LLEGIR EN CASTELLÀ
El vaixell Galícia està atracat al port de València des de dilluns i els 160 metres d'eslora són la casa de 500 militars. En els pròxims dies ho serà de 800, perquè acollirà molts soldats que estan ja a la zona zero de devastació per la DANA de València. Del vaixell eixiran cada dia tropes dels Exèrcits de Terra, de l'Aire i l'Armada a les tasques de rescat, logístiques i de retirada de runes en les localitats més danyades.
Se'n van als matins. De moment, on la Unitat Militar d'Emergències (UME) tinga més necessitat. Tornen a la nit, cap a les nou, plens de fang, després de 12 hores retirant mobles, obrint passos i netejant carrers. A aquesta hora és justament quan més activitats esperen a l'hospital que porta a bord: “Els casos més habituals que veurem seran bussejadors amb conjuntivitis, fractures o ferides infectades”, explica el capità infermer. El fang és un vector de bacteris i les infeccions solen ser habituals. A més de dos quiròfans, el Galícia té vuit llits UCI.
A la planta baixa de vaixell esperen, en palets, milers de paquets: “Racions individuals de combat de menjar”, diuen els rètols. Són per als soldats que no mengen al vaixell i per a la població. “Bé, jo l'he menjat i està molt bona”, riu José María Cordero, alferes de navili, que ha arribat des de Cadis navegant mentre ensenya la gegantina rampa per on ixen els camions. Fins quan estaran? “Fins que calga”, respon.
Al pilot Luis Nebot la tragèdia li toca més a prop. És de Castelló i ara està a la coberta del Galícia, on aariba el capvespre i s'observa una ciutat tranquil·la, europea, un port ordenat. A aquesta distància podria semblar que ha vingut a qualsevol maniobra estàndard. Però en la ronda de reconeixement que ha fet fa unes hores, a pocs quilòmetres d'ací, ha vist una mica l'infern: “El que he vist estremeix. És cert que ja hem pogut veure imatges aèries de drons en la tele, però veure-ho amb els teus ulls impressiona molt”. Al llarg de la seua vida en l'Exèrcit de l'Aire ha estat desplegat a Somàlia o al golf de Guinea: “Però jo no he viscut res així, jo no he vist res com això, ni tan sols en zones de conflicte sense recursos”.
Ell i un altre company han anat a repartir tota l'aigua que cabia en els dos helicòpters. A Alginet i Almussafes. Després han passat a reconèixer la zona on es treballarà l'endemà, per Chiva i Cheste: “Veus zones altes, on no s'aprecia que haja passat res i de seguida, un barranc més enllà, és fang, cotxes arrambats, camps plens d'automòbils i restes de tota mena...”. El seu company, que no està en aquest moment a bord, és de Torrent i viu a Silla: “La família de la meua cunyada viu a Real, que han estat sense llum i aigua... Tenia moltes ganes de vindre a ajudar”, diu. .
Al costat de la coberta, hi ha unes màquines el·líptiques i matalassos. Els soldats s'entrenen i fan flexions mentre un, en videotrucada amb el seu fill menut li repeteix i el consola: “T'ha fet mal la gola? Ah sí?”. Alguns infants de marina xategen des de la coberta en aquest temps mort en espera d'eixir al matí, altres parlen: “Teníem moltes ganes de vindre, estem feliços i desitjant ajudar”, explica un. És una de les frases més populars entre els infants de marina que treballen al vaixell.
El comandant de la nau, el capità de navili Antonio Estevan, confirma que tampoc havia estat en una missió així: “El que hem pogut veure aquests dies recorda una zona de guerra, és una devastació natural, és molt trist”. Com que acaben d'arribar “encara estem a cegues, és la UME la que ens diu on anar, però també la nostra missió és acollir. Ací viuran cinquanta bussejadors, vuitanta experts de buidatge... arribarem fins a 800 efectius. Ací dormiran, els donarem de menjar i els rentarem la roba”.
El vaixell Galícia, que també ha estat a l'huracà Mitch, el desastre del Prestige, o el tsunami d'Indonèsia, ocupa tot un moll del port de València, on hi ha un tràfec de camions: les carreteres tallades, les càrregues perdudes i els embussos constants a les entrades i eixides de València han generat alguns problemes logístics, de proveïment i repartiment. “¿Primera vegada en un vaixell així, no?”, fa broma un oficial davant les dificultats dels civils per passar escales amb esglaons reduïts i cares de sorpresa. En el pont de comandament hi ha cartes nàutiques desplegades i es prenen a mà referències i dades.
Fa menys de 12 hores que estan al port, els seus companys estan a punt de tornar i només queden unes poques perquè altres marxen a la missió. Els que no tenen faena específica a la zona zero –és un vaixell, a més, logístic– també estan desitjant baixar a terra, a fer el que es puga, com els milers de valencians voluntaris que hi van anar espontàniament i que han vist a la televisió i que els han fet emocionar-se: “Aniré amb uniforme o com siga, necessite anar-hi, encara que siga per fer-los una abraçada”.