'edificar-la, dugui a terme una trobada en què es doni veu als representants de els musulmans i la resta de ciutadans que hi estiguin tant a favor com en contra. “Cal avançar en aquesta direcció, encara que políticament no interessi pels vots que es puguin guanyar o perdre”, assenyala.
“Trasfons islamòfob històric”
Per la seva banda, Guillem Balboa, coordinador de la CNAAE (Comunitat Negra Africana i Afrodescendent) i membre del moviment Regularització JA, assevera que la construcció d'una mesquita “genera sempre tota una sèrie de reaccions soterrades”: “Per més que al·leguin que es tracta d'un problema de saturació o qualsevol altre motiu, mai no s'admet el rerefons subjacent i que moltíssimes vegades és xenòfob i racista. Són qüestions molt complexes. Mallorca ja no tornarà a ser la Mallorca dels rebesavis ni dels besavis. Tot i això, les administracions públiques no atenen prou una realitat que de facto ja hi és: el fet que estem vivint en societats multiètniques i multiculturals”.
Per més que s'al·legui un problema de saturació contra la construcció d'una mesquita, mai no s'admet el rerefons subjacent i que moltíssimes vegades és xenòfob i racista
Balboa, que es va convertir el 2017 en el primer batle d'origen africà a Balears i ha viscut en les seves pròpies carns episodis racistes -fa uns quants anys van llançar un xai negre agonitzant dins del seu habitatge-, lamenta que gran part de la responsabilitat de que es produeixin aquestes situacions és deguda a una “deixadesa en termes generals” per part de l'administració pública. I es mostra convençut que la polèmica a Manacor no s'hauria desfermat si s'hagués tractat “d'una futura església, d'un centre anglicà o d'un centre de tecnificació d'un esportista d'alt nivell”, en al·lusió vetllada a la macro acadèmia-hotel que Rafa Nadal va fer construir-hi el 2016, i per a l'ampliació de la qual dos anys després se'n van agilitar els tràmits incloent-hi una esmena a la llei balear d'habitatge.
Balboa recrimina, en el cas de Manacor, que “s'està generant una societat que, de facto, es troba prou segregada. Són dues comunitats que viuen completament completament d'esquena i, quan això passa, és molt fàcil que a la llarga derivi en conflictes que, a més, són conseqüència de circumstàncies que no s'estan atenent”. El que fos primer regidor de la localitat d'Alaró assenyala que no es tracta d'incidents sobtats: “En aquest país hi ha un rerefons islamòfob històric, darrerament encoratjat pels discursos d'odi de l'extrema dreta”. Un dels últims successos ha tingut lloc a Aragó, on el seu vicepresident regional va muntar un xou per denigrar la població musulmanatrencant un fullet informatiu sobre el Ramadà.
Sobre la possible futura mesquita, des de l'Ajuntament, governat per Més-Esquerra, asseguren a elDiario.es que no han rebut cap proposta formal per a la construcció del nou temple, sinó que la comunitat musulmana s'ha limitat a fer una consulta sobre les possibilitats del terreny ubicat a Fartàritx. Amb tot, mostren la seva sorpresa davant d'una resposta “mai vista” davant d'un projecte que ni tan sols està sobre el paper. Assenyalen que, en cas que finalment es presenti algun tipus d'iniciativa en aquest sentit, el departament d'Urbanisme analitzarà si compleix els requisits pertinents i la normativa vigent, com qualsevol altre tipus d'activitat.
Mentrestant, un centenar de ciutadans busca fer front comú contra la possible construcció al·legant-hi problemes de mobilitat i, fins i tot, que l'edificació de la mesquita els aboqui a viure en un altre lloc per veure minvat el seu “sentiment de benestar”. Neguen que en les seves reivindicacions hi hagi cap tint racista i asseguren que s'expressarien en els mateixos termes de voler projectar-se a la zona “una església cristiana o una discoteca”, atès que els problemes de saturació i trànsit “serien els mateixos” en una barriada “ja congestionada”.
Un centenar de ciutadans alçats contra la possible construcció neguen que en les seves reivindicacions hi hagi cap tint racista i asseguren que s'expressarien en els mateixos termes de voler projectar-se a la zona "una església cristiana o una discoteca"
La presència islàmica a Balears
La d'Attbchir i Attaaoun és tan sols una de les nombroses comunitats islàmiques instaurades a Balears, que durant el segle XX va comptar amb una presència esporàdica de famílies musulmanes -comerciants algerians i residents del Pròxim Orient, principalment-, per, a partir dels vuitanta, començar a implantar-s'hi a poc a poc. Actualment, segons les últimes dades de l'INE, un total de 69.661 musulmans resideixen a les illes, originaris, principalment, del Marroc (28.972), de la resta d'Espanya (26.927), Senegal (5.014), Pakistan (2.172, la migració del qual) a l'arxipèlag és molt més recent), Nigèria (2.095) i Algèria (1.305). Unes setanta entitats islàmiques conviuen a les Balears.
No obstant, la presència musulmana a l'arxipèlag no és ni de bon tros recent. El 903, l'emirat de Còrdova va conquistar Mallorca, convertint-se la ciutat de Palma, Madina Mayurqa, en una de les més extenses i dinàmiques. Durant tres segles, i sota la tutela de diferents entitats polítiques, intricats carrers de terra van prendre forma més enllà de les antigues muralles romanes i els habitants van veure-hi construir l'Alcassaba Reial i la Suda, una quarantena de mesquites, cases de tàpia, banys públics, abeuradors, socs, forns i barbacanes. La conquesta cristiana per part de les tropes de Jaume I el 31 de desembre del 1229 va posar fi a l'esplendor d'aquella ciutat musulmana de la Mediterrània.
Formades per uns mil homes, les tropes de la Corona d'Aragó van irrompre a l'actual capital balear esborrant al seu pas tot vestigi islàmic: calia inventariar tota la riquesa de l'illa i distribuir-la entre els conqueridors (des de l'alta noblesa catalana passant per la prelatura eclesiàstica, les Ordres Militars, la petita noblesa, els cavallers o la comunitat jueva). En l'actualitat, unes 17 antigues mesquites han pogut ser identificades sobre el plànol, tenint en compte que els conqueridors cristians tendien a construir les seves esglésies sobre els temples musulmans, cosa que explicaria, com passa amb la Catedral de Mallorca, que moltes mantinguin avui la seva orientació cap a la Meca.