La biblioteca, el bé més preuat en època d’exàmens: “Solc quedar-m’hi 12 hores diàries per no perdre el meu lloc”

Tots, alguna vegada en la vida, hem posposat l’obligació d’asseure’ns en la taula i començar a assimilar coneixements que créiem inservibles o difícils de memoritzar en escassos dies abans d’enfrontar-nos a la prova final d’una matèria. En aquesta època tan crítica, en què l’estudiantat es debat davant el repte d’aconseguir complir aquest eslògan “d’un cinc són sis crèdits”, les sales s’omplin de diferents personalitats, graus i edats amb un mateix afany.

N’hi ha que prefereixen sentir adrenalina i, com si es tractara d’un joc de simulació, intenten salvar el quadrimestre les 24 hores abans. En contrast, n’hi ha que, des de mesos arrere, no se separen d’aquests edificis plens de llibres que quasi ningú sol tafanejar. “És com la meua segona casa”, confessa Ainhoa T., estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de València (UV).

Sempre que inicia un nou curs acadèmic, l’estudiant sap que les seues vesprades consistiran a habitar en la biblioteca d’Humanitats Joan Reglà fins al moment d’anar a sopar, les 21.00, horari de tancament habitual abans de les setmanes d’exàmens: “Sé que ja me n’he d’anar a casa, perquè ens avisen per megafonia amb música mainstream del moment, i fins i tot pots sol·licitar quina vols que sone aquest dia. Em sembla una iniciativa motivadora”.

“Abans dels mesos de desembre-gener i maig-abril, quan encara no comencen a demanar la teua targeta d’alumne per a poder accedir al recinte, sol haver-hi multitud d’estudiants de Batxillerat de col·legis concertats i privats que deixen sense lloc els universitaris mateixos”, explica Ainhoa. Amb això, uns quants opositors parlen entre si i comenten als companys que accedeixen al recinte amb la seua targeta d’identificació caducada: “Per provar no perdem res”.

Segons la pàgina web del Servei de Biblioteques i Documentació de la UV (SBD), la d’Humanitats disposa de 638 llocs de lectura, 126 llocs de treball en grup, i 8 cabines d’estudi. No obstant això, són insuficients, ja que solament en les facultats del campus de Blasco Ibáñez hi ha matriculats 14.787 alumnes, tal com exposa l’Anuari de Dades de la Universitat de València.

En línies similars, en aquest campus hi ha dues biblioteques més: la de Ciències de la Salut Pelegrí Casanova i la de Psicologia i Esport Joan Lluís Vives, amb 408 i 452 llocs de lectura, respectivament. Amb això, aquestes xifres no cobririen la demanda de l’estudiantat que durant els exàmens sol apostar més per aquests centres. En el cas del campus dels Tarongers, la Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians (més de 1.110 llocs) i la Biblioteca d’Educació Maria Moliner (292 llocs d’estudi) són les protagonistes. El nombre de matriculats en carreres d’aquest campus ascendeix a 38.603.

“Solc alçar-me a les huit del matí per a trobar lloc, perquè és tot un repte. Hi passe tot el dia fins que arriba la nit, i fins i tot hi ha vegades que m’he quedat en l’horari nocturn, perquè necessitava més temps d’estudi. És cert que els meus companys i jo fem uns quants descansos per a poder afrontar aquestes dotze hores en què no ens movem per por que ens deixen sense espai”, explica Ainhoa.

Hi ha seients que manquen d’amo, solament hi ha llibretes o fulls de paper. Les bibliotecàries vigilen i intenten que, passats 30 minuts, aquests llocs queden lliures per a altres estudiants que intenten aprofitar qualsevol oportunitat. “Quan hi ha una nota adhesiva en la taula i algú te l’ha llevada, és perquè has excedit el límit de descans. Ho fan perquè la gent no reserve lloc als amics i els que estiguen en el recinte tinguen oportunitat d’estudiar”, diu Ainhoa.

Protagonisme de begudes edulcorades i menjar instantani

“El silenci absolut no existeix ni en els ambients més tranquils”, deia John Cage, músic i compositor, que afirmava que fins i tot en una cambra anecoica hi ha sons subtils a què no parem atenció. Les biblioteques tampoc estan exemptes de sons d’ambient: estudiants amb cascos insonoritzats fan front als que pregunten dubtes als companys o els que decideixen traure, de manera clandestina, les mal anomenades begudes energètiques o cafés instantanis. L’espetec de les llandes no passa desapercebut i ressona entre l’armadura de la biblioteca. Malgrat que està prohibit ingerir líquids que no siguen aigua, n’hi ha que s’atreveixen a prendre’s un d’aquests productes per a “mantindre’s actiu”.

A l’exterior, les papereres avisen a tot el que passe per davant que les hores de somni i l’estrés han pres el protagonisme de la realitat de l’estudiantat: “Em prenc al voltant de dos o tres cafés d’envàs al dia”, confessa Tània (nom fictici). Com ella, centenars d’universitaris ixen al descans a prendre la seua dosi de cafeïna i sucres afegits. Solament amb una ingesta de 250 mil·lilitres, el cos assimilaria un total de 28 grams, xifra que supera els 25 grams al dia que aconsella l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En el cas de la cafeïna, segons l’Autoritat de Seguretat Alimentària (EFSA, pel nom en anglés), la ingesta de 400 mil·ligrams al dia (al voltant de 3 mg per quilo de pes corporal (mg/kg pc) no suposaria un perjudici per a la salut dels consumidors. No obstant això, si aquesta quantitat no es fracciona al llarg del matí i la vesprada, podria provocar acceleració cardiovascular, ansietat o excitació.

Els hàbits saludables són una cosa que decau durant aquest període. N’hi ha que es preparen tàpers amb aliments nutritius i altres que adquireixen menjar preparat, perquè asseguren que “no tenen temps”. A l’exterior, tant de la Biblioteca María Moliner com de la Joan Reglà, centenars de plats precalfats trauen el cap entre els que prioritzen les hores d’estudi davant la seua salut alimentària.

Ainhoa T. explica que ni hi ha que també prefereixen encetar un paquet de papes o de llepolies a l’interior de la biblioteca: “Si les llandes estan prohibides, el menjar, més encara. No respecten les persones del seu voltant i solen fer molt de soroll i deixar restes en la taula”.

Préstecs i horari extraordinari

Els caps de setmana en període d’exàmens, la Biblioteca Gregori Maians ofereix un servei d’autopréstec per als que vulguen tornar un llibre o arreplegar-lo. En el cas de la Biblioteca María Moliner, aquest servei acaba el dissabte a les 13.30. Segons les estadístiques del Servei de Biblioteques i Documentació, els préstecs i les renovacions el 2023 van descendir a un total de 299.363, un 3,06% menys que el 2022.

José Javier Valverde Ruiz, ajudant de biblioteca en la Maria Moliner, declara que els préstecs solen ser escassos en època d’estudi: “La gent ja no trau bibliografia. Dediquen el temps exclusivament a estudiar”. A això, afig que els únics contratemps que hi ha hagut en aquest espai han sigut robatoris de portàtils: “La gent es confia que les seues pertinences seguiran en el seu lloc quan van al lavabo o ixen fora. A la biblioteca hi ha cartells que avisen que cadascú ha d’arreplegar les seues coses. Oferim cadenats per als que vulguen lligar els seus objectes de valor”.

S’acosten les dotze de la nit i pocs valents s’animen a continuar estudiant. El silenci eixordador es manifesta amb els bolígrafs. Hi ha taules intactes i buides. Cap estoig ni llibreta, que contrasta amb les hores puntes de la vesprada en què l’estudiantat espera l’oportunitat de qualsevol lloc buit per a guanyar la carrera. Una funcionària comenta que n’hi ha alguns que venen amb pijama, però res “fora del normal”. Les encarregades del servei de vigilància nocturn, contractades per una empresa externa, passen el temps emplenant mots encreuats o parlant entre elles.