Nervis en els estudiants pel retard en el pagament de les ajudes: “Sense la beca MEC no podria continuar en el màster”

“Sobrevisc amb 150 euros al mes amb el que guanye de la faena i el que vaig poder estalviar entre els mesos de juny i agost. Arriba un moment en què t’adones que no pots pagar el pis o tindre un petit capritx, com comprar-te el berenar”. Alba Botija és estudiant del grau de Magisteri en Educació Infantil a la Universitat de València. Gener, tant per a ella com per a la resta de l’estudiantat d’aquesta universitat, és un mes crucial en què es juguen l’aprovat de les assignatures del primer quadrimestre o de les què han de recuperar d’anys anteriors.

Mentre subratlla unes quantes paraules i intenta memoritzar la teoria de què s’examina, Botija comenta que, durant aquesta època “tot et cau damunt”: “No arribes a concentrar-te del tot, perquè estàs pendent de si podràs pagar el pis el mes que ve”, subratlla. La raó és que la càrrega mental que suposa la seua incertesa és una sensació generalitzada entre l’estudiantat que està en una situació econòmica vulnerable i que depén d’aquest petit subsidi per a poder finalitzar els estudis o residir a la ciutat del seu centre educatiu.

Una altra de les afectades en aquesta condició és Alba H., estudiant d’un màster en la mateixa universitat. Des que va començar el calendari acadèmic el mes d’octubre, subsisteix amb “un petit matalaf que va guanyar a l’estiu” i amb una quantitat menuda que els ingressen de les pràctiques per a poder afrontar necessitats bàsiques com el lloguer en una metròpoli com València en què els preus desorbitats t’obliguen a compartir pis i difuminen la idea de l’emancipació completa. “No puc aguantar més mesos amb aquests pocs ingressos. No sé com hauria pagat despeses o arribar a menjar si no haguera tingut aquests diners”, destaca.

Durant la conversa telefònica amb aquest mitjà, la universitària admet que no hauria pogut estudiar la carrera “i encara menys el màster, que costa més de 2.000 euros” sense la beca MEC: “Em sent afortunada i agraïda per ser beneficiària. Els meus pares no em poden facilitar més diners, perquè la seua situació financera és limitada. Estic un poc fora de polleguera de no tindre cap notícia sobre la beca”.

I encara que entén que els “retards burocràtics” siguen la cosa més habitual, insisteix que aquesta mena d’ajudes a l’educació no són cap capritx i que afecten de manera més palesa la “classe mitjana empobrida” que necessita aquest suport per a obtindre una formació superior i tindre les mateixes oportunitats en matèria educativa que les famílies amb més recursos.

Laura A. també se suma a la indignació de les altres afectades. L’estat ‘En tràmit en el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports’ és el que es troba cada dia quan accedeix a la seu electrònica, situació amb què coincideixen els dos testimoniatges anteriors. “Pague de lloguer i despeses 250 euros mensuals. Si no haguera treballat mentre anava a classe, hauria sigut impossible pagar el màster”, subratlla.

Així mateix, afig que la beca MEC li dona l’oportunitat de residir a València i cursar el Màster Universitari en Educació i Rehabilitació de Conductes Addictives de la Universitat Catòlica de València (UCV): “Vaig pagar una prematrícula de 700 euros i ara desemborse 350 al mes dels diners que vaig estalviar treballant durant tres mesos. No sé si des del Ministeri em pagaran la part proporcional del que costa. En el grau em cobrien la matrícula completa. Ara mon pare em paga la meitat del lloguer quan pot”.

El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports que dirigeix Pilar Alegría va avançar l’any passat la sol·licitud de beques al mes de març amb la finalitat d’“agilitzar progressivament els tràmits” i que, gràcies a aquesta mesura, “molts estudiants cobren abans la beca”, segons fonts consultades per aquest diari. Preguntats per la data en què s’enviaran les resolucions finals amb les quantitats que percebrà cada demandant i quan es farà efectiu el pagament, des d’aquesta cartera prometen que, abans de finalitzar el mes de gener, “s’hauran abonat les quantitats fixes” als que encara continuen sense aquesta ajuda econòmica en els seus comptes bancaris. Aquest primer pagament cobreix una part per a la residència (2.500 euros) i una altra que depén de la renda (1.700 euros). Tot això se cenyeix al llindar (límit màxim de la renda familiar) en què està cada estudiant per a poder tindre dret a la beca.

Al final de desembre, el Ministeri publicava una nota de premsa en què garantien la concessió d’un 72,8% més d’ajudes que el 2021, quan la sol·licitud s’emplenava al setembre; i en línies posteriors, declaraven que 257.059 universitaris ja “l’havien cobrada”. En aquest sentit, també sostenen que més de 500.000 estudiants (tant universitaris com alumnes de Batxillerat i de Formació Professional) han rebut la quantitat variable amb antelació a diferència dels anys anteriors, cosa que “suposa uns 4.000 més que el 2023”. A més, una de les novetats principals és l’augment del 5% dels llindars de renda perquè més estudiants tingueren la possibilitat d’obtindre-la.

Les tres demandants representen l’enuig col·lectiu de centenars d’universitaris que manifesten la seua ràbia i la seua desesperació a través de missatges en la xarxa social X (anteriorment Twitter), en què etiqueten la institució que assenta les bases educatives en el territori nacional i la seua màxima representant, Pilar Alegría. Sense aquesta part econòmica coberta, l’estudiantat queda desemparat, i el seu benestar, condicionat per unes ajudes creades per a arribar en forma i en temps durant l’inici d’un curs nou.