LLEGIR EN CASTELLÀ
El mes d'octubre passat, la presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, anunciava un increment de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), que grava les pernoctacions hoteleres als establiments reglats per llei: des d'hotels cinc estrelles plus, on s'aplica una taxa de 4 euros diaris per estada, a pensions, albergs i càmpings, gravats amb 1 euro diari, a més de els creuers. Impulsat fa vuit anys per l'Executiu de la socialista Francina Armengol amb l'esperit de minimitzar l'impacte del turisme massiu a la natura i al medi ambient, així com desenvolupar projectes dirigits a compensar l'empremta turística sobre el territori, l'augment d'aquest tribut va despertar immediatament la disconformitat dels hotelers.
Segons el parer de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), la mesura, que contrasta amb les impulsades per altres comunitats governades pel PP, més proclius a rebutjar el cobrament de taxes turístiques tot i tractar-se d'un tribut que es aplica a nombroses ciutats europees com París, Roma o Amsterdam, suposarà una “nova penalització” als visitants que es allotgen en l'oferta reglada mentre “l'oferta il·legal campa a plaer”. El projecte de l'ITS per als propers anys dedica, però, part del seu pressupost, 25,3 milions d'euros, a desenvolupar un total de set projectes dirigits a combatre la oferta turística il·legal.
Es tracta d'una de les principals mesures que preveu implantar l'Executiu autonòmic en un territori que, durant els darrers mesos, ha viscut immers entre manifestacions contra la massificació turística i la carestia d'habitatge a Balears i que, de nou, han situat sobre la taula els debats sobre la necessitat de buscar un equilibri econòmic i mediambiental sense deixar de banda una indústria, la turística, que representa més del 45 % del Producte Interior Brut (PIB) de les illes, emplea més de 200.000 treballadors i genera més de 16.000 milions d'euros en ingressos anuals.
L'any passat, l'arxipèlag va marcar un rècord històric de 17,8 milions de turistes. Tot i això, els residents acusen.una saturació que cada any frega límits extrems, a més de patir les conseqüències de la comercialització turística il·legal, l'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes, constantment amenaçades pel maó i l'asfalt, i un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en els propers anys fruit de l'impacte del canvi climàtic. Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va constatar, a més, que els turistes consumeixen a les illes el 24,2% dels recursos hídrics, uns 33 milions de metres cúbics a l'any.
Segons l'Associació d'Habitatges de Lloguer Turístic (Habtur), la patronal del lloguer turístic a Balears, a Mallorca hi ha 12.000 habitatges destinats a lloguer de vacances amb un total de 104.000 places -una xifra allunyada dels 18.035 habitatges i les 111.928 places que l'Institut Nacional d'Estadística comptabilitzava a l'agost del 2023–. Només a Palma, d'acord amb les dades de l'INE recollides per elDiario.es el mes de juny passat, el 37,6% dels 639 habitatges turístics amb què compta la capital balear funcionen sense disposar dels permisos necessaris. La greu situació habitacional que travessa l'arxipèlag es troba també amb una altra problemàtica: la dels 'propietaris fantasma', estrangers que no viuen a les illes però exploten turísticament els habitatges amb què compten a Balears a preus desorbitats que, al seu torn, provoquen l'encariment tant del lloguer com de la compra per a bona part dels residents locals.
Segons Habtur, la patronal del lloguer turístic a Balears, a Mallorca hi ha 12.000 habitatges destinats a lloguer de vacances amb un total de 104.000 places –una xifra allunyada dels 18.035 habitatges i les 111.928 places que l'INE comptabilitzava l'agost del 2023–. Només a Palma, el 37,6% dels 639 habitatges turístics amb què compta la capital balear funcionen sense disposar dels permisos necessaris
La lluita contra l'oferta turística il·legal
En el cas de l'oferta turística il·legal, tant els Consells Insulars com els ajuntaments preveuen desenvolupar, amb els fons rebuts de l'ITS, diferents projectes dirigits a millorar les inspeccions, la seguretat i la conscienciació en aquest sentit. Entre altres, l'Ajuntament de Palma preveu destinar 5,8 milions a aquesta mesura entre el 2024 i el 2025. Així mateix, està previst que el Consell Insular d'Eivissa i l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany destinin 512.522 euros a la construcció d'una oficina sostenible per a la Policia Local a primera línia turística de zona portuària, així com 3.381.383 euros a la millora de la inspecció i la seguretat en relació amb la comercialització turística irregular.
En aquesta mateixa línia, el Consell de Mallorca subvencionarà amb 4.192.508 euros actuacions de lluita contra l'oferta turística il·legal, la millora de la imatge de l'illa, la qualitat i l'ordenació, mentre que el de Menorca ho farà per 1.879.685 euros.
Tant Consells Insulars com ajuntaments preveuen desenvolupar, amb els fons rebuts de l'ITS -25,3 milions d'euros-, diferents projectes dirigits a millorar les inspeccions, la seguretat i la conscienciació en relació amb la lluita contra el lloguer turístic il·legal
“L'oferta il·legal suposa una de les xacres més grans per a l'ecosistema turístic. Fa que augmenti el nombre de places disponibles, però ho fa sense cap control i sense cap garantia de qualitat o sostenibilitat en estar fora de la legalitat. A més, suposa un greu perjudici per a aquells que fan les coses bé, que tenen la seva plaça turística i que paguen els seus impostos”, subratlla, en declaracions a elDiario.es, Jaume Bauzá, el conseller balear de Turisme, Cultura i Esports, que assenyala que aquesta problemàtica acaba afectant altres àmbits més enllà del turístic, com ha denunciat la ciutadania i altres nombrosos sectors en els darrers anys, especialment a Eivissa, l'illa més maltractada pel consum de territori i l'abús de preus tant a l'habitatge com als productes bàsics. “No podem oblidar que també comporta un risc per als nostres visitants, que sense saber que estan optant per una oferta il·legal poden acabar sent enganyats i estafats”, recalca.
Per això, per lluitar contra aquesta oferta il·legal, el conseller apunta que els Consells Insulars necessiten reforçar els seus sistemes de control i inspecció. És la primera vegada que les administracions supramunicipals han pogut presentar projectes d'aquest tipus perquè puguin ser finançades amb l'ITS. Bauzá explica que des del Govern també estan treballant amb plataformes de lloguer turístic per posar fre a l'oferta il·legal i, sobretot, eliminar-la de les plataformes en línia.
L'oferta il·legal suposa una de les xacres més grans per a l'ecosistema turístic. Fa que augmenti el nombre de places disponibles, però ho fa sense cap control i sense cap garantia de qualitat o sostenibilitat en estar fora de la legalitat. A més, suposa un greu perjudici per a aquells que fan les coses bé, que tenen la plaça turística i que paguen els seus impostos
La desestacionalització: una “estratègia turística molt clara”
El Govern també reservarà 47,8 milions d'euros per desenvolupar 21 projectes de desestacionalització, millores en zones turístiques, cultura i esports. En aquest sentit, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports preveu impulsar, mitjançant l'Agència d'Estratègia Turística de Balears (AETIB), un projecte de governança turística per a la millora de la qualitat de l'oferta i els destins de les illes per un total de vuit milions d'euros; convocarà subvencions per a la celebració d´esdeveniments esportius en temporada baixa per 1,2 milions i destinarà 7,5 milions a la Fundació de l'Orquestra Simfònica de Balears.
Sobre això, Bauzá subratlla a aquest mitjà que l'Executiu “té una estratègia turística molt clara”: associar el turisme a la cultura i l'esport i atreure els visitants en temporada baixa. No en va, afirma que els fruits d'aquesta estratègia s'estan veient amb un increment que oscil·la entre el 12 i el 19% dels visitants que van viatjar a Balears entre el novembre del 2023 i el maig del 2024.
El conseller de Turisme, Jaume Bauzá, subratlla que el Govern "té una estratègia turística molt clara" respecte a la desestacionalització: associar el turisme a la cultura i l'esport i atreure els visitants en temporada baixa. Assegura que els fruits d'aquesta estratègia s'estan veient amb un increment que oscil·la entre el 12 i el 19% dels visitants que van viatjar a les Balears entre novembre del 2023 i maig del 2024
En el cas de Mallorca, el conseller assenyala que la diferència entre temporada alta i temporada baixa cada cop és menor, i així ho demostra, per exemple, el fet que el 20% de la planta hotelera “està oberta tot l'any”. Amb tot, apel·la a la necessitat de “continuar treballant en la promoció del turisme durant tot l'any, amb especial incidència a Menorca, Eivissa i Formentera, illes que turísticament parlant continuen tenint una gran dependència de la temporada alta”.
Bauzá destaca, així mateix, la “gran varietat” d'activitats culturals i esportives que s'organitzen al llarg de l'any a Balears i que “atrauen un tipus de visitant que sol repetir experiència”. “Un exemple clar és el de les proves esportives: la majoria s'ha detectat que la persona que participa a la prova ve acompanyada per una o dues persones i que aprofita l'esdeveniment per quedar-se diversos dies. Per tant, amb aquest tipus de estratègia estem afavorint l´arribada d´un turista diferent i que normalment busca una experiència associada a la qualitat i les activitats culturals i esportives abans que el tradicional sol i platja”, explica.
La partida més elevada: medi ambient i cicle de laigua
Amb tot, la partida més elevada de l'ITS entre el 2024 i el 2024 és la relativa als projectes de medi ambient i cicle de l'aigua: 247,2 milions d'euros (un 65% del total) es destinaran a 34 projectes que se centraran a la millora en termes de sostenibilitat, així com en la gestió del subministrament daigua per al consum humà i la millora de leficiència energètica de les infraestructures de proveïment i sanejament. De la mateixa manera, es desenvoluparan iniciatives de gestió intel·ligent de les xarxes, incloent-hi la millora en la gestió de residus i actuacions de regadiu amb aigües depurades, de manera que es puguin reduir els impactes globals associats a tot el cicle de vida dels productes.
En termes de sostenibilitat, l'Executiu balear destinarà 11.194.498 euros al desenvolupament del turisme sostenible, que es canalitzaran a través de la Fundació Mallorca Sostenible per al desenvolupament de diverses campanyes de conscienciació en aquest sentit. L'Ajuntament de Calvià, on s'erigeix la meca del turisme low cost, Magaluf, reservarà, per part seva, una partida de 5,3 milions a iniciatives de característiques similars. La setmana passada, el vicepresident econòmic del Govern, Antoni Costa, assenyalava que, respecte al cicle de l'aigua, sumant els recursos de l'ITS i els de la Conselleria, s'invertirà un total d'uns 300 milions d'euros.
La partida més elevada de l'ITS entre el 2024 i el 2024 és la relativa als projectes de medi ambient i cicle de l'aigua: 247,2 milions d'euros (un 65% del total) es destinaran a 34 projectes que se centraran en la millora en termes de sostenibilitat així com en la gestió del subministrament d'aigua per al consum humà i la millora de l'eficiència energètica de les infraestructures de proveïment i sanejament
Injuriat per un ampli espectre de l'àmbit empresarial, insuficient per a les entitats ecologistes i defensat amb pany i forrellat per l'anterior Govern que el va posar en marxa, l'ITS ha permès recaptar 780 milions d'euros des del 2016 i impulsar fins a un total de 120 projectes en matèria de protecció del patrimoni i recuperació de finques a les illes. Durant la legislatura passada, però, va ser criticat per la dreta i fins i tot per Més i Podem —socis del PSIB-PSOE en aquest mandat— per falta de transparència en la seva tramitació i qüestionat pel destinació que es va atorgar a part de la seva recaptació, com la utilització del fons per finançar, el novembre del 2021, un concert de Los 40 Principales –que l'Executiu va justificar en la necessitat d'impulsar la reactivació econòmica després de la pandèmia–, polítiques de promoció turística o la construcció d'habitatge públic amb càrrec a aquest tribut.
L'ITS, herència de l''ecotaxa' del primer 'Pacte'
Amb l'objectiu de compensar l'elevat consum de recursos i el deteriorament del territori com a conseqüència de la saturació, l'actual impost hereta l'esperit de l''ecotaxa' promulgada durant el primer 'Pacte de progres' (la primera aliança d'esquerres que va trencar a Balears amb dècades d'hegemonia de dretes en un arxipèlag assotat per les pugnes de poder, l'especulació i el desarrollismo). L''ecotaxa', que seguia l'exemple de països com França o Suïssa amb la mirada posada en el desenvolupament d'un nou model turístic basat en la sostenibilitat, es posava en marxa amb la fervent resistència de gran part del sector hoteler, que ja aleshores es va alçar en bloc contra la mesura.
Amb l'objectiu de compensar l'elevat consum de recursos i el deteriorament del territori com a conseqüència de la saturació, l'actual impost hereta l'esperit de l''ecotaxa' promulgada durant el primer 'pacte de progresso'. El tribut, que seguia l'exemple de països com França o Suïssa amb la mirada posada en el desenvolupament d'un nou model turístic basat en la sostenibilitat, es va posar en marxa amb la resistència fervent de gran part del sector hoteler, que ja llavors es va alçar en bloc contra la mesura.
Era, com proclamava el llavors conseller de Turisme, Celestí Alomar, principal valedor de la mesura, “la aposta més gran” que fins aquell moment havia fet una destinació turística. derogada per Jaume Matas (PP) així que va fer-se amb la presidència del Govern, enfilat a l'Executiu per bona part dels hotelers de les illes.
La ferotge campanya impulsada contra l''ecotaxa' va arribar fins i tot a Alemanya, on el sensacionalistaBild Zeitungva emplaçar els seus lectors a enviar cartes al rei Joan Carles perquè paralitzés la posada en marxa del gravamen i va arribar a titular així una de les seves portades: “Els taurons a la platja i l'ecotaxa fan fugir els turistes de Mallorca”. en contra d'aquest rotatiu van frenar en sec quan una enquesta als seus lectors va revelar que un 77% de tots asseguraven estar d'acord amb el pagament d'impostos de protecció ambiental.