William Binney va perdre la seva cama esquerra fa uns anys a causa d'una diabetis. Però aquest fet no li ha impedit desplaçar-se per tot el món explicant el que ell considera l'autèntica metàstasi de la democràcia: el ciberespionatge. Binney, matemàtic expert en sistemes de criptografia, analista i desxifrat de codis, va treballar durant 36 anys per la National Security Agency (NSA) del govern dels Estats Units. Era un alt funcionari del sistema d'intel·ligència més potent del món. Fins a l'octubre del 2011, quan va rebutjar el seu càrrec.
Després dels atemptats de l'11-S, Binney se'n va adonar que alguna cosa estava canviant a la NSA: el target ja no importava per a l'acumulació de dades. No es vigilava de manera específica; es vigilava a tothom. No va ser el primer revés que el matemàtic i el seu equip van rebre per part de l'administració americana: durant els anys 90 va liderar el desenvolupament de ThinThread, un sistema d'anàlisi de dades per a la intel·ligència nord-americana que –segons Binney– no requeria violar la llei i la privacitat de milions de ciutadans innocents.
Binney seguirà la seva ronda de denúncia pública de l'ús indegut de les eines d'anàlisi –les mateixes que ell va ajudar a crear– en el marc del festival The Influencers, a Barcelona. “És clar, parlaré sobre com ens espien. I sobre les alternatives: Gràcies Edward”, diu Binney, en referència a Edward Snowden, i sense perdre un somriure que el govern americà voldria haver esborrat fa anys. Un dels whistleblower (revelador de secrets polítics) més importants dels últims anys, aconsella: millor deixar-se a casa el mòbil que el bastó. En el seu cas, per raons òbvies. Encara que –adverteix– és igual si es pateix de coixesa o no: el perill és a les nostres butxaques.
Va treballar durant 36 anys com a funcionari d'intel·ligència d'alt rang de la NSA.
Sí, i el 2001 ho vaig deixar. Va ser difícil? Per mi va ser molt simple. Abans de l'11-S, com a servei d'intel·ligència, buscàvem a terroristes, grups de persones que desenvolupaven activitats criminals. O que podien cometre potencials delictes. Operacions específiques. Després de l'11-S vam començar a rastrejar als 280 milions de persones dels EUA: Totes les persones ens importaven? Aquesta deriva va començar a l'octubre, per mi va ser l'evidència que el que fèiem com a servei d'intel·ligència ja no era el que se suposa que ha de fer un servei d'intel·ligència.
Es va justificar aquesta vigilància domèstica en el potencial perill de les cases, de les petites cèl·lules.
Sí, i tot mentida. Buscàvem informació de tots els individus. Com a NSA havíem de protegir a tothom, i el que fèiem era monitorar a tothom. Dins d'aquest món lliure on vivim, és clar; au va! Fèiem el que havia fet abans la KGB. Vam oblidar els principis dels USA en els últims 270 anys. Allò va ser una violació dels primers quatre, sis o set apartats de la Constitució. Una violació de les nostra idees fundacionals. No podia pertànyer a allò, jo.
Com va entendre el govern el 2001 que la informació ordinària seria tan important?
Ens vam avançar a la resta del món. Prop de deu anys. [Riu] Però no ens enganyem, el govern va començar a veure el valor de les dades a principis dels anys noranta, o abans. Teníem sistemes poderosos ja el 1995. I el 1998 ja podíem accedir a la majoria de la informació del món.
Fa uns anys algunes veus, que semblaven més relacionades amb les Teories de la Conspiració que amb el rigor, clamaven: ens vigilen. Era allò ciència ficció?
Mira't Good american [documental sobre el mateix William Binney i el seu treball a la NSA] i veuràs com n'és de real. A EUA no li ha importat a quanta gent involucraria tot això, es tractava de monitorar tot el món. I a USA som bons amb la tecnologia, per desgràcia.
Vostè va començar a sospitar de les intencions del govern quan li van tombar el seu sistema de discriminació massiva de dades en els noranta, el ThinThread.
Vam ser pioners en fer un transvasament entre l'ús de dades del món analògic al digital. Cerca a grups de gent, targets concrets. Ja en aquell moment era obvi que no podíem rastrejar tot el món, ni tota Internet: les falses alarmes et superen, si intentes això. És com si fas una cerca a l'atzar a Google: veus les deu primeres pàgines, però no el centenar que et mostra el navegador. Quina probabilitat de trobar alguna cosa interessant hi ha en aquesta acció? ThinTread afinava la mirada. Es fixava en comunitats, en certs patrons de recerca: el comportament de la gent.
Però hi havia molts diners en joc per a les companyies de programari, i el govern va triar una altra eina: el Trailblazer.
Costava 3.200 milions, sí. Pel que totes les companyies esperaven, atentes. Totes al voltant. Estàvem parlant de contractes de milions per any... I així va ser (i així segueix sent). Això em porta a la idea que, la necessitat de violar la privacitat per qüestions de seguretat, és una mentida des de bon principi. Tots els atacs terroristes del món han estat comesos –des del 2001– per persones registrades... Però, què passa quan crees un sistema de dades tan massiu que ni tan sols tens temps d'interpretar-lo?
Que no serveix de gaire?
Així és: som molt bons acumulant informació i indexant però no entenem el que ens diuen. Les dades no són intel·ligents; un cop entenguem això, podrem crear serveis d'intel·ligència eficients. No podem veure venir un altercat, un assassinat, un acte terrorista, si no podem interpretar. Conclusió: l'excés de dades, acaba matant gent igualment. No preveus res. L'equació no funciona: tot són diners.
Podrà mai aplicar-se el sistema ThinThread a algun altre lloc?
Estem en converses amb el govern austríac, anglès, belga, alemany... Bàsicament estem intentant compartir com funciona el sistema, i ells ja veuran si ho adapten. Jo l'únic que faig és compartir-lo.
Ve de Berlín, de fet.
Ells estan intentant revertir el procés americà. Perquè aquesta deriva del mal ús de les dades per part de les administracions està fent metàstasi: el ciberespionatge dels governs està destrossant les democràcies. El procés de perversió de la democràcia va començar als Estats Units, ja que només uns pocs polítics ho sabien, això. Perquè no és només la qüestió de l'espionatge, és també a la gent que involucres per guardar el teu secret: parlament, administració, policia... Tots han callat. La corrupció total. Això és el que els serveis d'intel·ligència han aconseguit. Quan cases a la policia amb els serveis d'intel·ligència, obtens una Gestapo.
Vostè va marxar de la NSA durant el govern de George W. Bush, què hi ha de l'administració Barack Obama?
No ha canviat res amb ell. Igual és pitjor fins i tot. Doncs s'està exposant la veritat, i ell segueix callat. I si tu fas això, no pots ser un autèntic garant de la democràcia. I després USA es vanta de ser el govern més transparent del món... [Deixa anar una sorollosa riallada]
...
Necessitem ficar gent a la presó. El dia que algun d'aquests responsables vagi a la presó, i paguin per això, tot canviarà.
Sembla estar passant a l'inrevés... Vostè coneix bé el cas de Edward Snowden, fins i tot hi ha qui assegura que gràcies al seu treball hem pogut desxifrar part de les dades que Snowden va aconseguir.Edward Snowden
Ell ha fet un treball públic, per al món. Gràcies a ell tenim una documentació amb la qual mai somiàvem...
Què ha fet vostè per esquivar el seu propi govern?
Jo no tindré problemes: tinc mil proves contra ells. Si vénen a buscar-me, ho exposaré tot. Que vinguin, igual serà una bona manera de fer un pas endavant.
Apunta cap als governs locals com a possible atenuant en matèria de privacitat. A Barcelona s'ha creat una comissió a l'Ajuntament que pretén protegir, almenys, el que és públic: remunicipalitzar la informació.comissió a l'Ajuntament que pretén protegir, almenys, el que és públic: remunicipalitzar la informació.
Guau, això deu ser una cosa única!
Ho diu amb sorna?
Necessitem protegir el contingut de les nostres comunitats i intentar protegir les comunicacions. I això és difícil de fer, tret que els governs locals tinguin un sistema propi d'encriptació o alguna cosa semblant. Perquè si 10.000 governs ho fan amb sistemes únics... Complicaran molt la missió a qui vulgui espiar. Això crearia una complexitat interessant.
¿El codi lliure solucionaria alguna cosa?
Realment no...
Sí que ho faria treballar amb diferents empreses de programari lliure?
Sempre està bé lliurar els diners als altres, i no sempre a les mateixes companyies. És cert que necessitem alternatives a les grans corporacions.
Quant de temps haurà de passar perquè tothom lluiti pels seus drets de privacitat? Tothom fa servir Facebook, o...
[Interromp] Jo no.
Telefonia mòbil, correu electrònic?
Bé, això sí. Però això és tot. El més preocupant segueix sent Facebook, sens dubte: hi ha 1.500.000 milions de persones alimentant les seves xarxes diàriament. Treballant per a ells. I sense cobrar. Ens poden manipular al seu antull: la gent treballa per a això. I jo no treballo gratis, amic. Enviarem a la merda el sistema de tota aquesta gent si marxem amb els nostres diners a un altre costat: deixem de invertir a Facebook, i Facebook es veurà obligada a canviar la seva política de dades. Votem amb el que diem, però també amb els nostres diners: modificar les constitucions és molt complicat però portar els nostres diners a altres llocs, no.