Mazón perd el control del PP

Quan hi ha poder a repartir, el PP valencià funciona com un veritable exèrcit. De dalt a baix i de conservadors a democratacristians. Les famílies, les tribus i les societats anònimes representades en la formació mantenen atapeïdes les seues files i aplaudeixen d’allò més els seus líders. En aquesta tessitura, el president del PPCV, Carlos Mazón, se les prometia molt felices després de l’estiu passat, quan gaudia d’una popularitat creixent malgrat l’eixida de Vox del Govern i havent sigut el partit més votat en les últimes quatre eleccions. Fins que li va passar una DANA per damunt.

El 29 d’octubre de 2024 va canviar per sempre la carrera política de Carlos Mazón, però també del PPCV. Al president dels populars valencians, que va ser qui va dinar en El Ventorro el dia de la DANA, li creixen dia a dia els nans interns. La gestió de la catàstrofe i el seu tancament posterior amb els seus quatre homes més fidels no han fet més que incrementar la desconfiança entre els polítics més influents i amb més control orgànic dels conservadors. Tant, que el president popular ha hagut de suspendre sine die el congrés popular autonòmic que l’havia de reforçar en la presidència del partit el mes vinent de juny.

Carlos Mazón no pot xafar els pobles afectats per la DANA, però tampoc Brussel·les. L’eurodiputat del PP, vicepresident del Parlament Europeu i un dels espanyols més influents en la capital comunitària, Esteban González Pons, no vol saber res del seu líder regional. I no se n’amaga. González Pons va muntar a l’alcaldessa de València, María José Català, una agenda de primera ministra. Dos vicepresidents de la Comissió Europea, dos comissaris i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, es van veure amb Català en una sola visita el mes de gener passat.

Les relacions del valencià amb els seus homòlegs europeus són tan fluides que fins i tot la fallera major de València del 2023 es va veure amb Ursula von der Leyen gràcies a les gestions del vicesecretari general institucional d’Alberto Núñez Feijóo també. Malgrat aquesta xarxa de contactes continentals, González Pons no ha tingut temps en un any i mig de muntar una mínima reunió del president de la Generalitat en la capital comunitària. L’acte d’abril del PP europeu a València continua en peus, però penja d’un fil davant la por dels seus homòlegs europeus al fet que l’aquelarre democratacristià acabe atraient una manifestació contra el president de la Generalitat i acaben tots esbroncats.

González Pons és, dels que murmuren a cau d’orella Alberto Núñez Feijóo, qui més critica la gestió de Mazón.

El president de la Generalitat tindrà difícil xafar la mascletà de les Falles. Primer, perquè els afectats per la DANA i els familiars dels morts anuncien protestes l’1 de març davant l’edifici de Correus, on la Generalitat munta les seues llotges per a veure l’espectacle pirotècnic. I, segon, perquè serà difícil que l’alcaldessa de València i líder del PP local l’hi convide. Després de la DANA, la relació entre Català i Mazón passa pel seu pitjor moment. Llevat el dia que Feijóo va convocar a tots els populars valencians per a abrigallar el president regional, ha sigut quasi impossible veure una foto entre el polític alacantí i la torrentina junts. I això que hi ha tres pedanies de la ciutat afectades.

No van les coses molt més bé a Alacant ciutat, on Mazón i els seus fidels han fet la creu a l’alcalde i líder local, Luis Barcala. A Barcala no li perdonen que vetara en les seues llistes tres capritxos del president regional en les llistes de les municipals del 2023. Bé, en realitat el que no li perdonen és que deixara caure en un acte amb tòtems alacantins que Mazón perdria les eleccions contra Ximo Puig. No es van complir els pronòstics i ara l’equip de Mazón li passa la factura.

També s’ha refredat bastant la relació entre el Palau i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, també líder del PP provincial. Mompó està aplacant la ira i la decepció amb el president autonòmic als alcaldes afectats per la DANA a qui Mazón no s’ha dignat a visitar en els seus municipis. Malgrat aquesta faena de contemporització, Mompó és vist amb recel en la cúpula del PP regional i el Palau, que consideren que amb les seues explicacions en les seues entrevistes amb mitjans no ha fet més que tirar fang de manera directa sobre Mazón.

També ha començat a haver-hi renou en el PP de Castelló pel tracte de Mazón a l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas, destituïda arran de la DANA i sense destinació ni suport per part del cap del Consell i del partit. Qualsevol accepta ara una conselleria si saben com se les gasten en cas de tempesta.

El mateix ha degut pensar Susana Camarero, vicepresidenta del Consell, i de qui l’equip de Mazón recela fins a l’extrem d’haver-li posat una fèrria vigilància. La raó és que fonts populars expliquen que, al Palau, entenen que la també portaveu del Govern valencià s’ha deixat voler massa com a possible relleu de Mazón.

Un altre problema per al president del PPCV que cada dia agafa més força és Francisco Camps. D’organitzar reunions amb amics a ficar centenars de persones en els actes de presentació del seu llibre Reenfocando España. L’expresident de la Generalitat se sent menystingut pel líder del seu partit a la Comunitat Valenciana. I amenaça de muntar un acte multitudinari a Alacant similar al que va organitzar a València. Aquesta setmana ja dinava amb exdirigents crítics amb Mazón com Sonia Castedo, Mercedes Alonso, César Augusto Asencio i Miguel Campoy. Alerta!

I, compte, mentre se li van obrint aquests fronts a Mazón, l’advocat i excampsista David Serra i Juan Francisco Pérez Llorca, secretari general del PPCV, han fet en els últims dies uns quants àpats junts pel centre de València. Amb periodistes i amb companys de partit. No se sap si per a remar a favor o en contra del president.

El llibre negre de Mazón, com el va batejar el periodista i director general de Continguts de Prensa Ibérica a la Comunitat Valenciana, Juan Ramón Gil, té cada dia més capítols. I un no pot tindre més enemics que amics. Tampoc dins del seu partit.