Europa planteja com adaptar els seus mecanismes de resposta a la crisi climàtica amb l’exemple de la DANA de València

Europa debat com adaptar els seus mecanismes de resposta a les emergències climàtiques com la DANA que ha arrasat les comarques valencianes. Els atacs del PP contra la ministra de Transició Ecològica i candidata a comissària europea, Teresa Ribera, han entelat la cobertura nacional sobre el debat a Brussel·les, que ha activat els mecanismes disponibles per a prestar ajuda a l’Estat espanyol i reflexiona sobre el concepte de seguretat.

El Parlament Europeu va debatre el dijous l’informe Niinistö, presentat per l’expresident finlandés Sauli Niinistö, que planteja adoptar un caràcter proactiu en la preparació i la seguretat global en un món “que es torna més propens a les crisis i menys predictible”, segons l’organització europea. El text, que planteja un enfocament ampli del concepte de seguretat, advoca per millorar l’anàlisi de riscos; comunicar les amenaces al públic general sense causar pànic, de manera que els ciutadans puguen preparar-se de manera proactiva; garantir el funcionament d’elements vitals fins i tot en circumstàncies difícils; rapidesa en la presa de decisions; reforçar la coordinació civil-militar i la planificació conjunta, i impulsar la cooperació en matèria d’intel·ligència per a augmentar la resiliència davant les amenaces híbrides.

L’eurodiputada socialista Leire Pajín apunta que l’informe alerta de les “amenaces reals que tenim hui”, entre les quals inclou les “crisis climàtiques” de què deriva la DANA del 29 d’octubre passat. “Hem de preguntar-nos què significa estar més ben preparats”, va apuntar Pajín, que va emfatitzar la qüestió climàtica en el debat. “Necessitem un informe integral, garantir que la Comissió treballa de manera coordinada i eficaç”, així com “sistemes d’alerta primerenca molt més grans, que s’anticipen, i siguen capaços de previndre i salvar vides, com es va fer a València el 2019”, en referència a l’avís de la DANA anterior amb un nivell elevat de perillositat que va assotar la comarca del Baix Segura.

L’alacantina va subratllar, aquesta vegada en el ple que va debatre sobre els mecanismes d’emergència, que la DANA que la catàstrofe sense precedents “ens obliga a lluitar més fort contra el canvi climàtic”. “És el moment de posar tots els recursos a la seua disposició”, va afirmar l’europarlamentària. Brussel·les ha activat el Mecanisme europeu de protecció civil a instàncies de l’Estat espanyol, que implica mobilitzar mitjans i maquinària pesant per a fer front a les catàstrofes. Amb aquesta eina, explica en conversa amb elDiario.es, s’aporta, en aquest cas, allò que té a veure amb buidatge de garatges, clavegueram, neteja de vials, depuradores... “Es mobilitzen experts, equips d’alta capacitat, vehicles … Tota la part d’infraestructura”, apunta. És un mecanisme destinat a “complementar l’operatiu que està en el terreny, que l’ordena segons necessitats”.

Abans d’activar el mecanisme, que els socialistes europeus van reclamar amb caràcter d’urgència, es va utilitzar el sistema Copernicus, un satèl·lit que ofereix informació detallada a escala geoespacial. “Permet avaluar els riscos per a traslladar ajuda precisa. Això ens ha permés tindre informació detallada, avaluar els riscos i demanar ajuda immediata, atés que necessites detallar l’impacte per a avaluar necessitats”, explica Pajín. Aquests sistemes s’activen a compte del Tractat de Lisboa, que compromet la UE a secundar i complementar l’acció dels estats membres a escala nacional, regional i local i coordinar els sistemes de protecció civil estatals.

A més dels mecanismes de suport, juntament amb l’eurodiputada Sandra Gómez han reclamat a través del seu grup que s’active urgentment el fons de solidaritat, demanat a instàncies del president del Govern. Això implica un sistema d’ajuda financera d’emergència per a operacions públiques, com ara noves infraestructures o equipaments. Es treballa en una ajuda similar al pla de recuperació postpandèmia, amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, tractant de modificar els romanents d’aquest fons i que es puga reorientar per a la reconstrucció i rellançar el teixit productiu.

Pajín també reflexiona sobre que es puguen adaptar els fons i els mecanismes existents als escenaris catastròfics. El concepte de seguretat actual ha d’incloure els efectes del canvi climàtic, recalca, recordant els grans incendis de Grècia i la DANA passada. “Hi ha una reflexió de la Unió Europea per a la manera de preparar-se i respondre millor a catàstrofe. Detecció precoç, resposta ràpida”, sosté.

La Comissió ja ha enviat a Espanya un oficial que exerceix d’enllaç per a la gestió de la crisi. L’assistència material “es refereix a refugis, material d’higiene, material de sanejament, però també capacitats de neteja”, va assenyalar el portaveu de Gestió de Crisi i Ajuda Humanitària de la Comissió Europea, Balazs Ujvari. D’altra banda, va precisar que “la sol·licitud també es refereix a recursos humans, per la qual cosa es tracta d’experts en diverses àrees, incloent-hi la gestió de residus i la logística”.