L'aïllament penitenciari és un règim en qual els presos passen unes 21 hores tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades en un departament especial conegut com a DERT (Departament Especial de Règim Tancat).
Els especialistes afirmen que aquest règim pot provocar danys psicològics irreversibles a partir dels 14 dies en aïllament i l'ONU prohibeix aplicar-lo de manera perllongada. No obstant això, a Catalunya -que compta amb 9 centres penitenciaris que tenen mòduls DERT-, hi ha hagut casos de persones que s'han passat mesos i fins i tot anys tancats en aquests mòduls. La taxa de suïcidis en els DERT és tres vegades més elevada que en un règim ordinari i 12 més que fora de la presó. Segons dades de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT), al llarg del 2016 a Catalunya van passar pel règim d'aïllament 2.156 persones: 1.487 per haver estat sancionades i 669 per haver estat classificades en primer grau del tractament penitenciari.
Davant aquesta situació, la CPDT llança una campanya amb el lema “21 hores en aïllament? Manifest en contra de l'aïllament penitenciari” per denunciar “les condicions de vida i els casos de tortura que es viuen en aquests departaments, que són un forat negre”, explica Iñaki Rivera, membre de la Coordinadora. La campanya s'emmarca en el moment en què el grup de treball sobre aïllament penitenciari està tenint lloc al Parlament de Catalunya. “L'objectiu final és pressionar el Parlament perquè en la seva resolució demanin la no aplicació de la Llei orgànica general penitenciària i suprimeixi el règim d'aïllament, no hi ha cap necessitat”, persevera Rivera: “No és compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social”. Per la seva banda, Andrés García Berrio, membre de la CPDT i d'Irídia, defineix l'aïllament com “un règim de vida anacrònic, que ve de pensaments i lògiques del passat i genera danys irreversibles en la gent”. Per això, en el manifest també demanen l'adequació a les recomanacions internacionals, com el Protocol d'Istanbul, un manual per a la investigació i documentació de la tortura i altres tractes o penes cruels aprovat per l'ONU el 1999, o les Regles Nelson Mandela.
La campanya compta amb el suport d'Irídia Centre per a la Defensa dels Drets Humans, l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Antígona, Dones Juristes, Justícia i Pau i la Fundació Ared, entre d'altres. Tot i això, “volem anar més enllà de les entitats que defensen els drets humans, encara hi ha molta gent que desconeix aquesta realitat”, afegeix Rivera. El Síndic de Greuges ha documentat en el seu informe del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura diversos abusos a presos i ha criticat la manca d'aplicació del Protocol d'Istanbul per part dels Mossos d'Esquadra. Està previst que el 3 de maig se celebri “un acte massiu perquè la ciutadania s'expressi en contra del règim d'aïllament”, explica García Berrio.
Al grup de treball també s’aportaran casos concrets de presos que han passat per un DERT, com el de Raquel E.F., interna a la presó de Brians I, i que es va suïcidar l'11 d'abril del 2015 després de denunciar incomunicació continuada i denunciar agressions de les funcionàries. En aquest cas, la Generalitat no va intervenir tot i saber que ja havia intentat suicidar-se abans i el Departament de Justícia va desestimar la reparació patrimonial.