El complex horitzó judicial de Mazón per la gestió de la DANA: fins a set querelles i denúncies pendents del TSJ

El president Carlos Mazón afronta un complex horitzó judicial per la seua gestió de la catastròfica DANA del 29 d’octubre passat. L’informe de la Fiscalia sobre les set denúncies o querelles contra Mazón demana la seua inadmissió per part de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) perquè continuen la investigació dos jutjats d’instrucció de València (el número 15 i el 20) que tenen obertes diligències per “fets similars” relatius a la DANA.

Les quatre denúncies i les tres querelles contra el president es van acumular en una mateixa causa, tal com va acordar l’alt tribunal autonòmic. No obstant això, la Fiscalia, seguint el criteri del Tribunal Suprem, s’inclina perquè un jutge d’instrucció assumisca la investigació i, en cas de trobar indicis sòlids contra Mazón, que té la condició d’aforat, demane la seua imputació davant el TSJCV. Si de la fase d’instrucció, abunda la fiscal María José Montesinos de Lago en el seu escrit, es desprengueren prou indicis de delicte contra Mazón, el jutge hauria d’elevar una exposició raonada a la Sala Civil i Penal del TSJCV, únic òrgan competent per a investigar un aforat.

L’escrit del ministeri públic, avançat per El País i a què també ha tingut accés elDiario.es, detalla la variada llista de denúncies i querelles presentades contra Mazón i, en alguns casos, contra l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso i l’actual director general d’Emergències, Alberto Javier Martín Moratilla.

Les quatre denúncies i les tres querelles coincideixen, segons ressenya la fiscal, que “amb desatenció als seus deures com a màximes autoritats autonòmiques valencianes, i alienes als escenaris d’alertes i missatges que anaven emetent diferents organismes, van ometre el dictat de resolucions i de decisions que eren competència seua, i d’aquesta manera no van evitar o, almenys, no van reduir, l’entitat de la catàstrofe esdevinguda”. Totes les denúncies o querelles tenen la mateixa atribució de fets, encara que amb qualificacions jurídiques distintes.

La primera querella la va interposar Iustitia Europa pels presumptes delictes d’omissió del deure del socors, prevaricació per omissió i imprudència greu amb resultat de mort en concurs ideal amb un delicte d’imprudència greu. La querella sosté que Mazón, malgrat ser sabedor pels avisos previs de l’Aemet de la gravetat de la situació que s’aproximava, “va deixar d’activar mesures de prevenció que podrien haver reduït de manera significativa l’impacte de la catàstrofe i, especialment, les defuncions i els danys personals”.

També recorda que Carlos Mazón, com a màxima autoritat autonòmica, podia haver sol·licitat al Govern central la seua intervenció immediata i l’activació de tots els recursos en matèria de protecció civil, tant abans com després de la catàstrofe. Aquesta “omissió”, abunda Iustitia Europa, “va generar l’absoluta desprotecció ciutadana”, obligant conductors i veïns de les zones afectades a “buscar mitjans propis per a salvar les seues vides i propietats davant la falta de suport institucional, incrementant els danys personals, el nombre de morts i els danys materials”.

La querella també al·ludeix a la falta d’activació del Pla d’Acció Territorial sobre prevenció de risc d’inundacions de la Comunitat Valenciana. El 10 de novembre passat, Iustitia Europa va presentar un escrit d’ampliació de la seua querella en què ressenyava que Mazón es va absentar en els “moment crítics” del dia de la DANA, en referència al seu polèmic dinar amb una periodista en el restaurant El Ventorro. L’entitat recorda que el cap del Consell, una vegada present en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), no va atendre diverses telefonades de la ministra llavors Teresa Ribera, a pesar que “diverses localitats valencianes estaven ja inundades”.

D’altra banda, el lletrat Youssef Bouzrouti va denunciar Mazón pels presumptes delictes d’omissió del deure del socors, prevaricació i abandó del servei públic. L’advocat, amb despatx a Parla (Madrid), considera que, malgrat les previsions meteorològiques, el president “no va adoptar mesures preventives ni va activar els mecanismes d’alerta necessaris per a evitar que la població fora sorpresa per les fortes pluges i inundacions”. Com que no va activar “de manera eficaç” els recursos necessaris per a socórrer la població ja afectada, “incomplint els protocols de gestió d’emergències”, el lletrat conclou que Mazón va poder incórrer en un presumpte delicte d’omissió del deure del socors.

L’absència d’ “actuació oportuna en la implementació dels serveis d’emergència i comunicació a la població” també va poder constituir, segons la denúncia, una decisió injusta i contrària a l’interés general. A més, la falta de diligència i de compliment de les seues responsabilitats com a cap del Consell, “amb risc per a la ciutadania”, va poder suposar un presumpte delicte d’abandó del servei públic.

L’advocat José Luis Mazón va denunciar tant el cap de l’executiu valencià (amb qui comparteix cognom, però no vincle familiar) com l’exconsellera Salomé Pradas, per un presumpte delicte d’homicidi comés amb dol eventual. La denúncia del lletrat, que adjunta la informació d’elDiario.es del 5 de novembre passat que va revelar el polèmic dinar de Mazón el dia de la DANA, considera que el president i la seua exconsellera tenien coneixement del risc d’inundacions des de primera hora del 29 d’octubre, “sense que es desplegara cap actuació per a evitar el tràgic resultat” de defuncions i desaparicions.

La denúncia, a què ha tingut accés aquest diari, recorda que Carlos Mazón és llicenciat en dret, “per la qual cosa l’excusa de la ignorància és d’aplicació impossible”.

Raúl Casteñeda Cruz, CEO de l’empresa Preico Jurídicos (domiciliada al Prat de Llobregat i especialitzada en procediments d’usura i fitxers de morositat), es va querellar contra Mazón i Salomé Pradas pels presumptes delictes d’homicidi per imprudència, lesions (“tants com morts i lesionats hi haja”) i un “nombre no determinat” de presumptes delictes d’omissió del socors.

La querella considera que la “falta d’actuació” del cap del Consell “va provocar que no s’adoptaren les mesures necessàries” a què obliga la llei per a previndre catàstrofes com la DANA. “Això va donar lloc a un resultat de morts, lesions i danys materials que tenia l’obligació d’haver preservat o, almenys, d’haver-ne minimitzat els efectes”, indica la querella, que també imputa Mazón un presumpte delicte d’omissió del socors per la seua “falta d’iniciativa” a l’hora de sol·licitar al Govern central “mesures de més importància”.

El sindicat CGT va denunciar Mazón per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors, amb un escrit que detalla la cronologia dels fets del 29 d’octubre passat (com ara la suspensió de les classes per part de la Universitat de València o la decisió de la Diputació d’enviar a casa els seus treballadors a les 14.00). L’alerta als mòbils, recorda el sindicat, es va enviar a les 20.11, “quan les carreteres estaven col·lapsades i centenars de persones ja atrapades o desaparegudes”.

A més, el sindicat llibertari incideix en la coincidència de les inundacions amb les hores d’eixida dels centres de treball. “Milers de treballadors van quedar atrapats en els seus propis centres o en les carreteres”, afirma CGT. El sindicat considera que la situació es podria haver evitat avançant l’hora d’eixida o directament tancant preventivament els centres de treball.

D’altra banda, la Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques, també de CGT, es va querellar contra Mazón i contra l’exconsellera Salomé Pradas, l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso i l’actual director general d’Emergències, Alberto Javier Martín Moratilla, pels presumptes delictes contra els drets dels treballadors, homicidi imprudent, danys per imprudència i omissió del deure del socors.

La querella sosté que la “tardança” i el “retard negligent” de Mazón, Pradas, Argüeso i Martín Moratilla a emetre l’avís a la ciutadania “ha provocat les més de 200 morts, milers de persones lesionades, a més d’ingents danys materials, que podien haver-se evitats o, almenys, pal·liat, si s’haguera informat els ciutadans del risc tan greu que hi havia”. Amb un avís massiu enviat abans, “s’haurien evitat molts dels resultats mortals, lesius i materials”, conclou.

D’altra banda, un particular va denunciar Mazón per la presumpta comissió de “múltiples” delictes d’homicidi per imprudència. La denúncia afirma que el cap del Consell seria responsable de “centenars de morts per imprudència, per negligència, per no estar on s’esqueia en la seua condició de primer responsable davant la situació d’emergència provocada per la DANA, per desídia, indiferència, menyspreu cap a la ciutadania i per desistiment de responsabilitats”.