Els experts en clima i territori reclamen revisar tots els plans urbanístics per a adaptar-los a futures catàstrofes

Els experts reunits per la Universitat de València plantegen una esmena a la totalitat a les polítiques d’urbanisme del PP valencià. La vintena d’acadèmics i estudiosos sobre urbanisme, territori, economia, canvi climàtic i agricultura han remés les seues conclusions a la rectora de la institució, que s’encarregarà d’enviar-les a la Generalitat Valenciana amb l’esperança que les posen en pràctica. “Les projeccions a futur no són gens tranquil·litzadores”, expliquen els experts en el document, coordinat pels catedràtics Joan Romero i Ana Camarasa, elaborat després de dues jornades de conferències i debats. Les previsions “anuncien més freqüència i intensitat dels episodis atmosfèrics extrems, amb l’increment consegüent del factor de risc que això implica per a la població” i especial incidència a les regions mediterrànies, subratllen.

El document destaca entre les mesures urgents un imperatiu clar: “No reconstruir ni tornar a habitar zones afectades greument per crescudes extraordinàries o per temporals marítims en la franja costanera”. També la paralització dels projectes urbanístics en tramitació que prevegen edificació en zones inundables “fins que no passen per un altre procediment d’anàlisi del risc adaptat a les condicions actuals de canvi climàtic i la seua projecció futura”. A curt termini, insten la revisió de la cartografia oficial de perillositat “calculada amb models que menysvaloren la perillositat de l’avinguda”, així com delimitar oficialment zones per a la protecció activa del territori davant la inundació. En concret, una figura de “zones especials per a la protecció activa del territori davant el risc d’inundació”, orientades a la minoració de la perillositat en les àrees causants. En matèria d’edificació, els experts apunten que s’ha d’instar que les plantes baixes no siguen habitables en les zones inundables

El conclave d’acadèmics coincideix en la necessitat de formar la població i especialment els mandataris davant desastres naturals. Assenyalen que s’ha de “desenvolupar una cultura del risc climàtic des de la qual donar lloc a acció i innovació en relació amb aquest”, que combine avanços tecnològics amb pedagogia. A l’una, reclamen sancionar els que fomenten la desinformació o l’engany a població i que utilitzen les xarxes socials en situacions d’emergència, cosa que han anomenat “vulnerabilitat comunicativa”. En aquest sentit, insten a formar a la població en matèria d’emergències i millorar la capacitat predictiva dels sistemes d’alerta primerenca i seguiment, revisant els protocols de disseminació d’alertes i millorant la capacitació de la població i dels prenedors de decisions. Quant a l’ecosistema mediàtic, destaquen la necessitat d’impartir cursos de formació de comunicació efectiva del canvi climàtic i els esdeveniments extrems per als mitjans de comunicació, “orientats a una informació real, basada en dades científiques i que evite el titular cridaner”.

“El territori ha d’entendre’s, en primer lloc, no com una mercaderia, en funció de l’aprofitament urbanístic que puga derivar-se’n, sinó com un ecosistema en què s’han de prioritzar el manteniment dels processos ecològics i la qualitat de vida de la població”, recalca el document, que insisteix en la urgència de prendre’s de debò el canvi climàtic i adoptar polítiques públiques orientades a mitigar-lo, apel·lant a la seguretat de la població. Així mateix, apunta, és convenient efectuar un balanç de planejament territorial parcial vigent, amb la finalitat de potenciar-lo i completar-ne les directrius i les vinculacions (especialment en matèria de riscos, fixació d’habitatges per als afectats per desastres, implantació d’infraestructures o la reubicació de sòls productius vulnerables). “El planejament urbanístic municipal ha de ser també revisat i actualitzat en tots els casos, nombrosos, en què és obsolet, amb l’objectiu d’adaptar-lo als requeriments ambientals i a les directrius i les normes d’aplicació directa que poguera establir el planejament territorial”, assenyalen.

En la mateixa línia, indiquen que l’ordenació del territori ha de parar una atenció especial a les ciutats i les àrees metropolitanes, on es concentra una part important de la població, així com molts dels problemes socioambientals i les iniciatives innovadores. Reclamen que les ciutats exercisquen el lideratge en col·laboració amb els seus municipis veïns: “Aquestes àrees requereixen instruments de coordinació i govern per a prestar de manera coordinada els serveis, gestionar la mobilitat, disposar de planejament de conjunt, fer front a les necessitats d’habitatge i distribuir de manera equitativa els recursos”.

Els acadèmics plantegen que la reconstrucció dels territoris afectats per desastres ambientals “ha d’aprofitar-se per a replantejar la sostenibilitat dels usos del sòl existents i adaptar-ne el disseny i la ubicació als requeriments ambientals i d’equitat socioespacial”. En altres paraules: no tornar a repetir els errors del passat, com els del boom immobiliari, que van omplir de rajoles les zones inundables.