Els tècnics van alertar el 2014 que un desbordament del barranc del Poio provocaria danys per 4.500 milions

La perillositat del barranc del Poio era una cosa que no podia enxampar per sorpresa el Govern valencià que presideix Carlos Mazón. La raó és que, des de l’any 2014, amb Mariano Rajoy en l’executiu central, està inclòs en els mapes de perillositat i risc d’inundació de tot Espanya.

Els mapes de perillositat i de risc d’inundació constitueixen la informació fonamental en què es basen els plans de gestió del risc d’inundació de cada regió i municipi. L’any 2014 es van culminar els treballs d’elaboració dels mapes, que posteriorment es van revisar i actualitzar el 2020.

Segons la informació que figura en la fitxa d’àrees de risc potencial significatiu, aquest barranc quedaria enquadrat en la zona del baix Túria, juntament amb els llits del riu Túria, el barranc del Salt de l’Aigua, els barrancs de Porxinos, Gran, el Gayo, Pelos, del Gallego, dels Cavalls, l’Horteta, la Saleta, la Canyada de Siscar, el Garroferar, el Realó, Picassent i Torrent. Els municipis afectats en cas d’inundació serien Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benaguasil, Benetússer, Beniparrell, Bugarra, Catarroja, Llocnou de la Corona, Loriguilla, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Paterna, Pedralba, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, Sedaví, Silla, Sollana, Torrent, València, Vilamarxant, Xest, Xestalgar, Xirivella i Xiva.

L’estudi s’ha fet a partir d’informació sobre 68 inundacions històriques en la zona i s’estima una població potencialment afectada en cas d’inundació de 159.352 persones amb un impacte econòmic de 4.488 milions d’euros, tal com va avançar Las Provincias. Entre les infraestructures que es veurien afectades figuren carreteres, depuradores o elements patrimonials.

Malgrat que tot estava documentat i als avisos de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la DANA va enxampar desprevingut el Govern de Mazón, que va ser incapaç d’enviar una alerta a la població fins a les 20.12 hores d’aquell fatídic 29 d’octubre, 12 hores i mitja després de l’avís de nivell roig que va llançar l’Aemet i després d’altres tants remesos en diferents correus per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Quan els ciutadans van rebre el missatge, milers estaven ja atrapats. Fins al moment hi ha 216 morts i 16 desapareguts.

Un projecte de millora del barranc embossat des del 2006

Segons ha informat el Ministeri de Transició Ecològica a aquest diari, el novembre del 2006, la Direcció General de l’Aigua del Ministeri de Medi Ambient va publicar el plec de bases de l’“Assistència tècnica per a la redacció del projecte d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera”. En el marc d’aquesta assistència tècnica es va redactar un projecte informatiu (no és un projecte constructiu), donant així continuïtat a la tramitació ambiental del conjunt d’actuacions proposades i a fi d’obtindre una declaració d’impacte ambiental global.

Aquest estudi informatiu dona lloc a la redacció de sis projectes. El novembre del 2010 es van finalitzar els projectes constructius que despleguen el projecte informatiu d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera, entre els quals estan la via verda de connexió del barranc del Poio amb el nou llit del Túria i l’adequació del barranc del Poio entre l’aqüeducte Xúquer-Túria i Paiporta, juntament amb el drenatge del barranc de la Saleta a l’altura d’Aldaia i Quart de Poblet.

El 16 de desembre de 2011, la secretària d’estat de Canvi Climàtic Teresa Ribera (actual ministra) formula declaració d’impacte ambiental favorable al projecte informatiu d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera amb una sèrie de condicions (publicació en el BOE del 5 de gener de 2012).

El 5 de gener de 2018, la declaració d’impacte ambiental caduca per no haver-se iniciat el projecte a causa, segons les mateixes fonts, de les retallades del PP que van deixar entre un 25% i un 30% de la disponibilitat pressupostària precrisi per a polítiques d’aigua.

Per aquest motiu, aquell any mateix es torna a iniciar la tramitació amb l’anàlisi cost-benefici del projecte. Actualment, a requeriment de la Generalitat Valenciana, està en tramitació la redacció d’un estudi d’integració paisatgística que, una vegada informat favorablement per l’Administració autonòmica, donarà lloc al pronunciament favorable d’impacte ambiental, l’aprovació del projecte i la licitació de les obres.