LLEGIR EN CASTELLÀ
Els problemes del president de la Generalitat i del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, continuen multiplicant-se. El seu entorn polític i mediàtic fa olor de debilitat, fa olor de sang, cosa que afavoreix que comencen els moviments al voltant de l’espectre conservador valencià i madrileny per a ressituar-se davant els futurs esdeveniments que arribaran més prompte que tard. La relació de Mazón amb els seus principals alcaldes i alcaldesses és inexistent. Una guerra soterrada. Des de la DANA, la sintonia amb la primera edil de València, María José Català, està trencada i continuen sense solucionar-se els recels amb l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, a qui el politburó del cap del Consell vol fora de les llistes en les eleccions del 2027. El món empresarial ja el dona per amortitzat i el president ja ni es digna a acudir als seus actes. Dilluns, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) celebrava el Dia de l’Empresa a Catarroja, epicentre de la riuada, i el cap del Consell no hi va acudir. I això que no tenia agenda a la vesprada, encara que s’entén que estava centrat en els episodis de pluges torrencials que assotaven València i Castelló.
Però si un problema va agafant vol i comença a preocupar en l’equip de Mazón i els seus fidels és el protagonisme que l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, va recuperant en la militància del partit, sense rumb després de la gestió del baró autonòmic de la DANA. Si als dirigents populars els costa defensar Mazón públicament, imaginen-se un militant de base en el bar del poble. Les desercions es compten per centenars. I ací és on pesca Camps, lliure ja de tots els seus problemes amb la justícia, malgrat la seua imatge deteriorada pels anys de corrupció del seu Govern entre el 2003 i el 2011.
Camps utilitza les presentacions del seu llibre –Reenfocado España– per a trepitjar-se tota la Comunitat Valenciana. Munta esmorzars, conferències o sopars amb militants de base i, cosa que va començar com un grup d’afins al voltant del Fòrum Pedro Agramunt, s’ha convertit en una mena de caravana de campanya per a unes primàries del partit. En el PP valencià la situació està tan enrarida que l’absència de lideratge de Mazón provoca que el personal comence a moure’s. I ja hi ha por. Dissabte passat Camps va actuar a Sueca i va congregar més de 120 militants. La direcció provincial del PP, presidida per Vicente Mompó, va cridar a capítol de males maneres els organitzadors perquè anul·laren la trobada. Ni cas; l’esmorzar es va produir i va ser un altre èxit.
Al final de febrer, l’expresident de la Generalitat va celebrar un sopar amb 300 persones a Paterna, on va exercir d’amfitrió l’exalcalde de PP Lorenzo Agustí, amb una presència important d’exconsellers i antics homes i dones forts del partit. I, dies abans, va congregar a l’hotel Only You de València 400 persones en el que ha sigut el seu acte més multitudinari. Fins i tot l’arxiconegut i arxicondemnat Carlos Fabra es va presentar a València. Difícil seria que, hui dia, Carlos Mazón poguera reunir 400 persones per a explicar el seu projecte polític.
Però Camps no s’ha conformat d’agitar la militància a la província de València i ja comença a xafar sòl que abans li va ser hostil i que, fins a la DANA, controlava Mazón i els seus afins en el partit. El 8 de març, l’expresident visitarà Borriana en un altre acte amb militants i, quatre dies després, tindrà la seua posada de llarg a Alacant, en el Club Diario Información.
I aquest acte d’Alacant sí que ha fet mal a l’entorn de Mazón. Alacant és territori Mazón. És d’on ha partit la seua força, però on ja li seguen l’herba. A l’acte d’Información s’espera que assistisquen més de 200 persones. L’exalcaldessa d’Alacant Sonia Castedo és qui fa de mestra de cerimònies. Una altra de les dones fortes del campisme que va eixir absolta dels seus problemes judicials, que no de reputació pública, i que pot donar un gran esglai a l’actual direcció del PPCV. La militància del PP està òrfena i ja se sap, com més maror, més peix.
El clima en els mitjans conservadors tampoc hi ajuda. Els tòtems de la dreta i del centredreta ja no es creuen Carlos Mazón. Ana Rosa Quintana i Susana Griso (Antena 3), Julián Quirós (director d’ABC) o Carlos Alsina (Onda Cero), en més o menys mesura, han demanat la dimissió del president de la Generalitat pels seus nombrosos canvis de versió i les seues mentides reiterades. Fins i tot el diari Las Provincias de València, que havia comprat la versió de la Generalitat després de la DANA, s’atreveix ja a demanar-li que se’n vaja.
Aquest renou entre la militància i els mitjans conservadors, la falta de lideratge i la falta sobretot d’una alternativa clara de les actuals direccions provincials o autonòmiques, fan que l’expresident Camps s’encoratge i ja es veja en unes primàries a l’estil americà, encara que siguen fictícies. La preocupació és tal que Mazón ja no es fia del seu partit i busca l’afecte de Vox per a reforçar-se i que li aprove els pressupostos, la seua taula de salvació. Dilluns, en el parlament valencià dinava el seu cap de gabinet i persona de màxima confiança, José Manuel Cuenca, amb Emilio Daniel Villarreal, cap de gabinet de la presidenta de les Corts i càrrec més rellevant de Vox, Llanos Massó. Els acompanyava Magdalena González de la Red, parlamentària popular i parella de David Serra, exdiputat i vicesecretari del PP amb Francisco Camps i ara advocat amb importants contractes públics d’institucions governades pels conservadors.
Ah, i avís a navegants. Ja circulen per València àudios de Mazón explicant la seua estratègia de defensa política després de la DANA en els comités de direcció del seu partit i que, si es publiquen, podrien deixar el president als peus dels cavalls. Si algú s’atreveix a gravar el cap del Consell i del PPCV en un acte tan intern és que els enemics ja estan més a prop que els amics. Compte amb els moviments que venen.