Trens fabricats a Albuixec amb tecnologia desenvolupada per enginyers valencians recorren les vies de mig món

El tren està en un moment dolç, ja que és un mitjà de transport adequat per a adaptar la mobilitat a la lluita contra el canvi climàtic –el tren és un mitjà de transport poc contaminant i amb una vida útil d’uns 30 anys–, i la Comunitat Valenciana és un referent a escala mundial per a la indústria ferroviària, ja que en terres valencianes es desenvolupa tecnologia que recorre les línies fèrries de nombrosos països en mig món, en trams urbans i regionals.

La multinacional suïssa Stadler disposa en la localitat valenciana d’Albuixec d’una planta –200.000 metres quadrats– on es construeixen transports ferroviaris que es distribueixen als cinc continents. Es tracta de trens que es desenvolupen íntegrament a la Comunitat Valenciana, des del disseny i la fase d’enginyeria fins a la construcció i l’assemblatge de les unitats, per vendre’s a països com Estònia, Suïssa, Alemanya, el Regne Unit, Austràlia... Fa poc ha adquirit –per mitjà de lloguer al seu propietari, Acciona– una nau a la localitat de la Vall d’Uixó, a la Plana Alta, que es destinarà a l’assemblatge dels combois.

A pesar que la propietat de les instal·lacions valencianes correspon a l’empresa suïssa, la fàbrica de Stadler a València té una antiguitat de 126 anys en terres valencianes. La factoria original es va inaugurar com a Talleres Devís a Marxalenes (València) i des de llavors ha passat per diverses etapes, des de l’autogestió per part dels sindicats durant la Guerra Civil, al pas a Macosa. Al final del segle passat va ser adquirida, primer per part de la francesa Alstom el 1989 i després, el 2005, per l’alemanya Vossloh, i el 2016 la va adquirir el seu propietari actual.

La planta d’Albuixec construeix locomotores –les més potents d’Europa–, tramvies, metros i trens tram –capaços d’adaptar-se a trams urbans i recorreguts regionals–, un producte de què no disposava Stadler. A més, a València es controla tota la cadena de valor, des de l’enginyeria fins a la fabricació, el muntatge i les proves del material rodant.

L’empresa té a València una plantilla d’uns 1.800 empleats –400 dels quals enginyers formats en la càtedra Stadler de la Universitat Politècnica de València–, aproximadament el 80% d’ells valencians, a què caldrà sumar-ne 150 més aproximadament que treballaran en les instal·lacions de la Vall d’Uixó, cosa que significa que en quatre anys s’ha incrementat la plantilla en un 120%. Les instal·lacions de València també compten, des de finals de l’any passat, amb un centre de formació professional per a una seixantena d’alumnes especialitzats en els oficis específics que requereix la planta. Es tracta d’una evolució després que fa una dècada impulsaren el primer programa pilot d’FP dual amb diferents centres valencians de formació professional.

La cartera de comandes de Stadler València el 31 de desembre passat arribava a 5.190 milions d’euros (desenvolupen més de 650 unitats ferroviàries per a huit països), cosa que suposa un increment del 229% des del 2018. Precisament, en els últims temps la planta valenciana ha aconseguit dos grans contractes. El primer, l’adjudicació per 1.700 milions d’euros per a la construcció de més de 500 trens tram (seguint el model del tren Dénia-Alacant) per a un consorci format per quatre ciutats alemanyes i dues de suïsses (VDV). Es tracta del contracte més gran en la història de Stadler, que a més els pot permetre establir un estàndard de mobilitat ferroviària a Europa. El segon gran contracte és el subscrit amb Renfe, que preveu la construcció de 57 trens, més 44 opcionals, per 998 milions d’euros.

A més, Albuixec fabrica una locomotora trisistema, capaç de funcionar amb bateria, amb dièsel i en línies electrificades, per a Anglaterra i està desenvolupant també tecnologies com les bateries o l’hidrogen, per a territoris amb poc nivell d’electrificació en les seues vies.

Incerteses

El present de la fàbrica valenciana augura un futur pròxim molt esperançador, amb una cartera de comandes molt important i un creixement (quasi) exponencial –en les últimes dècades s’han invertit 130 milions d’euros en les instal·lacions d’Albuixec–. En els pròxims anys, la producció està assegurada amb una cartera de comandes considerable. No obstant això, aquest creixement actual no implica el manteniment futur de la càrrega de treball. Tenint en compte que la vida útil dels trens és d’una trentena d’anys, les comandes actuals descarten nous encàrrecs a curt i mitjà termini per part dels clients actuals (Renfe, el consorci helvetico-alemany...), de manera que la viabilitat de la indústria situada a la comarca de l’Horta Nord estarà condicionada a la consecució de nous clients que aposten per la tecnologia valenciana.

El ‘miracle’ Stadler

Stadler és una empresa suïssa fundada el 1942. El 1989 la va adquirir Peter Spuhler, quan tenia tot just díhuit empleats. El 1995, Stadler fabrica el seu primer tren i el 2005 apareix el Flirt, el considerat millor tren regional del món. Actualment, la multinacional suïssa compta amb gairebé 14.000 empleats a tot el món; té catorze fàbriques distribuïdes per Suïssa, Txèquia, Polònia, Alemanya, Bielorússia, Hongria, els Estats Units i Espanya; i ha passat de facturar quatre milions de francs suïssos a 4.000 milions (el 2019 va eixir a borsa).

La multinacional fabrica tota mena de ferrocarrils fins a l’alta velocitat –250 quilòmetres per hora és el transport que es considera més eficient– i ha desenvolupat més de 10.000 vehicles que recorren les vies de 43 països a tot el món.