Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PP bloquea la reforma de la ley de extranjería y delega en sus barones negociarla
Cuando se pone fin al fraude laboral con el empresario ante la justicia penal
OPINIÓN | El artículo más popular de la Constitución, por Isaac Rosa
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Els catalans i la Constitució

Jaume Guillamet

0

Tot sentint Francesc Homs, en un acte electoral (TN Migdia, 06-12-15, minut 11:22), afirmar que hi ha més catalans que han votat a favor de la independència, el passat 27 de setembre, que no pas a favor de la Constitució, el 6 de desembre de 1978, es constata la deformació interessada de la memòria que pot afectar alguns dirigents polítics.

No costa gaire de comprovar que 2.701.870 catalans sobre 2.986.700 van votar sí a la Constitució, mentre que 1.966.508 sobre 4.092.349 ho han fet a les dues candidatures independentistes.

Si es tracta de buscar arguments a favor d’una revisió de l’encaix de Catalunya a Espanya o, fins i tot, de la independència, no cal deformar les dades, exercici altrament inútil. L’entusiasta suport de l’electorat català a la Constitució de 1978 és una explicació suficient del desencant i el desafecte que s’ha esdevingut, sobre tot, d’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que va retallar el segon estatut d’autonomia, ara vigent.

El suport català a la Constitució correspon a un moment d’il·lusió i esperança en el règim democràtic que s’instaurava a Espanya després de la llarguíssima dictadura franquista sorgida de la guerra civil. Hi hagué dos diputats catalans entre els siete ponents constitucionals: Jordi Solé Tura en nom dels comunistes, Miquel Roca Junyent en nom de nacionalistes catalans i bascos. Els únics vots negatius al Congrés de Diputats foren d’un diputat abertzale i de cinc membres d’Aliança Popular, tres més dels quals s’abstenien. Heribert Barrera (ERC), un altre diputat i un senador catalans també s’abstingueren, a diferència del capellà Lluís Maria Xirinacs que hi va votar en contra.

El resultat català del referèndum fou de 90 % dels vots, sobre un 67,9 % de participació, molt pel damunt de l’èxit indubtable de la proposta independentista (47,8% de vots amb un 74,9 de participació) en les recents eleccions autonòmiques.

El més significatiu és que l’altíssim suport català a la Constitució de 1978 va ser una mica més alt que la mitjana espanyola i que el vot negatiu català (4.61%) fou molt més baix que els de Cantàbria (12,46 %), Castella La Manxa (12,78 %) i Madrid (10,11 %), deguts probablement a la persistència de mentalitats franquistes. Per motius oposats, és clar, el percentatge de nos fou encara més alt al País Basc (25,30 %) i a Navarra (16,95%).

A diferència de les quatre províncies basques –llavors s’hi considerava Navarra, tot i no ser inclosa en el mateix règim autonòmic-, immerses en una escalada de terrorisme i repressió policial, Catalunya havia obtingut una solució inesperada a les reivindicacions nacionals.

Després de la victòria de socialistes i comunistes a les primeres eleccions de 15 de juny de 1977, Adolfo Suárez pactà amb Josep Tarradellas el retorn del president exiliat al cap davant d’una Generalitat provisional i amb pocs poders. Un acord que limitava el paper de l’esquerra, però tenia una potència històrica i simbòlica indiscutible, que enllaçava amb la tradició republicana. Era la ruptura amb el franquisme, tan demanada per la oposició i no assolida en cap altre aspecte.

L’elaboració d’un nou estatut d’autonomia inspirat en el de 1932 era a l’horitzó. La Constitució era un marc de convivència viable que podia deixar enrere tantes pàgines d’història contemporània marcades per la guerra civil i la dictadura franquista, darreres etapes d’una perllongada inestabilitat política i l’aspiració mai prou satisfeta de recuperació de l’autogovern perdut el 1714.

Una majoria aclaparadora de catalans va creure en les virtuts de la Constitució, quina interpretació i aplicació es van començar a aigualir aviat. I en els darrers anys ha estat segrestada, inconstitucionalment, pel partit polític que, com veiem en un article anterior, menys va contribuir a la seva elaboració i aprovació.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats