Recerca a la deriva

La setmana passada el setmanari britànic “The Economist” publicava un reportatge en què demanava un canvi de fons en la metodologia de recerca científica. Aquesta reflexió es pot aplicar també, en bona mesura, a l’estat actual de la ciència econòmica.

Pocs dubtes hi ha del gran progrés aconseguit en el darrer segle pel que fa a la qualitat i a la quantitat de la recerca científica. Gairebé la majoria de camps de la ciència han viscut substantius avenços que han canviat la nostra forma d’entendre diferents aspectes de la realitat.

No obstant, la recerca científica ha passat de ser una dedicació d’uns pocs milers, als vora set milions d’investigadors que es calcula que s’hi dediquen en l’actualitat. La competitivitat, per tant, s’ha disparat, i l’obligació imperiosa de publicar per part d’universitats i centres d’investigació ha rebaixat els estàndards de qualitat i de comprovació de les publicacions.

Evidentment, aquelles publicacions amb conclusions més sorprenents o més novedoses són les que prenen les portades dels diaris científics i de la premsa en general. Així, “The Economist” denuncia la poca atenció que es presta a la comprovació d’aquest resultats i a la rèplica empírica dels mateixos. Segons dades del setmanari, els resultats negatius, és a dir hipòtesis errònies, només suposen el 14% de tots els papers d’investigació publicats.

Ningú vol utilitzar el seu temps comprovant resultats i conclusions d’altres que, probablement, no suposen cap progrés per a la seua carrera professional. I això ha tingut greus conseqüències especialment en el camp de l’economia.

Fa només uns mesos, un estudiant d’economia de la Universitat de Massachussetts va provar de replicar els resultats d’un famós estudi sobre creixement i austeritat elaborat per Reinhart i Rogoff, considerats dos economistes de primer nivell. En aquest intent, l’estudiant va descobrir errades elementals en les taules d’Excel que invalidaven bona part de les conclusions. Tot i això, l’estudi va perdurar durant anys sense que ningú hi posés cap pega.

I aquesta sensació de que bona part de la investigació, especialment en economia, camina a la deriva és una sensació que pot percebre fins i tot un estudiant. Ben sovint en els papers d’investigació sobre els que treballem, es troben hipòtesis si més no qüestionables, dades recopilades d’una forma tendenciosa o una obsessió malaltissa per les relacions matemàtiques i l’exclusió dels factors psicològics o socials. Es construeix tota l’estructura sobre unes bases que, en bona part, no estan contrastades empíricament ni corresponen a la realitat. Un pur castell de cartes.

Pot ser ha arribat l’hora, com diu “The Economist”, de canviar les regles del joc i aplicar-hi més criteris de rigorositat i, sobretot, de contrast empíric dels resultats científics.