Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

La portada de mañana
Acceder
El PSOE aplaca la revuelta madrileña contra Lobato y echará el resto en las primarias
A Olivier le ha cambiado la vida una terapia contra el cáncer de su propio hospital
Opinión - Piloto suicida. Por Antón Losada

L'esplai, construcció d'una ciutadania lliure

Marc Cases Martín

President d'Esplais Catalans —

Google utilitza la seva plana principal per recordar una efemèride de la Història de la humanitat. El passat 20 de novembre es va celebrar el Dia Universal del Drets dels Infants (exactament el 24è aniversari de la Declaració Universal). Donada la gran rellevància del dia, Google no podia ser menys i va incloure un bonic dibuix de nens i nenes somrient amb molt de color, suposo per remarcar que aquesta declaració inclou a cada un de les nenes i nens d’aquest món. Fins aquí tot perfecte i meravellós, fins que al clicar a la imatge et surt el perquè del magnífic dibuix –Dia Universal dels Drets del Nen. Clar que sí, hem estat superinclusius en dibuixar nens i nenes de color negre, vermell, groc, blanc però passem de tot i en diem “Drets del Nen”. Em costa entendre com intenten adequar la imatge per fer-la més inclusiva però del llenguatge -igual o més important- poca gent n’està atenta.

Una altre gran frase escoltada aquests dies, de persones -normalment- amb certa rellevància política és la següent: “Cal reivindicar i defensar els Drets dels infants -algú l’ha assessorat, anem millorant-, perquè els infants són el futur d’aquesta societat”. Bingo! I del present? Que no pinten res? Quin tipus d’educació volem? Una que prepari els infants pel futur o una que els inclogui en la societat i procuri per a què assoleixin una vida plena en el present?

Quan parlem d’educació a nivell ampli, acostumem a imaginar-nos una escola o una universitat plena de gent estudiant o parant atenció al professor o professora. Doncs bé, des de ja fa un grapat d’anys, grups de persones s’organitzen per donar forma a un projecte educatiu que té en compte tant l’escola com les famílies però que educa des de una altra dimensió. Sí, estic parlant de l’esplai i la seva gran eina de treball: el joc.

Defineixo l’esplai com una associació juvenil que treballa des del voluntariat a través de l’educació en Drets dels Infants per a la transformació social. Però què vol dir l’educació en Drets dels Infants? Parlem d’educació en drets dels infants als esplais perquè parteix d’un enfocament integral que treballa tant els coneixements dels propis drets i responsabilitats, com les habilitats i actituds necessàries per a una societat més justa i igualitària, que es vertebri al voltant dels drets de les persones. A través de l’esplai volem promoure la transformació cap a aquesta societat.

El joc és la metodologia principal de l’esplai, perquè ens permet treballar tot un seguit de valors, competències i habilitats sempre amb l’objectiu últim d’educar infants i joves perquè puguin ser més lliures i més feliços. Fem servir el joc i altres elements pedagògics durant les activitats d’esplai i les activitats de vacances; aquestes darreres són eines pedagògiques d’un gran valor en sí mateixes, ja que ens permeten treballar de manera ben intensa i vivencial els objectius establerts per a aquell curs, a més a més, en contacte amb la natura. És el millor moment per treballar tot allò relacionat amb la convivència, el creixement personal, l’autonomia i el treball en valors com ara el consum responsable, la solidaritat, la cooperació...

A l’esplai, els infants són el centre del nostre projecte educatiu i, nosaltres sí, els considerem ciutadans del present. És per això que creem espais de participació i llibertat on poden realitzar les activitats que ells mateixos proposen, amb el suport i l’acompanyament d’un equip de monitors i monitores.

Vivim en una societat on cal treballar les petites coses de la vida, les que a vegades donem poc importància, les quotidianes perquè són el que realment ens farà canviar cap a una societat més justa, més cohesionada i més inclusiva. Com deia aquell, els petits canvis son poderosos.

Google utilitza la seva plana principal per recordar una efemèride de la Història de la humanitat. El passat 20 de novembre es va celebrar el Dia Universal del Drets dels Infants (exactament el 24è aniversari de la Declaració Universal). Donada la gran rellevància del dia, Google no podia ser menys i va incloure un bonic dibuix de nens i nenes somrient amb molt de color, suposo per remarcar que aquesta declaració inclou a cada un de les nenes i nens d’aquest món. Fins aquí tot perfecte i meravellós, fins que al clicar a la imatge et surt el perquè del magnífic dibuix –Dia Universal dels Drets del Nen. Clar que sí, hem estat superinclusius en dibuixar nens i nenes de color negre, vermell, groc, blanc però passem de tot i en diem “Drets del Nen”. Em costa entendre com intenten adequar la imatge per fer-la més inclusiva però del llenguatge -igual o més important- poca gent n’està atenta.

Una altre gran frase escoltada aquests dies, de persones -normalment- amb certa rellevància política és la següent: “Cal reivindicar i defensar els Drets dels infants -algú l’ha assessorat, anem millorant-, perquè els infants són el futur d’aquesta societat”. Bingo! I del present? Que no pinten res? Quin tipus d’educació volem? Una que prepari els infants pel futur o una que els inclogui en la societat i procuri per a què assoleixin una vida plena en el present?