Zaplana, segon president del PP de la Generalitat valenciana i tercer ministre d’Aznar condemnat a presó

La condemna a deu anys i cinc mesos de presó a l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, no fa més que engrandir la llarga llista de càrrecs del PP de primer nivell autonòmic i nacional sentenciats a presó per diferents casos de corrupció. Zaplana és el segon president popular de la Generalitat valenciana després de José Luis Olivas que podria acabar entre reixes i el tercer ministre de José María Aznar, seguint l'estela de Rodrigo Rato i Jaume Matas. En pocs mesos podria ser condemnat un quart ministre de l'executiu del PP, l'exvicepresident Francisco Álvarez-Cascos per a qui la fiscalia sol·licita tres anys i mig de privació de llibertat per presumptament apropiar-se de fons del partit Foro Asturias.

L'arribada d'Eduardo Zaplana a la presidència de la Generalitat el 1995 va ser l'avantsala de la victòria de José María Aznar a les Generals i el seu salt a la Moncloa el 1996. Tots dos van plantejar una liberalització extrema de l'economia i van fomentar la desregularització del mercat immobiliari que va cristal·litzar en la bombolla urbanística de la primera dècada del 2000. Aquestes polítiques van acabar amb els anys en grans escàndols de corrupció vinculats a la banca, la rajola i les privatitzacions de serveis públics i que han estat sentenciats la darrera dècada. El mateix Zaplana, que va ser ministre de Treball d'Aznar, ha estat condemnat per cobrar mossegades de la concessió del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana. Abans i després de diverses imputacions, havia estat condemnat la mà dreta i expresident de la Generalitat entre el 2002 i el 2003 i expresident de Bancaixa, José Luis Olivas.

D'executiu d'Aznar va ser condemnat el seu vicepresident Econòmic Rodrigo Rato a quatre anys i mig de presó. En aquest cas, per apropiació indeguda en el cas de les targetes black de Caixa Madrid. Rato també va ser investigat pel seu patrimoni ja que és una de les persones que es van acollir a l'amnistia fiscal de Mariano Rajoy a través de la qual va repatriar diners de l'estranger aconseguit il·lícitament. Aquest cas està pendent de sentència. Abans que Rato i de l'Executiu d'Aznar, va ser condemnat a presó l'expresident de les Balears i l'exministre de Medi Ambient, Jaume Matas. Matas va ser sentenciat a quatre anys i tres mesos pel cas Nóos ia deu mesos més de reclusió pel cas 'Son Espases'.

A la Comunitat Valenciana i abans que Zaplana per part dels populars, han estat condemnats a presó els expresidents les diputacions de Castelló i València, Carlos Fabra i Alfonso Rus, o els exconsellers del Govern valencià Serafín Castellano, Rafael Blasco o Milagrosa Martínez, que també va ser presidenta de les Corts Valencianes. Altres presidents i consellers que es van enfrontar a importants penes de presó van quedar absolts. És el cas de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps o l'exvicepresident Vicente Rambla.