L’última proposta fiscal del PP valencià: reduir l’IRPF de les grans fortunes un 5% i només un 0,25% a les rendes més baixes

La setmana passada, el president del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, presentava la seua proposta de reforma fiscal, una iniciativa que va vendre amb l’argument que les rendes inferiors a 35.000 euros passarien a ser les que “menys impostos paguen” a Espanya. No obstant això, a qui més beneficiaria aquesta nova modificació –recordem que l’any passat any el parlament autonòmic va donar el vistiplau per unanimitat a la rebaixa d’impostos impulsada per Ximo Puig– seria a les grans fortunes, que pagarien fins a cinc punts menys d’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques).

El líder dels populars valencians assegurava que, si tirava avant la seua proposta, el 80% dels contribuents valencians tindrien els impostos més baixos de tot l’Estat i que això suposaria un estalvi de 1.750 milions d’euros per a la butxaca dels ciutadans (1.000 milions es corresponen a la baixada de l’IRPF): “Volem situar la Comunitat Valenciana a l’avantguarda de la competitivitat fiscal i deixar arrere l’infern fiscal de Ximo Puig”, sentenciava Mazón.

La recaptació per l’IRPF es divideix al 50% entre l’Estat, amb sis trams que van del 9,5% al 24,5%, i el 50% que gestionen les comunitats autònomes. Per a aquesta fiscalitat autonòmica, el PPCV proposa set trams d’IRPF davant dels onze existents actualment i que anirien del 8,75% per a les rendes més baixes, “el tipus més baix d’Espanya després de Madrid, 8,5%” –el Govern del Botànic el va marcar el 2022 en el 9%– al 24,5% per a les rendes més altes –després de la reforma de Ximo Puig, les rendes de més de 65.000 euros tenen un tipus impositiu autonòmic entre el 24,17% i el 29,5%, per a ingressos anuals superiors a 175.000 euros–: “Amb el PPCV ningú pagarà més del 50% de la seua renda per l’IRPF”, sostenia Mazón. En l’actualitat, els que perceben més de 120.000 euros anuals paguen a Hisenda entre el 50 i el 54%.

Els trams autonòmics d’IRPF en la Comunitat Valenciana estan marcats de la manera següent: ingressos fins a 12.000 euros anuals, el 9%; fins a 22.000 euros, el 12%; fins a 32.000 euros, el 15%; fins a 42.0000 euros, el 17,5%; fins a 52.000 euros, el 20%; fins a 65.000 euros, el 24,17%; fins a 80.000 euros, el 24,5%; fins a 120.000 euros, el 25%; fins a 140.000 euros, el 25,5%; fins a 175.000 euros, el 27,5%; i superiors a 175.000 euros, el tipus impositiu màxim del 29,5%. A aquests tipus cal afegir-los els estatals, que són del 9,5% fins a 12.450 euros anuals; el 12% fins a 20.199 euros; el 15% fins a 35.199 euros; el 18,5% fins a 59.999 euros; el 22,5% fins a 299.999 euros; i el 24,5% a partir de 300.000 euros d’ingressos anuals.

Altres deduccions

Els populars proposen altres deduccions fiscals que són: 350 euros per a persones majors de 65 anys que tinguen a càrrec un descendent no contribuent en IRPF –i que s’augmenta fins a 600 euros si té dos descendents o més a càrrec seu –; 250 euros per alta d’autònom menor de 35 anys o major de 50 anys, que no haja sigut autònom anteriorment i mantinga el seu negoci dos anys; 150 euros per la contractació del primer empleat per a un autònom menor de 35 anys o major de 50 anys –s’augmenta a 250 euros si el contractat és major de 45 anys–; i deduccions fins a 250 euros pel 10% de les inversions fetes en el seu negoci per un autònom menor de 35 anys o major de 50 anys o una persona amb discapacitat.

Així mateix, proposen deduccions fins a 300 euros pel 30% de les despeses generades per membres de la unitat familiar que necessiten ajuda per patir qualsevol patologia assimilada a problemes de salut mental. La reforma inclou una altra deducció fins a 200 euros pel 30% de les despeses generades per membres de la unitat familiar amb malalties cròniques d’alta complexitat o les denominades rares o minoritàries –s’augmenta fins a 300 euros si la unitat familiar és família nombrosa–, així com deduccions fins a 200 euros pel 30% de les despeses generades per membres de la unitat familiar amb diagnòstic de dany cerebral adquirit o Alzheimer –que s’augmentarà fins a 300 euros si la unitat familiar és família nombrosa.

En aquest apartat queden recollides, així mateix, deduccions fins a 300 euros pel 30% de les despeses generades per membres de la unitat familiar vinculades a la salut bucodental i fins a 200 euros pel 30% de les despeses generades per membres de la unitat familiar vinculades a la salut visual, com ara lents de contacte o ulleres amb graduació.

Els populars tiren mà, com no podia ser d’una altra manera, de la cèlebre i qüestionada corba de Laffer per assegurar que la seua rebaixa tributària, que xifren en una reducció de la pressió fiscal en el tram autonòmic del 13,21%, es traduiria en un creixement estimat de l’1,5% del producte interior brut a la Comunitat Valenciana, així com que aquest alleujament fiscal augmentaria el consum de les llars valencianes un 1,95%. També calculen que es reduiria el dèficit de la Comunitat Valenciana en un 0,5% i cauria l’atur en dos punts, del 13 a l’11%, gràcies als pretesos efectes d’aquestes mesures sobre l’economia. “Es tracta d’ingressar més via activitat econòmica, no via impositiva”, es justificava Mazón.

L’“ocurrència” de la “cinquena o sisena” reforma fiscal de Mazón

Tant el president de la Generalitat, Ximo Puig, com el conseller d’Hisenda, el també socialista Arcadi España, van titlar d’“ocurrència” la “cinquena o sisena” proposta de reforma fiscal del líder dels populars valencians, a qui acusen de “falta de solvència”. “La trajectòria fiscal del PP que va apujar els impostos i va deixar el sistema fiscal més injust del país en què les classes mitjanes i treballadores de la Comunitat eren els que més IRPF pagaven de tot Espanya”, va recordar el cap del Consell.

Segons el parer de Puig, les rebaixes massives d’impostos que planteja la dreta “només afecten els que tenen més capacitat adquisitiva i com menys impostos hi haja el que hi ha són menys recursos públics i capacitat”, mentre que España criticava: “Cada dia és un impost que volen llevar o una bonificació que s’inventen en funció de qui parle”, i insistia en la “falta de credibilitat absoluta” del PPCV“.

El titular d’Hisenda criticava que els populars “sempre diuen el mateix quan s’acosten eleccions: abaixar els impostos o eliminar els impostos, però després quan governen el que fan és apujar-los. Quan governen retallen els impostos només a les rendes altes i els apugen a les classes mitjanes. Abaixar els impostos només a les rendes altes té una conseqüència, que són retallades als serveis públics per a les classes mitjanes i treballadores”.