Mazón fa un autocolp amb el fitxatge d’un tinent general

No deixa de tindre la seua broma que el Consell de Mazón, que va tardar una eternitat a llançar un SOS a la Unitat Militar d’Emergències (UME) el fatídic 29 d’octubre i va anar sol·licitant efectius militars amb comptagotes els dies posteriors, ara haja de tindre com a vicepresident un tinent general de l’Exèrcit de Terra. L’uniformat en la reserva Francisco José Gan Pampols ha ocupat responsabilitats en les missions a Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i l’Afganistan i té un currículum tan excels que difícilment hauria arribat a director general si haguera intentat accedir a aquest “govern dels millors” per la via civil. 

Que el nou vicepresident haja donat el sí vull al radioactiu Mazón parla molt bé del sentit del deure i del compromís amb les terres valencianes d’aquest català de Figueres, establit a Saragossa i que va estar uns anys destinat en la Caserna General de Bétera. Però lamente informar-lo, general, que el Molt Honorable empestat no l’ha triat a vosté perquè s’encarregue de traçar i executar els plans de reconstrucció de les comarques devastades per la DANA per la seua vàlua. 

Operació cosmètica

L’acorralat Mazón ha executat una estratègia sorpresa de doble recorregut. D’una banda, es tracta d’una operació cosmètica amb què el cap del Consell vol camuflar-se darrere de la bona imatge i reputació de les forces armades. Al contrari que altres institucions (com la monarquia) l’exèrcit ha anat guanyant crèdit a colp de missions de pau a l’estranger, per la seua actuació durant la pandèmia o pel seu desplegament ara mateix en els municipis destrossats per l’aigua. Un sondeig d’NC Report revelava que el 80% dels espanyols tenen una bona o molt bona opinió dels militars. Les columnes de vehicles entrant a l’Horta Sud són l’antítesi dels tancs que un altre militar, Jaime Milans del Bosch, va ordenar eixir de passeig per València la nit d’aquell 23F del 1981.

Que ningú en el PP es reforce

Però hi ha un segon motiu pel qual Mazón l’ha anomenat a vosté, general. I és el meu deure fer-li-ho saber. El president ha fet un autocolp per a perpetuar-se en el Palau de la Generalitat. Hi ha autocolps electorals a la manera de Nicolás Maduro o, en una versió més pirotècnica, el que va fer el juliol del 2016 el nicaragüenc Daniel Ortega per a palanquejar-se en el poder i esborrar l’oposició. Després està l’autocolp militar cru i pelat, com el que va executar el corrupte Alberto Fujimori al Perú l’abril del 1992. 

I a la llista d’autocolps cal apuntar el que acaba de perpetrar Carlos Mazón. Un autocolp en el si del Partit Popular que ha deixat bocabadat Feijóo mateix. Un autocolp que li va de primera per a complir el seu compromís faceciós de dimitir en diferit si fracassa en l’objectiu de la reconstrucció. En la seua al·locució castrista (per la duració) durant la seua compareixença del divendres passat en les Corts va prometre que no repetiria si fallava en la reconstrucció. No va concretar quins mesuradors d’èxit hi aplicaria. Tant se val. El que es garanteix amb aquest nomenament és que, passe el que passe, el militar Francisco José Gan Pampols no li disputarà la candidatura a ser cartell electoral el 2027. Encara que es consume la gestió més efectiva per a refer-nos dels efectes de la DANA (tant de bo siga així), aquest capital polític no anirà a l’haver de ningú del partit. Cap dirigent popular, aspirant a líder, ni càrrec ni carreguet de poca importància s’engreixarà políticament si s’encerta en les polítiques de reconstrucció.

El temps corre a favor de Mazón

Millor encara, si passa això, ací estarà Mazón per a vampiritzar tot aquest capital. Ja poden afanyar-se Feijóo o el comando González Pons a maquinar per a apartar de la cadira el president de la Generalitat (amb el concurs de l’oposició valenciana o sense) perquè el moribund està convençut que el cronòmetre corre a favor seu. 

Gan Pampols pot convertir-se en el referent d’aquest Consell si encarrila bé una missió dificultosa com poques. Encara que, tot siga dit, tampoc sembla molt complicat destacar en un executiu d’empestats (la mateixa consellera Salomé Pradas) i amb un president assenyalat que, molt probablement, xafarà els tribunals. En l’alineació dominada pel zaplanisme (Mazón, Susana Camarero, Miguel Barrachina o José Antonio Rovira), ha entrat Marián Cano en Indústria. Els que la coneixen diuen que està àmpliament preparada. Però si ha sigut designada és per pertànyer a la saga dels Cano, que lidera l’alcalde de la Nucia, Bernabé Cano. Que va ser zaplanista (per la via Diego Such), després campista i de nou zaplanista, beneït per Mazón. La Nucia entén poc de reconstrucció, però és epicentre de la corrupció lligada a la construcció. Disculpen que recomane Los tentáculos del truhan, però en aquest llibre s’explica amb mil detalls els llaços entre Gürtel i el cas Azudt, amb els promotors estrela de les mossegades de protagonistes en la zona juntament amb polítics com l’alcalde Berna Cano, l’exconseller Such o Eduardo Zaplana.

Un militar entre mines

I en aquest panorama sembrat de mines populars i altres que derivaran dels conflictes amb el Govern central, arriba el tinent general. Un home que, em conta algú que el coneix bé, és, a més d’entusiasta de Joaquín Sabina i admirador d’Alexandre el Gran, un muntanyenc consumat. Entre les seues fites està haver coronat els tres pols extrems: el Nord, el Sud i l’Everest. Un alt comandament que ha dirigit l’Acadèmia Militar de Saragossa, on va rebre formació castrense Felip VI i, després, la princesa Elionor. Un home que ha portat la batuta del Cifas, el Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades. Perdone que insistisca, general, però molta intel·ligència militar necessitarà per a portar a rebuf el zombi Carlos Mazón.