Compromís vol canviar la llei perquè el president assumeixi el comandament únic a les emergències i el PSPV demana un fons de compensació a les víctimes de la DANA

Els partits de l’oposició al Consell de Carlos Mazón volen modificacions en les lleis d’emergències que suposen una resposta més efectiva després de la DANA. També, en plena campanya de la dreta amb més rebaixes fiscals, reclamen blindar impostos a les grans fortunes que doten de recursos necessaris l’autonomia amb pitjors nivells de finançament.

Compromís i el PSPV han presentat uns quants centenars d’esmenes parcials a la llei de mesures fiscals per al 2025, la coneguda com a llei d’acompanyament als pressupostos, una mena de llei òmnibus que permet modificar altres normes amb caràcter anual. Entre aquestes, la coalició valencianista reclama una modificació per a la declaració de l’emergència catastròfica. Actualment, la llei apunta que es declara l’emergència catastròfica “quan la situació de perill o danys ocorreguts per la seua especial extensió o intensitat particularment greus”. Compromís proposa que, quan es done aquesta situació, el president de la Generalitat “declararà la situació d’emergència catastròfica” i assumirà el comandament únic. “Volem que no hi haja cap possibilitat d’interpretació i que, d’una manera clara, en una situació catastròfica el president l’ha de declarar i ha d’assumir el comandament únic”, ha explicat el portaveu de Compromís, Joan Baldoví.

El PSPV ha reclamat la creació d’un fons de compensació finançat amb l’impost sobre patrimoni, que el PP vol rebaixar, i que es destine a les víctimes de la DANA. L’import de recaptació d’aquest impost és d’uns 200 milions d’euros anuals. Segons ha explicat el seu portaveu, José Muñoz, “el fons de compensació que proposem és per a totes les persones que resideixen en municipis afectats per la DANA i es tracta d’una ajuda directa a la ciutadania” i ha detallat que “el finançament seria a càrrec dels grans patrimonis de la Comunitat Valenciana, és a dir, de les persones amb més recursos que en aquests moments tenen l’obligació d’ajudar”: “Parlant al voltant de 207,5 milions d’euros, dels quals 200 milions provenen de la recaptació de l’impost sobre patrimoni i 7,5 milions del regal fiscal que Mazón va fer l’any passat a les rendes altes i que s’ha de recuperar”.

En matèria de transparència i incompatibilitats, els socialistes reclamen que els càrrecs de l’executiu no puguen tindre una segona activitat, una via oberta en el primer any de govern de Mazón. “Després del que va passar el 29 d’octubre, necessitem un Consell en exclusiva que estiga ocupat i preocupat pels valencians”, insisteix el PSPV. Per part seua, els valencianistes demanen que siguen públiques les reunions o els àpats relacionats amb el treball del president o els consellers, “pague qui pague la factura”, en clara referència a la falta d’informació sobre el parador de Mazón el 29 d’octubre. Transparència va al·legar que la factura la va pagar el PP, perquè hi va acudir com a president del partit. Així mateix, els valencianistes reclamen canvis legislatius perquè es publiquen automàticament els expedients complets dels contractes d’emergència, els que els ha motivat i les causes per les quals s’adjudiquen, ja que “molts van a l’entorn més pròxim del president de la Generalitat, de Carlos Mazón, o a l’entorn més pròxim del Partit Popular”.

Per part seua, Vox, soci preferent del PP, insisteix en la creació d’una oficina antiocupació “per a defensar a les víctimes d’aquesta xacra”, un postulat que va assumir la número dos de Mazón, Susana Camarero, en la presentació dels pressupostos d’habitatge. “Treballarem per lluitar contra l’ocupació il·legal i la ‘inquiocupació’ (impagaments de lloguers), que vulnera drets i afavoreix que hi haja menys oferta d’habitatge”, va afirmar, sense donar més detalls de les mesures que es posaran en marxa.