Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PP bloquea la reforma de la ley de extranjería y delega en sus barones negociarla
Cuando se pone fin al fraude laboral con el empresario ante la justicia penal
OPINIÓN | El artículo más popular de la Constitución, por Isaac Rosa
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

L’ull ferit de Just Casero

Jaume Guillamet

El 8 de febrer de 1976, durant la segona gran manifestació de Barcelona per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, una pilota de goma disparada per la policia va esclatar l’ull esquerre de Just Manuel Casero Madrid.

Feia dos mesos i mig de la mort del general Franco i la presa de possessió del rei Joan Carles de Borbó. Presidia el govern Carlos Arias Navarro i n’era vicepresident polític i ministre de la Governació Manuel Fraga Iribarne que, set mesos més tard, fundaria Aliança Popular.

Just Casero havia nascut trenta anys abans a Abrantes (Portugal), en una família extremenya emigrada que més tard anà a Figueres. Casat i pare de dos fills, lligat a les associacions de veïns i els moviments educatius, militant de Convergència Socialista de Catalunya, escrivia a Presència i havia estat un dels quatre autors del llibre Girona grisa i negra. Aquell diumenge havia baixat a Barcelona en tren amb un grup molt nombrós de gironins.

Un retrat de Just amb l’ull ferit tapat, obra d’Enric Marquès, va ser mostrat en una exposició col·lectiva de l’Associació de Drets Humans i va servir per a una campanya de solidaritat de l’Assemblea Democràtica de Girona, per a fer front a les despeses d’una operació molt delicada. També va ser publicat a Presència com a primera constància pública del cas.

Just Casero va ser un dels fundadors de Punt Diari, nascut el 24 de febrer de 1979, i dos mesos més tard fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona, com a número tres de la llista socialista. Diputat provincial de Sanitat i Assistència Social i promotor de la reforma psiquiàtrica, president de la Junta Municipal que preparà la recuperació de la independència de Sarrià de Ter, autor diari del “Quiosc”, una secció personal molt llegida, heus aquí altres dades d’una biografia molt intensa, estroncada de cop per un càncer ràpid i devastador.

En Just morí el 31 de gener de 1981, amb 36 anys per fer. Familiars, amics i companys -entre els quals Joan Reventós, Ernest Lluch i Joaquim Nadal- ploraren desconsolats en la missa de comiat, oficiada per Modest Prats, mentre cantaven ‘La vall del riu vermell’. N’ha fet 35 anys, fa dues setmanes. N’acaba de fer 40 que la policia de Fraga li va destrossar l’ull.

La Policia Armada no pogué dominar aquella manifestació, com no havia pogut tampoc amb la del diumenge anterior per l’amnistia. Corresponsals britànics i estatunidencs parlaren d’un desafiament al govern d’Arias i primer del rei. Le Monde escriví un editorial sobre ‘El desafiament català’. L’ull ferit de Just Casero n’és una mostra, com la seva trajectòria posterior, tant prometedora, en fou un resultat. El seu record és viu.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats