Mazón, de president instagramer a gestor estruç

El president de la Generalitat s’ha quedat mut i ha reprimit el seu esperit bromista. Conegut per la seua disposició a la “conya”, a tuitar, a fer-se fotos i a figurar on faça falta (o no), des l’endemà de la tragèdia que ha arrasat quasi 70 pobles i ha deixat més de 200 morts s’ha emboscat i només apareix per a respondre en mitjans de confiança, molts relacionats amb idearis conservadors i propietat de bisbes: perquè hi té connexions (la seua mà dreta era el cap de la Cope Alacant) o pensa que podrà deixar anar el seu argumentari sense que l’estrenyen massa.

La terrible gestió de la pandèmia, l’enuig al carrer, els trets de Feijóo i l’absència calculada de l’altre pes fort del PP de València, l’alcaldessa, li han fet prendre la decisió de baixar el pistó i esperar que amaine, si això fora possible. No pensa dimitir. Hi ha qui es pregunta hui si, darrere d’aquell perfil de president burleta hi havia també un gestor o era tot conya.

El dia de la tragèdia a la nit, encara que va estar absent fins a les sis de la vesprada en un dinar ajornable i extemporani, Mazón es va posar el jupetí i va eixir a les 21.30 a donar informació des del centre d’Emergències 112. Era una declaració a peu dret davant els micròfons de la Generalitat i la televisió pública autonòmica, À Punt. Aquest va ser el model en els tres primers dies de la desfeta. Comunicar fingint seguretat i importància i anar-se’n, sense preguntes de la premsa. Comunicar un nombre indeterminat de morts sense dir quants “per respecte” a les famílies. El control sobre Mazón i on apareix s’ha mantingut fins hui. Encara no ha permés que se li plantegen qüestions en públic ni ha donat entrevista en les cadenes públiques, ni en la nacional ni en l’autonòmica, malgrat les sol·licituds reiterades.

Mazón va arribar al Palau de la Generalitat contra tot pronòstic, fins i tot dels seus. El 26 de maig de 2023 es confirmava la bolcada electoral i aquest alacantí –fins llavors president de la Diputació, zaplanista i tota la seua vida laboral enllaçant càrrecs en el PP– s’apoderava dels comandaments de la Comunitat Valenciana. Des de llavors ha fet gala de ser pròxim i “eficaç”, i ho ha volgut vendre en les seues xarxes constantment, amb vídeos en què, més que un perfil institucional, s’aparençava bon rotllo, rapidesa i simpatia.

Quan va assumir la presidència, el juliol del 2023 després d’un pacte exprés amb Vox que va escatar Feijóo –es jugava aquest mes La Moncloa–, va triar com a cita èpica la d’una pel·lícula. El candidat, de Robert Redford: “No demane als valencians la seua adhesió indestructible, sinó el benefici del dubte”. Dissabte passat, en la manifestació, 130.000 li van donar la resposta.

En els seus perfils socials d’aleshores i fins al 29 d’octubre d’enguany es poden trobar des de bromes en el seu despatx del Palau a explicacions “didàctiques”. Ha fet de notari i assistent en sortejos. També ha explicat en persona com descarregar-se un certificat de valencià en un tres i no res en el seu propi ordinador, després convalidar amb Batxillerat el títol que havien obtingut examinant-se amb esforç davant centenars de milers de valencians. El vídeo més viral, sens dubte, no el va moure ell: la seua actuació amb el grup Marengo, amb què en el passat va voler anar a triomfar a Eurovisió. Va rodar per les xarxes socials quan es va saber que seria el president.

Les seues publicacions la nit de la tragèdia van ser poc afortunades. Encara que va mantindre un to seriós i compungit –a l’altura del que passava, amb milers de persones llavors dalt d’arbres, teulades i cotxes– va confondre la població dient que el telèfon d’Emergències 112 no estava col·lapsat, que, si no ho aconseguien, que insistiren.

No sols estava col·lapsat, sinó que la gent va haver de recórrer a Twitter i les ràdios per a demanar ajuda de rescat, per a ells mateixos o els seus familiars. El telèfon funcionava, però els 20 operadors no en donaven l’abast per a les més de 2.000 telefonades que rebien. Dijous s’ha sabut també que Emergències tenia 13 llocs vacants per cobrir des de fa mesos. Hores abans de la riuada havia confós els valencians dient que el temporal se n’anava a Conca i amainava. Després, va esborrar el tuit.

Els comptes oficials en els primers moments han donat poca informació, en part pel desconcert i perquè la direcció mediàtica i política estava concentrada en la persona del president. Ha faltat informació d’utilitat i essencial en els primers dies. Per exemple, els consells a la població i els voluntaris per a previndre infeccions es van llançar el dia 2 novembre. Fins llavors milers de persones arreplegaven llot sense màscares, ulleres o guants. Fins al divendres 8 no es va llançar als mòbils dels valencians, amb les primeres infeccions ja apuntant en els hospitals.

L’endemà passat de la riuada va donar la primera entrevista, a Carlos Franganillo en Telecinco. Després va vindre Antena 3, on va culpar els tècnics, la Aemet i la Confederació del que ha passat. Amb Carlos Herrera en la Cope, Mazón va anar més enllà i va donar la culpa a l’UME per no haver demanat més reforços. Les seues xarxes, en aquest moment, ja només recollien anuncis contra la catàstrofe, mesures d’utilitat, culpes al govern de Sánchez i fragments d’entrevistes.

El moment més surrealista es va produir el dia de la visita dels reis. Encara que l’agenda s’havia cancel·lat després de la catarsi de fang a Paiporta, Mazón va arribar a la parada següent, Xiva, amb el seu cotxe, tot i saber que ja no hi havia visita. Mentre tothom estava anant cap al Cecopi de l’Eliana, Mazón es va plantar en la localitat, on va rebre insults, i va buscar els micròfons de la Cope per a evidenciar la seua presència, intentant evidenciar alhora que Pedro Sánchez se l’havien emportat. Allí va donar, tot sol i brut de fang, una altra compareixença a peu dret concertada.

Carlos Mazón, abans tan loquaç i bromista, s’ha reclòs al Palau, entre els seus i en entrevistes molt seleccionades, només ha contestat alguna pregunta improvisada i de pas a l’entrada i l’eixida del Cecopi. A més de la Cope i Antena 3, ha donat entrevista a mitjans com La 8 Mediterráneo, una televisió local residual en audiència i també propietat dels bisbes, on l’estrela és Lluís Motes, presentador amb qui té sintonia i representant de l’època de més manipulació en Canal 9. Trece TV ha sigut l’altra triada per a donar explicacions, també ultraconservadora i propietat de la Conferència Episcopal. Un altre mitjà d’audiència ínfima. El replegament de Mazón ha sigut objecte de crítica per part de les televisions públiques i La Sexta, que no han aconseguit entrevistar el president i han emés un comunicat de queixa.

Per a protegir-lo i donar una millor imatge de solvència, el dilluns 4 de novembre, el Palau va decidir canviar de cara per a comunicar la gestió: va triar Rosa Tourís, experta en incendis forestals, l’única directora general que troben amb coneixement de la matèria i perfil tècnic, després de quedar en evidència que la consellera del ram no està capacitada per a donar les explicacions i que, quan en dona, provoca més problemes. En la part política, encara que la portaveu del Consell és Ruth Merino (fitxada des de Ciutadans), el president ha encarregat donar la cara i les explicacions a la seua vicepresidenta, Susana Camarero, que va comparéixer en la sala de premsa dijous passat. En aquesta compareixença, nou dies després de la tragèdia, el Consell permet per primera vegada les preguntes dels periodistes.

Des del dia D, Mazón va sense rumb i incoherent en la comunicació. L’últim exemple, una compareixença a peu dret buscada a les portes del Cecopi per a carregar contra la vicepresidenta Ribera. Apareix titubant per a dir que no hi havia cobertura, alhora que admet que tenia telefonades perdudes. Tot ha empitjorat per a l’hoste del Palau des que es va saber el seu “dinar privat de treball”, que es va intentar tapar amb una visita preparada, enllaunada, sense mitjans de comunicació i exprés a un poble de la zona zero que no va tindre cap repercussió mediàtica.

Però la campanada per a Carlos Mazón es va produir dissabte. El president va tindre molt mal dia. El carrer estava ocupat per 130.000 ciutadans (la capital en té 800.000) que demanaven la seua dimissió. Mazón, que ja no podia fer servir sarcasme, perquè no està el forn per a bromes, va enviar al PP de la Comunitat a cometre un error garrafal, que va tuitar que la protesta era d’uns catalanistes. Ell, en el seu perfil, es va posar reactiu. En compte d’escoltar una enormitat que parlava, va penjar set posts de mesures i anuncis oficials, una darrere de l’altra, durant les tres hores que va durar el seu martiri.