El grup d’elit de treballadores socials en la DANA: “La vulnerabilitat no pot convertir-se en exclusió”

El dijous 31 d’octubre, l’endemà passat de la DANA que ha deixat més de 200 víctimes, el Consell General del Treball Social va activar el seu grup per a grans catàstrofes i va mobilitzar 350 treballadores amb experiència en emergències per a desplaçar-se a València. El divendres mateix van començar els moviments dels grups d’elit, l’anomenat GEIES (Grup Estatal d’Intervenció en Emergències Socials) amb treballadores de les comunitats veïnes per a prestar suport.

Les treballadores socials actuen amb un planejament quasi militar: una segmentació dels municipis per a crear un mapa de necessitats i anar carrer per carrer, porta per porta, tractant de localitzar els veïns més vulnerables i atendre les seues necessitats. Es tracta de persones dependents, ancians, persones amb problemes de salut mental o els que necessiten una atenció domiciliària, però les treballadores socials han acabat per prestar ajuda a qui en sol·licitara. L’Administració municipal ha sigut clau pel coneixement del terreny, destaca Emiliana Vicente, presidenta del Consell, a més de comptar amb la col·laboració veïnal. Els primers dies, el contacte entre les xarxes personals va ser clau per a trobar a la població en risc.

Aquest és, precisament, un dels objectius del treball social, destaca Vicente: “Sempre hi ha situacions de vulnerabilitat i amb les catàstrofes se’n genera més. Hem de treballar perquè no es convertisca en exclusió”, explica la presidenta del Consell, que va viatjar a València amb les companyes a coordinar els seus efectius. Van mobilitzar equip humà, tècnic, assegurances d’accidents i cobertures d’allotjament per a les empleades, tot a la disposició dels centres de serveis socials municipals. El grup ha operat principalment a l’Horta Sud, però la xarxa de treballadores està a la disposició de tots els municipis.

A més del porta per porta, les treballadores es van coordinar des del començament amb el personal dels ajuntaments, que a penes tenen mitjans per a reforçar aquesta àrea. De la Generalitat Valenciana, comenten, no han sabut res. Les treballadores del grup d’elit mantenen contacte amb els centres de serveis socials municipals, tracten de fer control telefònic dels que tenen infraestructura i, en els primers dies, una mena de triatge social per a determinar les prioritats de la intervenció. L’equip de Vicente s’ha trobat un panorama inèdit per a un país occidental, apunta. La responsable estatal es pregunta com és possible que, passats els dies, continuara havent-hi gent sense llum o aigua. “És difícil entendre com vivia aquella gent per una falta d’actuació preventiva”, comenta l’experta en conversa amb elDiario.es, mentre destaca que “els alcaldes s’hi han deixat l’alé”. Els veïns, assenyala, “no tenien aigua ni punts de recollida”.

La responsable valora les onades de solidaritat, però reivindica una acció coordinada: “Les onades de solidaritat estan bé, però no són la manera. Si hi ha un comandament únic, cal posar tots els professionals a la disposició de l’emergència”, sosté la professional, que reivindica que hi ha treballadors amb formació específica per a atendre aquestes emergències. Són, per exemple, els que tenen en compte les condicions sociosanitàries dels veïns, si necessiten medicació o ajuda específica i com prestar-la. “Hem posat les nostres treballadores més ben formades”, defensen. A la responsable del col·legi la preocupen els missatges que fan tuf d’antipolítica i reivindica el paper dels municipis: “Hem vist els alcaldes deixant-se l’alé, els dispositius municipals, els seus operaris... això és Estat”, recalca.

El dolor a llarg termini

La preocupa també que la vulnerabilitat s’estenga, es cronifique, i que no es tinga en compte el malestar que encara està per aflorar. Vicente apunta els dols que encara no han començat a materialitzar-se, la impossibilitat d’algunes persones d’enterrar els seus familiars, el patiment pels desapareguts. I la imatge de la devastació dels pobles, que és una constant per als que han conservat la seua llar. El lloc que coneixen han desaparegut, i damunt seu hi ha una gran muntanya de fang i enderrocs. “Hem d’acompanyar en la reconstrucció dels processos vitals de les persones, a més del mal material”, recalca.

La representant sosté que els municipis han de reforçar els seus equips per a fer front al que està per vindre. “Hi ha una qüestió de mal social i emocional que és brutal. Necessiten grups de suport, reconstruir el relat del que han viscut. Cal abordar una reconstrucció social en conjunt”, apunta. “Totes les crisis, climàtiques, econòmiques, sanitàries, tenen cognom i és social. Estem abans, durant i després de l’emergència”, recalca. Vicente defensa l’elaboració de protocols que estiguen “definits perfectament”: “Hem de saber quines són les actuacions prioritàries i on cal posar el focus immediat perquè el mal siga el mínim possible”, assenyala. Per exemple, cita: “Sabem que tenim persones soles que necessiten ajuda domiciliària i han d’estar previstes en els plans d’emergència. I aquestes persones o les traus del domicili o amb l’UME o el personal d’emergències els dones aquest servei”.

50 milions d’euros per a reforçar serveis socials municipals

El grup d’emergència es va crear el 2020 arran de la pandèmia de Covid-19 per a abordar les vulnerabilitats existents i la pobresa sobrevinguda en catàstrofes, com també va passar amb l’erupció del volcà de La Palma, a les Canàries.

Després de conéixer la situació dels municipis valencians, i per a tractar de reforçar les xarxes de treball social municipals, el Govern va aprovar un decret l’11 de novembre passat en què inclou una ajuda de 50 milions d’euros als ajuntaments afectats per a reforçar els seus serveis socials a través del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. El ministre Pablo Bustinduy, de qui depén aquesta cartera, crida a mantindre l’atenció més enllà dels danys materials causats per les inundacions: “No hem d’oblidar les conseqüències que poden desencadenar-se en l’àmbit social per a moltes famílies i persones vulnerables. Perquè cap persona afectada per la DANA siga víctima també de l’exclusió social, hem impulsat ajudes importants per a serveis socials, entitats del tercer sector i també per a desplegar treballadores socials especialitzades en catàstrofes i que resulten essencials per a protegir els que més ho necessiten”, apunta a elDiario.es.

Aquest és el segon decret que aprova el Govern central amb mesures urgents per a la DANA. El primer, aprovat el 4 de novembre, es va validar dijous passat pel Congrés. El text preveu reforçar la intervenció social d’emergència a través del desplegament de prestacions bàsiques dels serveis socials d’atenció primària, a través d’una subvenció directa als municipis afectats.

La quantia es canalitza a través d’una subvenció, executable des del 29 d’octubre de 2024, dia de la DANA, fins al 31 de desembre de 2025, per a les administracions competents en la provisió de serveis socials d’atenció primària. Aquesta mesura, diu el text, possibilitarà la implementació d’actuacions en matèria de detecció precoç i intervenció d’emergència; informació, orientació, assessorament i suport a la gestió; suport d’emergència, incloent-hi prestacions i ajudes econòmiques directes a unitats de convivència, famílies i persones afectades; el reforç d’actuacions en l’àmbit domiciliari fins a la normalització de la mobilitat en les zones afectades.