L’À Punt nascuda de l’esquerra i Cs fa balanç de set anys davant l’era PP-Vox: més periodisme i pocs recursos

Un 25 d’abril, dia de l’autogovern valencià que commemora la batalla d’Almansa, van començar les emissions en proves de la renascuda radiotelevisió pública valenciana. Va ser el 2018, cinc anys després del tancament de l’antiga Canal 9 i dos anys després que el govern del pacte d’esquerres del Botànic del PSPV, Compromís i Podem aprovaren la llei juntament amb Ciutadans per a impulsar la nova À Punt el 2016. Quasi set anys després d’aquestes primeres emissions, el Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), finalitza la seua història després del canvi de la llei del PP i Vox i fa balanç abans d’obrir la nova etapa.

Entre els punts que destaca el Consell Rector en un comunicat fet públic la setmana passada subratlla que s’ha donat veu als periodistes per a assolir una “objectivitat dels continguts informatius”, però, alhora, també lamenten la falta de recursos amb què s’ha dotat l’ens públic valencià.

En l’escrit es remunta a la seua creació i recorda que el 2016 “tot estava per fer”, que els mitjans de comunicació públics valencians “eren inexistents” i que “en l’actualitat són una realitat”. Assenyalen que la llei de creació de l’ens, ara derogada pel PP i Vox, tenia com a intenció “dotar la ciutadania d’uns mitjans públics plurals, independents i rigorosos que van garantir la vertebració i la cohesió territorials, a través del foment de la cultura valenciana i de la llengua pròpia”.

Entre els objectius que afirma assolits, el Consell Rector destaca la pluralitat. Així doncs, assenyala la creació d’un Consell d’Informatius, “necessari per a vetlar per la independència, la veracitat i l’objectivitat dels continguts informatius, que s’ha regit per un reglament elaborat amb la participació dels treballadors i treballadores”. També afigen que el Consell de la Ciutadania “ha permés introduir la representació social i la voluntat de tindre uns mitjans de tots i per a tots”.

D’altra banda, expliquen que el caràcter participatiu “s’ha consolidat amb la presència en aquest Consell Rector de representants del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana, dels treballadors i de les treballadores de la casa, i també del Consell de la Ciutadania”. “Aquest mecanisme de participació democràtica en la gestió dels mitjans públics el tenen en compte les societats més avançades, garantistes del dret d’accés i d’una representativitat plural. Els nostres mitjans no haurien de ser-ne una excepció”, afigen.

Lluita contra la desinformació

Sobre la professionalitat dels treballadors, subratllen que continuen pensant que la verificació informativa, la qualitat, la independència i la pluralitat en els mitjans públics “són la garantia d’una democràcia forta”. Per això, manifesten que és responsabilitat de tota la societat que en els mitjans audiovisuals es puga veure, llegir o sentir “informació veraç, objectiva, contrastada i des de punts de vista diferents i complementaris”. “Els mitjans públics tenen el deure de treballar contra la preocupant desinformació actual mitjançant les tècniques de verificació oportunes. Per això, sempre hem intentat treballar en plena sintonia amb el que estableix el Reglament Europeu de Llibertat dels Mitjans de comunicació”, assenyalen.

Quant a l’adaptació a les noves tecnologies, afirmen que hi ha hagut una adaptació “a un nou ecosistema transmèdia en el marc de la multidifusió digital i amb un consum molt fragmentat”. Això ha abocat al consum de totes les plataformes més enllà de la televisió tradicional.

“Infrafinançament”

Entre els peròs plantejats, el Consell Rector adverteix que s’ha patit un “infrafinançament”. Així doncs, assenyalen que la gestió de la Corporació i de la seua Societat “ha plantejat algunes dificultats durant aquests anys”, que s’han donat “pràcticament des de l’inici de les emissions”. Descriuen que, “des de la presidència d’aquest Consell Rector es va posar de manifest simplificar l’organigrama per a superar alguns problemes, a fi d’aconseguir una gestió més executiva i eficient, que hauria suposat una millora de les relacions laborals i de la producció pròpia. De fet, les tres persones que han ocupat la presidència han reiterat que l’existència de dues entitats no aportava cap benefici”.

Quant al cost dels mitjans de comunicació públics valencians el 2023, segons l’informe anual del Consell de l’Audiovisual, ha sigut “únicament de 13,36 euros per habitant, davant dels 34,18 euros de la mitjana de la despesa en el conjunt d’Espanya”.

També denuncien una “manca de voluntat política dels governs de la Generalitat Valenciana”, cosa que ha sigut causa de “la inexistència d’un conveni col·lectiu i de la posada en marxa d’un pla d’estabilització”. Expliquen que “el procés selectiu i d’oposicions, començat massa tard per motius aliens a la CVMC i ara parat per l’entrada en vigor de la nova llei, ha impossibilitat la consolidació d’una plantilla de professionals, que està anys en condicions precàries. Per tant, caldrà que el pròxim contracte programa preveja en els seus objectius l’ajust adequat per a corregir aquests desequilibris.

Cobertura de la DANA

Entre la tasca duta a terme pels treballadors, el Consell Rector ha reivindicat “la magnífica cobertura informativa de la DANA per part d’À Punt, basada en els principis d’imparcialitat i independència que sempre hem defensat. Tant la direcció com totes i cadascuna de les persones que han participat en la gestió informativa de la catàstrofe i les seues conseqüències han tingut un ‘comportament modèlic’, segons l’anàlisi feta pel Consell d’Informatius d’À Punt”.

Per això asseguren que “el retorn i l’empatia social de la ciutadania valenciana respecte d’aquesta cobertura informativa ha suposat unes xifres de rècord d’audiència, tal com diversos mitjans de comunicació públics i privats han reconegut, cosa que ha convertit el nostre mitjà de comunicació audiovisual en un referent del que ha de ser un servei públic”.

Conclou el comunicat reclamant continuïtat de la plantilla així com la disposició de recursos necessaris. “Un servei públic que dispose dels mecanismes de gestió adequats per a garantir la independència professional en el marc de la pluralitat informativa. Un servei general que compte sempre amb el suport i el compromís de l’Administració per a consolidar un mitjà de comunicació audiovisual valencià propi del segle XXI”.