Una Barcelona per a la seva gent

Sabíem que no seria fàcil. Sabíem que no seria immediat. Però sabíem que si es volia, es podia fer més i es podia fer diferent.

Fa dos anys, commoguts per haver fet possible l'impossible, ens preparàvem per agafar les regnes de la ciutat de Barcelona des d'una candidatura formada per persones diferents, amb experiències diferents, amb trajectòries diferents, però amb un objectiu comú: construir una ciutat, la nostra Barcelona, per la seva gent.

Veníem d'una situació de descontrol. Barcelona estava en venda al millor postor i el principal promotor era el govern de la ciutat. Turisme sense límits; en 5 anys les llicències d'allotjaments turístics van créixer un 20% i els pisos turístics il·legals s'estenien per la ciutat sense cap tipus de resposta municipal. No hi havia cap política d’habitatge, més enllà de la permissivitat per als grans promotors. La gent era expulsada de casa seva davant de la passivitat del govern. S'aprovaven ampliacions de centres comercials per la porta de darrere, sense debat ni control públic. Això sí, hi va haver algunes grans inversions centrades en la Barcelona d'aparador com la reforma de l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia.

Mentrestant, la desigualtat s'estenia i s'accentuava en aquells barris que pitjor ho estaven passant, producte d'una crisi injusta. La ciutadania exigia un govern disposat a lluitar per acabar amb situacions de dolor insuportables, com els centenars de desnonaments que succeïen.

Ho vam tenir clar des del primer moment. Barcelona necessitava un viratge en la seva agenda: la lluita contra la desigualtat havia de ser la prioritat. Hem multiplicat les ajudes i generat nous projectes per reduir aquesta desigualtat i garantir els drets bàsics. Hem recuperat les polítiques actives d'ocupació i estem impulsant un nou model productiu. També hem posat la inversió al servei de la gent i hem creat nous equipaments de barri per fer efectius aquests drets bàsics. A més, estem construint habitatge públic per a lloguer com mai s'ha fet, invertint en la rehabilitació de les nostres cases i lluitant contra la pobresa energètica, i hem creat una unitat específica per acompanyar i assessorar famílies amenaçades pels desnonaments.

La recuperació dels barris per a la seva gent ha estat una prioritat per a l'àrea municipal d'Ecologia Urbana. El primer objectiu ha estat evitar l'expulsió de veïns i veïnes a causa de la massificació turística. Per això, hem impulsat una regulació (el PEUAT) que evita que l'habitatge sigui substituït per allotjaments turístics i estem lluitant contra els pisos turístics il·legals, tancant-los i multant les plataformes que els donen publicitat.

No obstant això, som molt conscients que seguim tenint un problema amb l'habitatge. Els fons d'inversió estan comprant edificis com a valor refugi. Els preus del lloguer pugen acceleradament. Els instruments amb què comptem són insuficients i el repte, majúscul. Necessitem que totes les administracions unim esforços davant aquest important objectiu, augmentant la capacitat de regulació i d'intervenció dels municipis, allargant els contractes de lloguer i fixant uns preus de referència.

Però si hi ha una forma de sintetitzar el model de ciutat per al qual treballem i que estem impulsant és la idea de la ciutat per viure-hi. Volem que la gent visqui a la ciutat, que no se senti expulsada i que ho faci amb qualitat i sense les desigualtats existents entre els barris. Per aconseguir-ho estem repensant la ciutat, regenerant i rehabilitant habitatges, edificis, carrers i places a un ritme com mai, focalitzant en les famílies, els barris i els entorns urbans oblidats per governs anteriors.

La ciutat per viure-hi també és la que té cura de la seva gent. És la ciutat en la qual es respira aire net. És la ciutat que passa del gris al verd. Barcelona té un repte importantíssim en relació a la contaminació. Patim unes 660 morts prematures anuals per aquesta causa. Necessitem espai públic per a la gent, guanyar espai al cotxe, guanyar qualitat de vida. Per això estem accelerant la transformació urbana necessària, impulsant l'espai verd, apostant per un nou model de mobilitat que reforci el transport públic i doni pas a una ciutat passejable i ciclable.

En dos anys, el canvi de model de ciutat es pot veure en molts exemples, però sobretot ens hem preparat per a un canvi més profund que es veurà en els anys que venen. Ara la ciutat es pensa diferent, es pensa saludable, verd, quotidiana, participativa i comunitària. Barcelona està canviant per a la seva gent. Segueixen havent-hi molts reptes, però el canvi no ha fet més que començar.