Diana Morant: “Les ajudes del Govern multipliquen per 40 les de la Generalitat, Mazón no va estar el dia 29 ni ho està en la reconstrucció”

La gestió de la DANA del 29 d’octubre passat i la falta d’explicacions del president de la Generalitat, Carlos Mazón, deixen un panorama complex per a la governabilitat a la Comunitat Valenciana, que ha de fer front a la recuperació d’una catàstrofe sense precedents. Amb el PP governant en minoria, Vox paralitzant les negociacions pressupostàries i Compromís exigint una moció de censura, el PSPV assumeix un rol clau en l’oposició. La secretària general i ministra de Ciència, Universitats i Innovació, Diana Morant, insisteix els populars a destituir el president i impulsar un govern de perfil tècnic per a pilotar uns mesos clau per a tota la Comunitat Valenciana. La dirigent retrau a Carlos Mazón haver abandonat les seues responsabilitats com a president: ni va estar en les hores clau ni dona la cara en les setmanes posteriors. D’aquestes qüestions conversa amb elDiario.es.

Davant la falta d’explicacions del president de la Generalitat en les Corts Valencianes, es plantegen diferents escenaris de futur. Compromís els ha proposat la moció de censura. Quines possibilitats hi ha?

Bé, abans que Compromís ens demanara que presentàrem una moció de censura i oferira el seu suport, nosaltres vam fer una proposta. Considerem que és més útil que el PP destituïsca Mazón, ja que ell no se’n va. El problema és Mazón, però també la majoria parlamentària del PP i Vox, que és una clau, un govern negacionista del canvi climàtic i la ciència que la primera vegada que ha hagut de fer política d’altura davant una emergència, ha fracassat estrepitosament. La solució real és aquesta. Respectem la proposta de Compromís, ni tan sols la descartem, però només amb la suma del PSPV i Compromís no donen els números. No volem que es generen falses expectatives. Nosaltres presentem una proposta perquè el PP lleve Mazón i superem aquesta crisi.

No negociarien amb Vox una moció de censura?

Nosaltres no negociem amb Vox mai.

Es podria presentar la moció com a eina de pressió o només la presentarien si hi haguera possibilitats de guanyar?

Compromís ho planteja com una cosa simbòlica. Jo no arribe a saber si aquest simbolisme és bo o roí si Mazón continua de president quan la seua alternativa presente una moció de censura i la perda. De moment, el que considerem és una proposta en què el PSPV no guanya res, fem política d’altura per a un moment extraordinari. Creiem que Mazón no pot continuar al capdavant de la Generalitat, perquè és erosiu per a la democràcia i per a la institució, i sobretot, perquè a la gent li fa mal. Hi ha un dolor que no podrem superar al voltant del 29 d’octubre, hi ha persones que han mort i milers de persones que han patit l’impacte de la DANA, però hi ha maneres de superar el dolor i una és donar respostes clares i dignes; la resposta més indigna que hi ha és que Mazón no continue en el càrrec.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, li ha respost a aquesta proposta?

No, però no perd l’esperança. Feijóo sap que Mazón no pot continuar.

Vosté creu que Mazón mateix ho estudia? Si no ixen els pressupostos, si no poguera liderar aquesta reconstrucció... li demanaria que convocara eleccions?

Amb Carlos Mazón he perdut les esperances. Jo pensava que dimitiria després de la compareixença, perquè és un clam popular. No em sorprendria res de Mazón, segurament per a mal. Està en un relat de supervivència sobre la base de mentides, no sé quantes versions porta sobre el que va passar aquell dia i crec que és insostenible. Jo ja no mire Mazón, mire, per exemple, María José Catalá [alcaldessa de València], i li pregunte si amb el seu vot mantindrà Mazón; mire Feijóo i li pregunte si serà còmplice. Ja no serà només Mazón, serà el PP davant la DANA.

En aquesta idea d’un president tècnic transitori, tenen a algun diputat al cap?

Entenc que el PP, entre les seues files, segur que té algú amb capacitats tècniques, solvència i experiència en la gestió, bàsicament tot el que no té Mazón. Mazón té un perfil de polític de barra de bar, i això potser funciona quan la gent no té problemes, un entropessa en Tiktok veient les seues publicacions bevent orxata o menjant papes, però quan algú necessita de veritat la política per a salvar la seua vida, no hi val el polític de barra de bar. Per a reemplaçar Mazón volem algú que estiga a l’altura.

Ha parlat amb Mazón des del 29 d’octubre?

No.

Dimecres el PSPV ha donat suport als pressupostos de la Diputació de València, on governen el PP i Ens Uneix. La Generalitat ha deixat caure que poden presentar l’avantprojecte dels seus comptes al gener. Continuen oberts a aprovar els pressupostos autonòmics?

La Diputació ha fet un exercici d’obertura. El PP va presentar uns pressupostos que no es podien secundar, perquè no cobrien les necessitats dels municipis afectats per la DANA i preveien retallades, però van decidir rectificar. Estem en una situació extraordinària i hem d’estar a l’altura de les circumstàncies, i amb els compromisos adquirits, vam entendre que valien la pena ser secundats.

Jo vaig oferir a Mazón la primera setmana de la DANA el suport als pressupostos. La seua resposta va ser que m’havia de caure la cara de vergonya, ho va dir a través d’una nota de premsa del PP. Quan Pedro Sánchez va dir que les ajudes s’havien de cobrir amb un pressupost, Mazón va dir que feia un xantatge. Nosaltres no som com Mazón, però no se’ns pot demanar unes responsabilitats que Mazón mateix no vol assumir. Abans d’aprovar els pressupostos i passar a la pàgina següent, estem en aquesta, i en aquest moment, Mazón no pot continuar en el càrrec.

Entenem que aprovarien uns pressupostos, però no amb Mazón com a president.

La nostra proposta és que el PP substituïsca Mazón per una persona solvent, dins d’un Consell temporal amb perfil tècnic, amb pressupostos prou dotats i el compromís d’una convocatòria electoral el 2025. Mazón s’ha esborrat del dia 29, és com si en una crisi no fera falta un president; sosté que ell ni estava ni havia d’estar. I ara fa el mateix en la Generalitat: l’única cosa que fa és demanar diners al Govern d’Espanya. Som administracions diferents. La Generalitat Valenciana no és víctima de la DANA, en tot cas és víctima de Carlos Mazón, és ell qui ha portat la Generalitat a una crisi institucional sense precedents. I Mazón tampoc és víctima de la DANA, la Generalitat ha de saber estar a l’altura de les circumstàncies. Les ajudes posades damunt la taula pel Govern d’Espanya multipliquen per 40 les que ha posat la Generalitat. Ni va estar a l’altura el dia 29 ni ho està en la reconstrucció.

Amb la ultradreta fora de l’equació, que ha trencat les negociacions en tot l’Estat, estarien disposats a donar suport als comptes? O amb Mazón no en cap concepte?

El PP ha entrat sol en un laberint en què només és capaç d’arribar a acords amb Vox.

És creïble l’amenaça de Vox?

No ho sé. Vox va abandonar el Consell, però Mazón mai va abandonar Vox. Manté les seues polítiques: la llei de concòrdia, el negacionisme del canvi climàtic, urbanitzar a peu de platja... Nosaltres, amb Vox, ni a la cantonada, però Mazón s’assembla molt a Vox.

Ha parlat de les ajudes del Govern. S’han activat també els ERTO, fons directes, s’han mobilitzat efectius... Està satisfeta o creu que queden més fons per activar?

El president va parlar de resposta, reconstrucció i rellançament. Estarem en una fase en què els municipis i els veïns sàpien que poden mirar el futur amb l’esperança que serà millor que el passat. És la manera de fer de Pedro Sánchez. Vull recordar que el PP va gestionar una crisi amb retallades, i la manera d’afrontar la pandèmia del president Sánchez va ser la del pla de recuperació i resiliència, i ara estem en el millor moment econòmic d’Espanya, on hi ha més gent treballant que mai, l’economia va transformant-se... i ha sigut perquè hi ha una recepta socialdemòcrata per a les crisis. Aquesta l’afrontarem de la mateixa manera. Les famílies han de reconstruir les cases, els cotxes, els estris que necessiten, la cobertura laboral dels ERTO... És l’escut social de la pandèmia, que va vindre després amb un paquet d’oportunitats.

En els municipis afectats hi ha molta gent que s’impacienta perquè les ajudes tarden a arribar. Què diria a les persones que senten que l’Estat no hi ha arribat?

El primer és empatitzar absolutament. El que han passat només es pot saber si s’ha viscut en primera persona. M’agradaria convertir el que han vist en una realitat diferent: segur que han vist que els seus veïns els han ajudat, els voluntaris, els policies, guàrdies civils o militars... Tot això és l’Estat. O que no tenien aigua i ara en tenen, telèfon, tren, carreteres... Tot això ho han vist. M’agradaria remarcar que, quan no tens res, el que et queda és l’Estat, i l’Estat el conformem tots. No hi ha més esperança que veure que vius en un país que treballa en societat i que reconeix drets. Tenen dret a reconstruir la seua vida i per això hi ha mesures damunt la taula.

Els preocupa que la mala gestió de les primeres hores de les emergències i les mentides sobre les ajudes generen un sentiment de desafecció?

Clar que ens preocupa. La desinformació busca generar més dolor. Però jo distingiria la desinformació amb la falta d’informació. I crec que hem de donar-ne perquè les persones sàpien que en les primeres hores es van fer 37.000 rescats. L’UME va estar treballant, la Policia va estar treballant, la Guàrdia Civil va estar treballant i continuen treballant buscant desapareguts. Hem estat des del primer moment en les diferents fases de l’emergència. Però la primera fase es va centrar a buscar persones amb una vulnerabilitat tan alta com que es jugaven la vida. Pot ser que en les primeres hores la gent no ens veiera en els seus garatges o en els seus carrers retirant vehicles, però estaven allí, mirant cotxe per cotxe per si hi havia algú atrapat... Hem revisat els rius, fins i tot la mar amb vaixells. Aquesta faena és menys visible, però igualment important. A poc a poc s’han assumit fases distintes, hem anat traient enderrocs, que no m’agrada la paraula, perquè eren la vida de la gent: els seus mobles, els seus records... Ens n’hem emportat milers de tones. Queda molta faena i el compromís de no acabar-la fins que la gent puga recuperar la seua vida.

Queda clar que per a vosté Mazón no és la persona que ha de liderar la reconstrucció, però, què li sembla el seu nou equip? El personal que ve de l’exèrcit és el més adequat?

No parlaré d’aquestes persones, perquè no les conec. Crec que hi ha una estratègia clara d’escudar-se darrere d’un militar. És un artifici perquè Mazón semble alguna cosa que no és, li va gran el vestit de president. Les decisions que pren no les pren per la ciutadania, sinó pensant a salvar-se ell. És política ficció, hi ha un president que no té conselleria i només la responsabilitat de coordinar. A un militar no cal explicar-li com va la cadena de comandament: al capdavant continua Mazón, i el problema és el comandament.

I els canvis en l’equip d’emergències? Ha destituït tots els responsables que estaven per a tractar d’eixir de la crisi.

Efectivament. No seré jo qui defense Nuria Montes i Salomé Pradas, però almenys elles hi estaven.

Ha sigut el congrés federal del partit. Ara toca el congrés autonòmic. El convoquen el 31 gener. Ens va dir que era una oportunitat per a rellançar la idea, tindre un document polític potent. Ara pren més sentit aquesta reorientació, com serà?

La DANA s’ha col·locat com el principal repte que tenim els valencians. El nostre document defensarà recuperar la Unitat Valenciana d’Emergències i enfortir la ciència. Em fa gràcia quan el PP diu que havíem d’haver fet obres en els barrancs, perquè, si Zapatero continuara de president, les obres estarien fetes; el problema és que, quan ells arriben, ho arrasen tot. Plantegem una nova mirada a l’urbanisme de les ciutats, a les infraestructures. Tenim molta responsabilitat, perquè som l’alternativa a un govern fracassat, que n’ha tingut ja tres: amb Vox, sense Vox i després de la DANA. El fracàs és absolut. Nosaltres hem d’enviar el missatge que som l’alternativa al negacionisme climàtic, al negacionisme de la violència de gènere, a les retallades, a la injustícia fiscal. L’Airef calcula que només enguany la Generalitat Valenciana ha deixat de rebre 500 milions d’euros en els impostos que el PP i Vox van perdonar a rendes altes i només posen 400 milions damunt la taula en ajudes. Són un perjudici per a la ciutadania, els impostos justos serveixen per a fer Estat. Serà d’això del que parlem en el congrés.

Què els traslladen als alcaldes afectats?

Estem orgullosíssims dels alcaldes, també dels que no són del PSOE. Jo he sigut alcaldessa i no vull ni pensar com es deuen haver sentit quan qui havia d’haver-los acompanyat en uns dies tan difícils els va deixar abandonats. S’ha parlat molt de si hi havia informació per part de l’Aemet o la CHX, però hi ha una font de què no es parla: el 112. Qui està a l’altra banda del telèfon és la Generalitat Valenciana. Què va passar amb aquestes telefonades? La gent deia que no li agafaven el telèfon. Mazón va sostindre que no va caure la línia. Caldrà repassar també aquell 29 d’octubre. Tots els alcaldes estan abandonats. Nosaltres estem orgullosos d’ells i no els abandonarem.