Democràcia i negacionisme climàtic

Deia Joan Llinares fa uns dies en una entrevista referint-se a Mazón (que el denominarem així perquè no mereix ser tractat de senyor ni de president) i tota la parentela “Aquesta colla, que semblen una trepa d’amics que han vingut a divertir-se i repartir-s’ho tot, són uns ignorants també. Són fanàtics i no analitzen res. No volen testimonis i encarreguen feines complexíssimes a gent que no en té ni punyetera idea” i nosaltres afegim, colla de cínics, perquè fanatisme i cinisme representen plegats el màxim grau de maldat, és el còctel que el PP primer amb Zaplana, Camps, Olivas, Fabra i companyia i ara amb Mazón i Vox ens estan tractant de fer engolir a la societat valenciana, perquè la democràcia només és per ells quelcom circumstancial que han de suportar a contracor.

I vet ací que fanàtics i cínics, negacionistes del canvi climàtic i personatges incompetents que utilitzen la política per fer caixa, s'han revelat com una sola política per molt que estiguen representats per dues sigles. Ho direm amb claredat, PP i Vox al País València, i més enllà, venen a ser dues cares d'una mateixa moneda i sovint, la mateixa cara de la mateixa moneda.

El llistat d’agressions a la democràcia en poc més d'un any de govern és llarguíssima, però a tall d'exemple podem nomenar, la prohibició de llibres i còmics a escoles i biblioteques escrits en valencià o amb contingut en favor de la llibertat sexual, retirada de subvencions a entitats culturals valencianistes, negació de la violència masclista, i la cirereta, l’eliminació del premi Guillem Agulló, instituït per les corts valencianes quan governava el Botànic per a premiar persones i entitats que destaquen en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi, utilitzant el poder polític per eliminar el diferent i destruir-nos com a societat i com a poble.

El llistat d’agressions al territori, adobades de negacionisme climàtic es materialitza en una voladura general de totes les ferramentes legislatives i de finançament de les accions que el Govern del Botànic havia posat en marxa, com ara la Llei de l’Horta, les estratègies per a la introducció de la Infraestructura Verda en el planejament territorial, la llei de canvi climàtic.... A més PP-Vox pretenen retirar als ajuntaments la possibilitat de governar el seu propi territori impedint-los que s’hi puguen oposar a projectes lesius i ambientalment rebutjables, com ara macroplantes fotovoltaiques o infraestructures inútils pagades amb diners públics amb l’únic objectiu de fer caixa. És al remat, la reedició fraudulenta del Pla Eòlic o del robatori dels fons per a la cooperació que ha enviat Zaplana, Blasco i “los amiguitos del alma” de Camps a la presó.

Així ha estat com, esperonats pel fanatisme negacionista climàtic, com han tombat, PP i Vox de la maneta en el que va de legislatura, tres iniciatives legislatives de Compromís per a la prevenció dels impactes del canvi climàtic. La darrera presentada el 10 d’octubre passat instant al govern valencià a, “adoptar totes les mesures necessàries i augmentar la dotació pressupostaria corresponent a la monitorització de fenòmens extrems, amb especial atenció a les inevitables inundacions que patirem més prompte o més tard. Coordinar de manera efectiva tots els serveis de prevenció per a garantir una resposta efectiva davant els indesitjables efectes del canvi climàtic, i elaborar un pla d'adaptació a esta mena de fenòmens creixents, i a fer-lo amb la participació de la comunitat científica”. Feren broma sobre el Titànic, se’ns rigueren en la cara i la tombaren. Eixe és el nivell d’ignorància i de maldat.

Malauradament els pronòstics dels científics s’han complert emportant-se per davant, pobles i ciutats, equipaments socials, sanitaris, esportius, educatius, industries, comerços, infraestructures ferroviàries, carreteres..., el present i el futur de centenars de milers de persones i 220 vides de valencians i valencianes a les que a hores d’ara s’han de sumar les persones desaparegudes. Valencianes i valencians confiats que les seues autoritats actuaven de manera adequada i responsable per protegir-los, i no, estem pagant una factura tràgica, cruel i evitable en els danys humans per estar governats, recordem-ho, per una colla de fanàtics, cínics i ignorants arribats a la política per fer caixa i prou.

El 1972 el club de Roma, promogut per un centenar de científics, economistes, industrials i ex polítics va impulsar un primer treball titulat, Els límits del creixement, on ja advertien que habitàvem un planeta amb recursos finits i que la humanitat i principalment els seus dirigents havien d'armar polítiques que contemplaren aquesta inapel·lable realitat.

El 1990 el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), depenent de les Nacions Unides i composat per més de dos mil científics, va emetre el seu primer informe on ja advertia amb claredat sobre els riscos climàtics derivats de l'ús massiu de combustibles fòssils i les emissions de CO2 a l'atmosfera. És evident que governs de tota mena al llarg de molts anys i arreu del món, no han fet els deures. Els darrers informes de l’IPCC conclouen que el mediterrani valencià està situat en una de les zones de major risc climàtic a nivell mundial. És a dir, un territori no apte per a ser governat per negacionistes.

El 2006, l’economista britànic Nicholas Stern, per encàrrec del govern del Regne Unit, va elaborar un informe sobre els impactes de l’escalfament global en l’economia. És el primer informe encarregat a un economista per compte de un climatòleg, i en ell, Stern afirmava que calia una inversió a nivell mundial del 2% del Producte Interior Brut (PIB), per evitar uns danys esperables d’entre el 5% i el 20% del PIB. Dons bé, les xifres provisionals, subratllem provisionals, que Mazón ha posat damunt la taula s’enlairen per damunt dels 31.000 milions d’euros i això només per a reconstruir, que refer tot el teixit productiu i tornar la potent economia de les comarques afectades on hi era ja són figues d’un altre paner.

En tot cas, com a mínim només en un any, l’impacte econòmic es situa al voltant del 5% del PIB valencià i vora el 150% del pressupost anual de la Generalitat Valenciana, i cada vegada que es produisquen fenòmens com aquest que la ciència estima cada volta més recurrents i amb més violència, la mateixa o major inversió per reconstruir.

El territori per al PP sempre ha estat considerat com un solar, un lloc sense valor on urbanitzar i fer negoci. Recordem la Llei del sòl d’Aznar que convertia tota Espanya en sòl urbanitzable, i ara el que Mazón pretén està calcal d’allò, va en la mateixa línia. Moure formigó, urbanitzar fins la primera línia de costa i que la patronal hostalera i els Florentinos del món, al remat a qui serveixen facen caixa.

És el pensament cavernari de Millan Astray traslladat al negacionisme climàtic i al sentit de la democràcia de Mazón i els seus socis de Vox: Muera la inteligéncia!! Viva la muerte!!. Està clar qui mor i qui n’és el responsable per un comportament polític indolent i criminal, i ací amb la reconstrucció cal estar molt alerta no ens tornen a posar la ma a la cartera. La reconstrucció està demanant a crits una revisió a fons del planejament territorial i on, què i com es reconstrueix en un territori tan poblat, amb tantes activitats econòmiques i productives i tan sensible als fenòmens climàtics.