Pepe Álvarez (UGT): “Dimissió de Mazón? És un clam, com no hem d’opinar com la majoria dels valencians”

Aquesta setmana s’ha celebrat el X Congrés Nacional d’UGT PV en què Ismael Sáez ha cedit el testimoni com a secretari general de l’organització valenciana a Tino Calero, que va ser proclamat divendres. El màxim dirigent del sindicat, Pepe Álvarez (Belmonte de Miranda, Astúries, 1956) va participar en l’acte de clausura que es va celebrar divendres passat 4 d’abril abrigallant Calero i va atendre elDiario.es per a analitzar diverses qüestions de l’actualitat valenciana i estatal.

 Hi ha hagut un relleu pacífic i unitari al capdavant de la direcció d’UGT-PV, quina importància dona a aquest fet?

Jo crec que l’auge del País Valencià està en un bon moment, diria que en un moment magnífic. Sincerament, crec que Ismael Sáez ha fet una gestió brillant, li va tocar assumir la direcció quan hi havia bastants dificultats i crec que ha tingut capacitat de portar el sindicat a bon port amb un ampli consens. Jo sempre dic que per a valorar els dirigents no sols és què hem fet, sinó com ens n’anem, com deixem el sindicat i, des d’aquest punt de vista, la gestió del relleu ha sigut molt positiva. Quant al nou secretari general valencià, Tino Calero, crec que és una persona discreta, que sempre ha estat treballant, construint el sindicat, amb una gran experiència i que reuneix consens, cosa que no és senzilla quan tens una trajectòria tan dilatada. Em sembla una persona que deixarà la seua empremta i que amb aquesta discreció que té donarà de parlar.

Abans d’entrar en qüestions concretes, com veu el futur polític i social a curt termini a la Comunitat Valenciana després de l’aprovació dels pressupostos pactats entre el PP i Vox?

La veritat és que el panorama és molt complex. És bastant surrealista l’acord del PP i de Vox per als pressupostos, perquè tornen els mateixos que van generar el caos que hem viscut durant la DANA. Ací Vox se’n va desentendre, però va tindre les responsabilitats de protecció civil fins que va eixir del Govern poc abans de la riuada i van ser uns incompetents absoluts. D’aquesta situació va vindre la conseqüència del que hem patit en la DANA. I ara es repeteix i amb el mateix esquema negacionista. Negar a la Comunitat Valenciana, als pobles afectats per la DANA el canvi climàtic em sembla que és un insult a la intel·ligència. Per tant, tornar a caure en les mateixes situacions que ens van portar fins ací sembla una cosa surrealista només cinc mesos després del desastre natural més gran que hem viscut. Això d’entrada ja és xocant. Després hi ha dues qüestions molt importants. Hem de depurar responsabilitats per com es va afrontar la DANA i ho hem de fer amb una certa rapidesa, no podem estar eternament esperant a veure com s’afronta això, perquè immediatament hauríem de pensar no sols com es va gestionar, sinó què hem de fer perquè això no torne a passar mai.

Dues de les coses que ha posat en relleu la DANA han sigut la precarietat del personal del 112 i del cos de bombers, siguen forestals o dels consorcis. Quines mesures caldria aplicar?

Jo he tingut l’oportunitat de parlar amb els treballadors del 112 i és una cosa que diem des de fa molt temps, no és d’ara, i és evident que aquest servei no pot ser una contracta de la Generalitat. Necessita ser una part de l’Administració pública, tindre prou mitjans, que és evident que no en tenia, com ha posat de manifest la jutgessa de Catarroja. També vaig estar amb els bombers en una visita que vaig fer i és evident que no tenim mitjans, d’una banda, perquè no es convoquen les places que haurien de convocar-se per a una situació de normalitat. Cal tindre en compte que estem en una zona d’alt risc i, per tant, cal veure com afrontar això. A més, hi ha una descoordinació absoluta entre els parcs de bombers. No sols no depurem responsabilitats, no sols la no depuració impedeix que es puga veure i fer el procés de reconstrucció més participatiu i més democràtic, sinó que a més es repeteix una vegada i una altra.

Quan parla de depuració de responsabilitats, parla del president Carlos Mazón, creu que ha de dimitir?

La veritat és que no em correspon a mi dir una cosa que tothom sap i diu. Jo crec que és un clam, però no els donaré jo l’oportunitat que diguen que algú de fora ve a dir-los què han de fer els valencians i les valencianes.

Però quina és la seua opinió sobre l’assumpte?

Com no hem d’opinar nosaltres el que opina la immensa major part dels valencians i les valencianes! És tan evident... el que passa és que aquest és un tema que haurien de resoldre de manera immediata, ja ho havien d’haver fet fa temps. Les responsabilitats polítiques a mi em sembla que són flagrants, no sé si n’hi haurà més o no, jo no li desitge mal a ningú, però les famílies de les víctimes i les víctimes mateixes necessiten que se’ls donen respostes.

Consideren el president del Consell i e seu Govern interlocutors vàlids per a afrontar els reptes i el diàleg social que es requereix per a afrontar-los?

Jo crec que aquesta pregunta l’ha de fer a Tino. En tot cas, a mi em sembla que el president Mazón, des de la reunió que vaig tindre amb ell fa temps, molt de temps abans de la DANA, fins hui, sembla que hi ha un canvi de consideració cap als sindicats que té més a veure amb la seua situació que amb el paper de les organitzacions sindicals. Aquell dia que ens vam reunir recorde que tot eren bons desitjos, participació, fins al punt que li vaig dir que una part de la participació no ens interessava, perquè la gestió l’ha de fer el Govern. El desenvolupament del diàleg social l’ha de fer el Govern. Des d’ací hem passat al fet que a una vicepresidenta (en al·lusió a Susana Camarero), en un atac de sinceritat, se li ocorre dir que les subvencions als sindicats són incompatibles amb dir el que pensem arran d’unes declaracions d’Ismael. Això és una concepció terrible de la gestió del Govern. Què s’han cregut, que el Govern és d’ells? La nostra missió és una missió constitucional, cal tindre respecte per a les organitzacions sindicals. Aquesta arbitrarietat que plantegen alguns que les subvencions són a canvi de silencis que se les fiquen on els càpien. Tot això demostra fins a quin punt estem en el trumpisme, o perquè en el fons aquestes són les posicions de Trump o de Milei.

Precisament, el dia de la DANA, en una reunió amb la patronal i els sindicats abans del seu dinar en El Ventorro, Mazón va qualificar d’exagerada la suspensió de classes de la Universitat de València; és la prova més palpable del negacionisme de què parlava abans?

Sí, sí, ho conec més o menys, perquè vaig tindre l’oportunitat de parlar amb Ismael el 29 d’octubre abans i després del que va passar. Jo crec que això és una mica el menyspreu a la ciència. Algú pot pensar que els serveis meteorològics que tenim de manera gratuïta fan previsions per a fotre algú? No, jo crec que hem de respectar la ciència. I escolta, si t’equivoques per excés, no passa res. Igual hi ha algun hoteler que s’emprenya, o alguna empresa, però quan un governa té l’obligació de prendre decisions amb els elements que té. En aquest sentit, la Universitat va prendre les decisions oportunes en el moment adequat i el president Mazón i el seu Govern no ho van fer.

Creuen que el PP accedirà a la proposta de Vox de retallar el 30% de l’aportació de la Generalitat Valenciana als sindicats?

Bé, primer veurem si després de l’embolic aquest de Trump el PP s’anima a continuar fent pressupostos amb Vox en més comunitats autònomes o no. L’experiència que tenim dels acords de Vox en els governs autonòmics pel que fa a les partides, que en realitat són de pagament pel treball de les organitzacions sindicals, en quasi totes les comunitats autònomes van anar restablint-se. Però aquest és un tema que em preocupa relativament. Crec que, si cauen les subvencions, el que cauran en tot cas són els drets dels treballadors de la Comunitat Valenciana, perquè tindrem menys recursos per a fer l’acció que la Constitució ens obliga. L’estructura del sindicat es finança amb la quota dels afiliats. No és veritat que es finance la vida de les organitzacions. La qüestió és que a Espanya hi ha una Constitució que ens obliga que, per exemple, en els plans d’igualtat en les empreses ha d’haver-hi acord amb les organitzacions sindicals. Perquè sapiem la magnitud del que parlem, fer uns plans d’igualtat en les empreses del nostre país, només a la UGT li costa més de 15 milions d’euros. La nostra subvenció estatal el 2024 va ser 17 milions per a tots els sindicats, dels quals a la UGT li van tocar 6,1 milions. També la Generalitat ha de cobrir la part que li toca, perquè la llei diu que la negociació s’ha de fer amb els sindicats majoritaris. Igual que ells estan representats en el parlament i jo he d’aguantar-los, ells han d’aguantar que els treballadors i treballadores quan han de votar decideixen quins sindicats són els que volen que els representen. Quant a la negociació dels convenis col·lectius, UGT té 2.000 persones a tot Espanya dedicada a aquesta tasca a temps complet amb càrrec a l’organització. Tot aquest cost, per què l’han de pagar els afiliats si és per a tots els treballadors i treballadores?

I si finalment el PP aprova aquesta retallada del 30%, prendran alguna mesura jurídica o de pressió al carrer?

Doncs, ho veurem, jo crec que tenim més d’una opció. Com deia, quan es fa això, cal tindre clar que el que es vol fer és eliminar un model de societat en què hi haja equilibris i en què les organitzacions sindicals puguen exercir aquest contrapés o aquesta pressió que a vegades arriba a la vaga. A partir d’ací tenim l’Organització Internacional del Treball, sobretot tenint en compte les declaracions de la vicepresidenta, perquè no és una cosa que vinga casual, és una cosa que ve després d’amenaçar-nos. Jo sé que segurament va ser un moment en què no es va pensar molt el que deia, però em sembla que hi ha més d’una possibilitat i supose que la UGT del País Valencià ho valorarà i comptarà amb el nostre suport i assessorament.

Com veu el futur de Ford a Almussafes?

Jo crec que la nostra gent en Ford ha fet una faena extraordinària. Si Ford està hui oberta, bona part té a veure amb aquesta faena formidable que ha fet la nostra organització i que ha comptat sempre amb un suport molt majoritari. Hem anat fent, en aquest període de canvi del model de motor d’explosió a elèctric portem un període llarg d’adaptació. Ací hi ha un problema de fons i és que el cotxe elèctric pugues utilitzar-lo en qualsevol lloc, perquè tens elements per a poder recarregar les bateries com hui en tens per a posar gasolina. Retardar tot això genera algunes dificultats. El ritme de la infraestructura del cotxe elèctric no avança al ritme que s’havia plantejat, sense entrar en altres qüestions com les ajudes per a la compra de cotxes elèctrics. En aquest context, totes les empreses veuen com fan aquest trànsit mantenint plantilles i activitat. Ara, després dels aranzels de Trump, s’han obert alguns núvols nous que no sabem que tenen de cert. Jo estic en contacte amb el nostre delegat, Carlos Faubel, i anirem veient això com ho fem, però estic convençut que aquest obstacle podrem salvar-lo. La planta de Ford a Almussafes és molt productiva, molt competitiva i els esforços que han anat fent els treballadors crec que és l’actiu més important que tenim, perquè les multinacionals mantenen les plantes que són més rendibles i en aquest sentit la Ford de València manté un nivell alt de competitivitat.

En clau nacional, creu que en la conjuntura de polarització parlamentària actual tirarà avant la reducció de la jornada laboral?

Jo crec que una modificació legislativa a partir d’una iniciativa del Govern requereix molts passos. No tinc notícies que estiga retardant-se per por que no tire avant, però, si cau en la primera votació en el parlament, serà un cert calbot després de les expectatives que hem creat i dels arguments que hem posat damunt taula semblaria que és poc raonable. Jo, si tinguera la responsabilitat d’incidir en alguna de les forces polítiques, m’ho pensaria dues vegades, perquè la reducció de la jornada de treball ja no és una qüestió ni del Govern d’Espanya només, ni de les organitzacions sindicals. Hui això forma part d’una part majoritària de la societat espanyola que s’ha demostrat que no té efectes negatius, que les Corts Generals ni tan sols entren al debat, és una frustració que tindrà conseqüències sobre les forces polítiques que no hi donen suport. Ací tothom mira Junts, però el PP també ha de ser conscient de molta gent ho mirarà.

Com creu que poden afectar els aranzels dels Estats Units el sector productiu i com veu les primeres mesures anunciades pel Govern?

El que és evident és que el Govern d’Espanya ha fet un primer aterratge francament positiu. El fet que el president ens haja convocat les organitzacions sindicals i empresarials per a restablir la taula de diàleg social com a instrument per a afrontar aquesta nova situació de crisi és tota una declaració de principis. La mateixa reunió entre el Govern i el PP crec que ens obri expectatives que en aquest tema podríem anar a un cert consens polític que crec que ens ajudaria moltíssim, he tingut l’oportunitat de dir-ho al president del Govern en la reunió que vam tindre. Les mesures van en la bona direcció, però fins i tot hui dia és prematur veure quines seran les necessitats que tindrem per a afrontar aquesta situació, perquè se sap relativament quina és la incidència que tenen a Espanya les mesures. L’important a parer meu és que la Unió Europea (UE) mantinga una posició comuna perquè Trump veja que no pot anar extorquint país per país. Crec que l’important és que la UE siga capaç de crear un fons de contingència. I també és important que la UE busque nous mercats. També ens enganyaríem si pensàrem que això és una guerra aranzelària. Ací ens juguem el sistema democràtic tal com el coneixem i el model. No és casualitat que Trump haja fet menció a coses com aquest atac a la igualtat o a l’IVA que paguem en relació amb les polítiques aranzelàries.