El PP recorre el decret de llengües en l'administració perquè “margina i exclou” al castellà
En un moment en el qual el valencià cada vegada es coneix cada vegada més però es parla cada vegada menys, el PP manté la seua guerra contra les polítiques del Consell de fomentar l'ús de la llengua, al que han acusat de “seguir al joc de l'independentisme” per açò. Així, després de les seues campanyes contra el decret de plurilingüisme en l'educació i de l'ús del valencià en l'Ajuntament de València, ara presenta davant el TSJCV un recurs contenciós-administratiu contra el decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'administració de la Generalitat perquè “margina i exclou” al castellà.
El president del Grup Popular en Els Corts, Jorge Bellver, i la portaveu de Justícia del grup, María José Ferrer San-Segundo han explicat que el novembre passat ja van presentar davant la Direcció general de Política Lingüística una sèrie d'observacions, “però el Consell no va fer ni cas i açò ens obliga a interposar un recurs contenciós-administratiu i demanar la suspensió cautelar d'aquest decret”. El recurs es va registrar el passat 12 juliol; no obstant açò cal destacar que el mateix tribunal ja va desestimar la suspensió cautelar del decret sol·licitada pel sindicat CSIF.
Bellver ha afirmat que des del GPP “pensem que el valencià, una dels senyals més importants d'identitat del nostre territori, es defensa amb la formació, no amb la imposició”. El diputat popular ha explicat que el Consell “diu que aquest decret es redacta per l'interès ciutadà, però la veritat és que en tot 2016 solament va haver-hi 82 queixes en aquest apartat (86 segons el Síndic de Greuges). En canvi, de les 1.120 queixes de dependència, que suposen el 13% de les presentades, no diuen ni paraula. Oltra està desapareguda, fuig dels Corts i no vol donar explicacions. És inacceptable”.
Jorge Bellver ha assenyalat que la marginació del castellà “és un dels principis fonamentals en els quals es basa el recurs”. “Entenem que per a defensar el valencià no cal marginar el castellà, i és el que es produeix ací, amb un atac innecessari. En 13 dels 17 articles el valencià no solament es qualifica de preferent, sinó com a excloent. En notificacions, procediments administratius i comunicacions de l'administració el valencià ha de ser preferent. Quan algú demane que estiga en castellà es paralitza el procés?”, s'ha preguntat.
Segons el parer de Bellver, “el Consell i especialment Compromís cerca, i així apareix constantment en tot el decret, posar al mateix nivell la cooficialitat de les llengües i l'àmbit lingüístic comú, i no té res que veure la cooficialitat d'una llengua amb l'àmbit lingüístic, que és un concepte extrajudicial”.
