LLEGIR EN CASTELLÀ
“Haver nascut” a la Comunitat Valenciana, “tindre faena tots dos progenitors” o “participar en alguna activitat parroquial” són alguns dels criteris utilitzats per determinats col·legis valencians per a ‘premiar’ amb un punt extra en el procés d’escolarització amb vista al pròxim curs. Així ho ha denunciat la Confederació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de la Comunitat Valenciana Gonzalo Anaya, que ha traslladat aquests criteris de barem davant el Síndic de Greuges com a “diferents discriminacions” que, asseguren, “permet” la Conselleria d’Educació amb el nou decret i ordre d’admissió de l’alumnat, en què entra en vigor el districte únic, que dota d’un punt la “circumstància específica” en la sol·licitud de la plaça.
Així doncs, després d’estudiar la llista de les circumstàncies específiques centre per centre que s’exposen de manera pública en la web de Conselleria d’Educació, les AMPA integrades en la confederació Gonzalo Anaya han advertit la Direcció General de Centres Docents, “sense haver obtingut resposta”, i el Síndic de Greuges que el punt extra determinat per alguns centres “incorre en discriminacions per raó de naixement, origen, procedència, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Això, alerten, va en contra de l’accés en condicions d’igualtat.
L’entitat enumera alguns exemples de circumstància específica “discriminatòria”, a què es dota un punt extra: com “ser alumnat participant en alguna activitat parroquial o fill/a d’agent de pastoral en actiu de la Parròquia Ntra. Sra. del Socors o d’altres parròquies, acreditat amb certificat del rector; progenitors treballadors d’un centre educatiu que tinga ideari catòlic; fill/a d’antic alumne/a d’un col·legi la titularitat del qual corresponga a la diòcesi o a una congregació religiosa”. A més de qüestions religioses, la Gonzalo Anaya avisa d’una possible “discriminació per raó de naixement”, amb criteris com “haver nascut a la Comunitat Valenciana”.
També veuen “discriminació per condició o circumstància personal o social” en requisits com: “Tindre faena tots dos progenitors”; “que els pares, mares o tutors legals de l’alumne o alumna participant duguen a terme una activitat laboral o professional remunerada”; o “estar matriculat o matriculada en el primer cicle de l’Educació Infantil, havent assistit dos cursos escolars, en un centre autoritzat per a impartir aquests ensenyaments que siga de la mateixa titularitat o fundació”.
Aquest punt extra, sostenen, “pot suposar tindre o no plaça escolar en el col·legi o l’institut triat per les famílies en un procés de concurrència competitiva per punts baremats com és l’admissió”. Per això, insten la conselleria que “supervise i rectifique les circumstàncies específiques discriminatòries a través dels seus mecanismes, tal com regula l’article 36.5 del decret d’admissió (circumstància específica), que diu que ”l’Administració educativa podrà establir els procediments que es consideren necessaris per a la supervisió d’aquest apartat“.
El conseller Rovira defensa que “només suposa un punt”
El conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, destaca que la circumstància específica en l’admissió d’alumnat “només suposa un punt, mentre que altres circumstàncies, com les rendes baixes, les famílies nombroses o monoparentals han augmentat fins a set”.
El titular d’Educació recorda que els centres poden triar el punt específic en el procés d’admissió per al curs 24-25 entre 22 criteris proposats: “Els centres tenen llibertat, les variables són múltiples i poden triar el que consideren i, fins i tot, no aplicar cap de les possibilitats. En els centres públics la decisió correspon al Consell Escolar i en la concertada és el titular del centre, escoltat el Consell Escolar”.
Rovira defensa en què hi ha “nombroses opcions” per al punt específic, que van des de la renda familiar, la condició d’exalumne o sol·licitar el centre com a primera opció, que els pares o tutors legals siguen treballadors del centre docent o la concurrència de discapacitat en l’alumnat.
“Es parla d’un criteri que només suposa un punt, per bé que aquest Consell ha afavorit l’augment de punts en qüestions essencials, com les rendes baixes, que han passat de 3,5 punts a 7”, ha manifestat el conseller, que ha criticat que per a l’anterior Consell “no era un criteri bàsic, però considerem que és prioritari, tal com recull la Llei orgànica”.
Així mateix, ha explicat que també s’ha incrementat la puntuació per renda valenciana d’inclusió de quatre a set punts, les famílies monoparentals han passat de cinc a set punts i s’ha inclòs per primera vegada l’alumnat nascut en part múltiple. I s’han introduït novetats en els punts d’admissió, com la simultaneïtat amb ensenyaments professionals de música o de dansa, la condició d’esportista d’elit, d’alt nivell o d’alt rendiment, que suposa dos punts.