Revoltes Teledirigides
Els esdeveniments ocorreguts darrerament a Ucraïna són una mostra més de la política de conveniència que practica occident amb els països dissidents. Les demandes de llibertat i democràcia s’utilitzen de forma interessada per a aconseguir col·locar governs afins als interessos europeus i nord-americans.
Aquesta darrera setmana, depenent de les fonts consultades, els rebels d’Ucraïna poden ser bé uns neonazis d’ultradreta, o bé uns salvadors de la democràcia i les llibertats fonamentals. Veneçuela i ara Ucraïna són dos casos paradigmàtics on la desinformació i el desconeixement global de les característiques culturals i polítiques s’utilitzen per a manipular a conveniència l’opinió pública.
La hipocresia és notòria en tant que es rebutgen accions violentes segons quina siga la conveniència del possible resultat. En les darreres setmanes hem vist com els aldarulls a Veneçuela o les revoltes a Ucraïna es justificaven per la premsa i polítics occidentals com a accions de lluita per la democràcia i la llibertat; en canvi, els més mínims moviments d’ahir i hui a la regió ucraïnesa de Crimea han generat tot un allau de reaccions i condemnes a nivell internacional.
A Ucraïna, la premsa internacional ha publicitat els manifestants de l’Euromaidan com a lluitadors legítims per la llibertat, front a un govern i grups pro-russos partidaris d’un règim més bé autoritari. Aquesta imatge dista molt de la realitat i simplifica de forma distorsionadora la composició interna dels diferents grups de manifestants, molt més diversos i amb posicions ben diferenciades.
El desconeixement i la desinformació s’utilitzen per a treure profit de la situació, propiciant revoltes i accions violentes que instal·len nous governs fàcilment controlables i més propers als interessos occidentals. La llibertat i la democràcia només importen fins al punt que ajuden a aconseguir l’objectiu anterior.
Algú em dirà que no he descobert res de nou, que això es diu política d’afers exteriors i geopolítica. Tot i això, no deixa de sorprendre’m com la premsa i l’opinió pública defineixen posicions polítiques, amb la qual cosa demostren no tenir cap tipus de coneixement sobre les característiques pròpies del país, ja que limiten els problemes a una simple lluita de bons contra dolents.
