IB-Salut indemnitza amb 30.000 euros una pacient pel retard a diagnosticar un sarcoma després d'una sentència

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha condemnat el Servei de Salut de Balears (IB-Salut) a indemnitzar amb 30.000 euros una pacient pel retard a diagnosticar i tractar un sarcoma, un tipus de càncer.

La pacient va acudir al seu centre de salut el juliol del 2018 per un bony a l'esquena. Dies més tard tornava exposant que l'embalum havia crescut des de l'anterior valoració i que li feia mal a la palpació. Se li va diagnosticar llavors com un lipoma, un tumor de teixit tou benigne.

Les molèsties van anar en augment i la dona va continuar acudint als serveis d'urgències. Passats uns mesos va anar a un centre privat, on li van indicar que era un sarcoma i que s'havia de fer una biòpsia. Al desembre l'IB-Salut va fer les proves patològiques i va confirmar el sarcoma. La dona va rebre quimioteràpia, però va tenir una resposta negativa i es va haver de suspendre.

D'aquesta manera, assenyalava la demandant, van passar 163 dies des del diagnòstic de lipoma fins que els serveis d'anatomia patològica van determinar que era en realitat un sarcoma. A més van transcórrer 42 dies més fins que es va decidir extirpar-ho.

La dona va presentar una demanda reclamant més de 280.000 euros argumentant que havia patit seqüeles i limitacions importants a conseqüència del retard en el tractament. Al·legava que si el diagnòstic hagués estat correcte des del principi, la cirurgia necessària hauria resultat menys invasiva i amb millor pronòstic.

Els magistrats constaten que no es van valorar de manera adequada alguns factors, com l'increment ràpid de mida de l'embalum o la presència de dolor, malgrat que la pacient havia acudit repetidament al servei d'urgències. La Sala constata que una “confluència d'errors i desatencions van provocar un retard en el diagnòstic correcte i consegüent retard en el tractament correcte”.

Amb tot, modera la indemnització que correspon abonar en analitzar com hagués pal·liat els danys una intervenció més primerenca, que no podria haver evitat igualment la cirurgia. Tot i això, “sí que es pot afirmar que aquesta manca de diagnòstic primerenc va reduir les oportunitats d'una possible millor evolució o d'un tractament menys agressiu”.