D’una “còpia espill” del mòbil a esborrar telefonades: dues maneres d’afrontar la jornada clau de la DANA

Què feia cada dirigent polític el 29 d’octubre, durant l’alerta roja per la DANA que va arrasar les comarques valencianes i ha provocat 223 morts identificats, serà clau no sols per a entendre la gestió i les seues fallades, no sols per a determinar responsabilitats polítiques i legals, sinó per a la reparació social i emocional després de la tragèdia. En els dos mesos que segueixen al dia de la gran barrancada, representants institucionals han aportat versions diverses sobre qui estava on i fent què, relats que mostren les diferents maneres d’un responsable polític i institucional d’assumir i exercir el càrrec. Una qüestió total és saber qui va mostrar preocupació, qui va tractar de comunicar-se amb els seus superiors i experts per a prendre decisions i qui pot sostindre amb proves les accions que va emprendre. I per a determinar-les, serà imprescindible analitzar les comunicacions que es van donar, i també les que no van arribar, aquell 29 d’octubre.

La falta d’una gravació formal i reglada de la sessió en el centre d’Emergències, on es va constituir el Cecopi, complica la investigació de les hores determinants. Amb tot, s’han publicat àudios d’un moment concret de la trobada i va haver-hi representants que hi van acudir per videoconferència, a més d’un sistema informàtic que registra les accions que es van emprendre. El registre de telefonades dels membres del comité també dona compte de com va gestionar cadascun la presa de decisions en un moment de màxima tensió i incertesa. Encara que alguns no en tenen.

El president de la Diputació de València, Vicente Mompó, va assegurar en una entrevista en La Sexta que no recordava amb precisió els fets i que va esborrar el seu historial de telefonades en el mòbil. Mompó, del PP, va dir que no podia justificar les converses telefòniques amb el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, perquè habitualment elimina les telefonades que no té pendents de respondre, com qui fa check a una tasca completada. Fonts del seu entorn ratifiquen aquesta versió i afirmen que és la seua manera de treballar, molt metòdica. Mompó també va afirmar que va parlar amb Mazón des del telèfon de la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, quan va veure que aquesta eixia de la reunió per a contactar amb el president, prop de les 19. Com que va ser a través de la consellera, tampoc pot ensenyar-les.

El també líder provincial del PP s’ha obert a col·laborar amb les comissions d’investigació i a mostrar la factura del seu telèfon mòbil –encara que disposa de diversos dispositius, el personal i el de la faena–, i les telefonades a través d’apps com WhatsApp no es reflecteixen en la factura telefònica. Amb tot, és, de moment, l’exercici de transparència més gran d’un dirigent del PP en la tragèdia. Malgrat que la Diputació tenia escasses competències en aquesta gestió, Mompó sí que estava en el Cecopi i va anar a visitar els municipis afectats durant el matí, abans que es convocara la reunió. 

Després que Mompó parlara, Presidència li va recordar que es van comunicar en dues ocasions més a través de telefonades de WhatsApp. Segons aquesta versió traslladada a diversos mitjans, Mazón li va telefonar a les 17.46 per a demanar-li el telèfon de l’alcalde d’Utiel, localitat que estava hores inundada. Aquesta informació defensa que Mazón no estava incomunicat i sí que era conscient de la situació, perquè va parlar amb la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, i el president de la Diputació. Pradas, destituïda fa un mes, manté el silenci. Mompó va dir en televisió que “la telefonada va ser una mica abans de les 19.00”, en què li van preguntar pel missatge d’alerta, que no es va enviar fins a les 20.12.

L’esborrament dels telèfons xoca amb les accions que va emprendre la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. La responsable governamental va explicar en una entrevista en À Punt que va fer una “còpia espill” del telèfon “sencer” després del 29 d’octubre, dia de la DANA, i va assegurar: “Amb el meu mòbil, puc confirmar tot el que va passar. Jo no he esborrat res”. La socialista va insistir que, davant la gravetat de la situació, es va guardar l’esquena: “En el meu mòbil puc confirmar tot el que jo he contat i conte, les meues telefonades i els meus missatges. Jo no he esborrat res, tot el contrari. Quan vaig arribar a la Delegació de Govern al cap de dos o tres dies que vaig poder eixir una mica del 112, vaig fer una còpia espill del meu mòbil i ací es va quedar”. Aquest sistema permet tindre les dades d’un dispositiu sincronitzades en un altre perquè puguen consultar-se simultàniament i implica una còpia exacta, com un clon digital.

De què va fer o no el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, se sap poc amb certesa, i cada versió que es dona altera encara més la percepció dels fets. De moment, sosté que estava dinant en un restaurant, si bé encara no ha mostrat la factura, que va parlar diverses vegades per telèfon amb la consellera d’Emergències, encara que fonts presencials indiquen que no va respondre altres tantes telefonades i que va arribar a l’òrgan d’emergències passades les 19.30, quasi tres quarts d’hora després que l’alertaren de l’avís de trencament de la presa de Forata. Presidència va assegurar a dos mitjans que Mazón va parlar amb Pradas i el president de la Diputació, Vicente Mompó, entre les 17.37 i 18.30 quatre vegades, encara que l’única telefonada que fins a la data confirmen totes les parts és la que es produeix cap a les 18.45, quan es parla de la presa de Forata i el president pren la decisió de traslladar-se a l’Eliana. Divendres, el president va defensar: que va tindre “successives telefonades” amb “moltes” persones, com el president de la Diputació de València, la consellera d’Emergències llavors, “amb alguns alcaldes, amb companys de Presidència de la Generalitat, amb responsables d’infraestructures”. Presidència tampoc ha facilitat el llistat de telefonades que es van fer aquell dia.