Qui genera ocupació?

A la nostra societat actual existeix una creença generalitzada en que el color polític influeix decididament en el volum d'ocupació que es crea o es destrueix. Sense anar més lluny, repassant alguns titulars de premsa d'aquesta darrera setmana la majoria coincidien a assenyalar al president del govern Mariano Rajoy com a últim responsable de la lleugera millora en la xifra de desocupació. Es tracta d'una anàlisi simplista i molt poc acurada a la realitat.

Certament, no estem parlant de cap fenomen nou. Històricament, les fluctuacions econòmiques sempre han tingut impactes significatius en l'àmbit polític. El context econòmic, i especialment el laboral, resulta en la major part dels casos una de les principals variables que determinen el posicionament dels electors. Això és especialment cert en els casos extrems, on es destrueixen ràpidament llocs de treball o on se'n generen d'una forma significativa. En altres paraules, l'atribució política de les fluctuacions en l’ocupació és constant, però especialment intensa durant les crisis i postcrisis.

Aquesta tendència, a priori sembla bastant raonable des del punt de vista de l'elector. Resulta manifestament més senzill atribuir políticament les responsabilitats de la generació o destrucció d'ocupació que no fer front a la complexitat de factors i actors que generalment intervenen en el procés. Tot i això, l'ús recurrent d’aquesta simplificació pot dificultar aprofundir en un debat rigorós sobre les polítiques d'ocupació.

Les institucions públiques, és a dir allò sota control dels actors polítics, només determinen el marc institucional sota el qual tenen lloc les relacions laborals. Aquest marc, té sense cap mena de dubtes una influència significativa sobre la generació de treball, però són en última instància altres factors i actors els que determinen el volum d’ocupació. Són les empreses, les cooperatives, els autònoms, els que directament generen llocs de treball; a través d’una demanda d'ocupació que generalment depèn de factors interns i sobretot externs. Les decisions de producció a hores d’ara depenen d’una multiplicitat de factors on cada vegada té més pes el context econòmic internacional.

Així doncs, resulta manifestament poc rigorós utilitzar titulars del tipus “Rajoy redueix l'atur”. No perquè els responsables polítics no tinguen una decidida influència sobre l’entorn econòmic, sinó perquè les raons fonamentals d’aquestes fluctuacions responen inevitablement a les decisions de producció preses pels diferents agents econòmics. Unes decisions que responen a expectatives, al context internacional, a una estructura econòmica donada, etc. En aquest context, una política econòmica determinada hi pot influir, però l'experiència ens indica que països amb orientacions polítiques i models laborals ben diferents han assolit resultats semblants pel que fa a ocupació.Ens cal doncs un debat molt més profund i assumint la complexitat de la qüestió a tractar.