“Els interessos comercials de les farmacèutiques s’imposen a les necessitats sanitàries”

“Els interessos comercials estan primant per sobre dels interessos sanitaris”. Així de contundent es mostra Elena Villanueva, coautora de l’Informe “Innovació biomèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model”, de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Un treball que analitza el sistema d’innovació farmacèutica i que senyala els principals problemes d’aquest sistema d’investigació de nous tractaments.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al món no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables. Aquesta xifra es doble en el cas de països més pobres de regions de l’Àfrica, Àsia o de l’Amèrica llatina. Aquesta falta de medicaments es deu sobretot a què el model d’innovació estigui controlat pel sector privat, i que per tant busqui la rendibilitat econòmica per damunt de qualsevol cosa. Això provoca, com expliquen en l’informe, no només que els preus del producte final que es comercialitzi siguin molt elevats, i que molts països no el puguin pagar, sinó que a més aquestes empreses no estiguin disposades a investigar o comercialitzar tractaments que afecten només a països pobres.

El 90% dels recursos d’investigació, segons aquest estudi, estan concentrats en les malalties que interessen a un 10% dels pacients. “Un sistema que delega la iniciativa del desenvolupament de nous productes a un sector privat que depèn de la seva rendibilitat està condemnat a concentrar-se en les innovacions que interessen a aquells que puguin pagar-les” diu l’informe.

“Cada vegada amb més freqüència es queden més problemes sense tractament i sovint perquè tenen un preu massa alt”, explica Villanueva. A casa nostra això ha passat amb el tractament per via oral d’acció directa per l’Hepatits C, el Sovaldi. Un medicament que a causa del seu elevat preu no s’ha pogut donar a tots els malalts, tot i el seu alt grau d’eficàcia.

Un altre d’aquests casos és els dels antibiòtics. Els antibiòtics van acumulant reticències i per tant, com explica Villanueva és necessari invertir en nous tipus d’antibiòtics per poder fer front a les infeccions. “En 20 anys no tindrem antibiòtics per tractar infeccions simples”, lamenta aquesta experta. Això es deu, segons ella, a que al tractar-se d’un tractament curt, que pot dura només dies, les empreses no estiguin interessades a invertir-hi. “Això es contraposa al que passa en el cas del VIH, per exemple, on es tracta de tractament de per vida i on si estan disposats a invertir-hi”, afageix.

Les principals deficiències del model

L’alt preu dels medicaments es deu sobretot al sistema de patents a través del qual es regeix aquesta indústria. Cada producte que es genera està sovint sotmès a diverses patents, unes patents d’exclusivitat que perduren durant 20 anys i que per tant donen a l’empresa el monopoli d’aquell tractament, el que els permet fixar els preus que volen, com posa de manifest el treball de ISGlobal. “Una cosa són els beneficis, i l’altre són els beneficis abusius”, lamenta Villanueva.

Els investigadors de l’informe alerten a més del fet que els ciutadans paguen dues vegades per la creació d’aquell medicament. Això és així ja que la investigació preliminar sobre un nou tractament la duen a terme sobretot universitats i centres de recerca públics, finançats amb els diners de l’administració, per tant dels ciutadans. Un cop s’han passat les primeres fases, les empreses farmacèutiques compren les molècules “prometedores” i poden començar a fer assajos clínics. És en aquest moment en què decidiran si els interessa comercialitzar o no el producte i més endavant a quin preu fer-ho, un preu del qual se'n faran càrrec també els sistemes sanitaris públics. L'informe explica que és habitual que les farmacèutiques justifiqui els elevats preus per “l'alt risc” de la seva indústria. No obstant això, la investigadora reitera que aquest risc es veu disminuït pel fet que els costos de les primeres investigacions, amb una major possibilitat d'error, hagin estat finançats per centres de recerca públics.

Un altre de les deficiències del sistema és la falta de transparència. Segons aquest informe no es publica la informació sobre el cost real de producció dels tractaments ni tampoc les negociacions que les farmacèutiques duen a terme amb cada país per fixar el preu de venda (el preu es diferent per cada país). Elena Villanueva recorda que així és com va passar a Espanya amb el cas del Sovaldi, ja que no va transcendir res sobre la negociació. “No sabem el que negocia Espanya per cada medicament que compra”, denuncia. “Quan costa posar un medicament al mercat? Què constitueix realment una innovació subjecte a patents? Qui determina l’agenda d’investigacions? Quin paper juga el sector públic”, es pregunten els experts d’aquest informe.

“Si els governs gestionessin les inversions podríem reconduir la situació”, assegura Villanueva, que es mostra convençuda de què, com expliquen en l’informe, hi ha alternatives molt factibles a aquest model. “Hem deixat que la salut es converteixi en un negoci, però la salut és un bé global i ha d’estar administrada pels governs”, reivindica.

“Els interessos comercials estan primant per sobre dels interessos sanitaris”. Així de contundent es mostra Elena Villanueva, coautora de l’Informe “Innovació biomèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model”, de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Un treball que analitza el sistema d’innovació farmacèutica i que senyala els principals problemes d’aquest sistema d’investigació de nous tractaments.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al món no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables. Aquesta xifra es doble en el cas de països més pobres de regions de l’Àfrica, Àsia o de l’Amèrica llatina. Aquesta falta de medicaments es deu sobretot a què el model d’innovació estigui controlat pel sector privat, i que per tant busqui la rendibilitat econòmica per damunt de qualsevol cosa. Això provoca, com expliquen en l’informe, no només que els preus del producte final que es comercialitzi siguin molt elevats, i que molts països no el puguin pagar, sinó que a més aquestes empreses no estiguin disposades a investigar o comercialitzar tractaments que afecten només a països pobres.