La Generalitat Valenciana renuncia a requisar habitatges buits per als afectats per la DANA i les demana als grans tenidors

El Govern valencià renuncia a requisar els habitatges buits dels grans tenidors per a posar-los a la disposició dels afectats per la DANA. La Generalitat ha demanat als bancs i fons d’inversió registrats com a grans tenidors, que tenen més de 1.300 habitatges deshabitats a València, que els posen a la disposició dels afectats, però encara està en fase de negociació. L’executiu de Carlos Mazón no vol expropiar els habitatges o forçar una cessió temporal, mecanismes que té habilitats per la Llei de funció pública de l’habitatge, i opta per una via que considera més diplomàtica: una petició voluntària als 19 grans tenidors registrats. El 2023 es va començar a aplicar un impost autonòmic a aquests propietaris, per la qual cosa Hisenda hauria de disposar de les seues dades de contacte.

En paral·lel, la vicepresidenta i consellera d’Habitatge, Susana Camarero, treballa amb el Ministeri d’Habitatge i la Sareb per a habilitar quasi dos centenars d’habitatges per als afectats, a més dels municipis que també disposen d’estoc d’habitatge. El parc públic d’habitatge valencià està anys en mínims i ha anat buidant-se a mesura que vencia la protecció dels habitatges, sense que a penes entraren nous immobles per a sectors vulnerables.

La radiografia de les necessitats tampoc és exacta. Habitatge indica que hi ha persones que s’han reallotjat amb familiars o en segones residències, altres són atesos pels recursos municipals i, a més, cal revisar si les persones compleixen els requisits perquè se’ls assigne un habitatge social del parc públic. Són els ajuntaments els que tenen un registre de les persones amb necessitat d’habitatge i, segons afirmen des del departament de Camarero, està treballant-se amb ells. Segons les últimes dades, la unitat d’avaluació de danys en catàstrofes, coordinada per l’Institut Valencià d’Habitatge, té 4.087 expedients oberts en 30 municipis. D’aquests, hi ha 847 expedients finalitzats, i s’ha procedit al desallotjament de 489 habitatges per problemes estructurals i 1.651 de declarats no habitables, això és, que no tenen problemes estructurals, però els danys els fan inhabitables. A més, s’ha establit la necessitat de demolició de 62 habitatges.

El Consell actua en diferents fronts per a posar habitatges a la disposició de les famílies, encara que està per veure si la fórmula és una solució temporal, un lloguer social o consisteix a incorporar-los com a demandants d’habitatge protegit, que té una legislació concreta. Tot està encara en l’aire. A més, es dona la circumstància que l’edifici de la Torre, propietat de la Generalitat i amb 180 habitatges disponibles, que s’havia d’adjudicar al novembre abans de la DANA, també ha rebut l’impacte de l’aigua. La Generalitat ha destinat uns 3 milions d’euros per a reparar habitatges socials danyats, tant els de les pedanies valencianes com les d’altres 12 municipis. El Consell, a través de l’empresa pública de sòl (EvHa), també ha creat un grup de treballadors socials per als reallotjaments i ha posat a disposició els habitatges públics: 30 habitatges en diversos municipis de la província a què se sumaran 75 immobles més que estan reparant-se.

Les mesures xoquen amb les adoptades en el cas dels afectats per l’incendi de Campanar –si bé la magnitud dels afectats és diferent–. El febrer passat, van ser 99 les famílies (187 adults i 42 menors) que es van traslladar a un edifici cedit per l’Ajuntament de València de manera gratuïta durant sis mesos; algunes van anar marxant en anar llogant altres habitatges, altres es van quedar en l’immoble pagant un lloguer fins a disposar d’un nou habitacle. En aquest cas, l’Ajuntament sí que disposava d’un recurs residencial d’emergència.

La Generalitat Valenciana també ha habilitat l’antiga Escola d’Infermeria, en el recinte del vell hospital La Fe juntament amb la Creu Roja com un alberg temporal. El recurs se suma al Centre d’Atenció Temporal d’Emergència (CATE) habilitat a Burjassot i és un recurs d’atenció urgent per a persones amb necessitats molt concretes, apunta el departament que dirigeix la vicepresidenta del Consell. Hi ha en total 50 places en la setena planta del centre sanitari.

La velocitat a què treballen els tècnics de l’Administració valenciana no supera la de la urgència en el pagament de les ajudes. Malgrat que des de la Generalitat destaquen que 18 dies –des que es va iniciar el termini– és un temps rècord per a abonar les ajudes, l’imperatiu de la necessitat fa que cada dia compte. L’executiu autonòmic ha abonat poc més d’un miler de les ajudes que va prometre, entre gairebé 22.000 sol·licituds rebudes. A penes s’han pagat 6 milions d’euros del total compromés per a habitatge.

150 habitatges de la Sareb i 25 milions per a lloguer social

Els ritmes del Ministeri d’Habitatge i d’Economia no són molt més ràpids. El Consell va sol·licitar la cessió d’un centenar d’habitatges de la Sareb (que depén d’Economia) per als afectats i l’executiu central en va posar a disposició un altre centenar, però més de 20 dies després encara estan sense adjudicar. Segons fonts coneixedores del procés, els habitatges estan acabant-se de condicionar, ja que molts no tenen mobles ni electrodomèstics. Dimecres hi ha prevista una trobada entre Susana Camarero i Isabel Rodríguez per a avançar en aquesta qüestió.

L’últim Consell de Ministres celebrat va aprovar una partida de 25 milions d’euros perquè l’empresa pública d’habitatge (el Sepes) compre immobles amb disponibilitat immediata per als afectats per pèrdua temporal o permanent de les seues llars, tant si residien en règim de propietat o de lloguer. Aquests habitatges seran arrendats directament pel Govern d’Espanya i el preu dels lloguers es fixarà en funció de la situació econòmica de cada família. Posteriorment, aquests habitatges es destinaran al lloguer assequible.