Robert Raga: “La població de Riba-roja creix un 14% anual, aquest canvi exponencial de demografia demana serveis”

Riba-roja és indissociable al riu i a la logística.

Sense dubte. I a la indústria.

Volia preguntar-li quina expectativa té el municipi en matèria d'indústria i de creixement en el polígon logístic vora l'A3 i altres.

Bé, nosaltres tenim, a Riba-roja del Turia 6 milions de metres quadrats d'àrees logístiques, que es dividixen en 11 polígons industrials. Tenim un conjunt de 2.200 empreses, el 50% de les quals són empreses de logística i d'exportació. I després es repartim entre un 17-18% de serveis i d'indústria. Finalment, tenim també empreses del sector primari i un 9% de construcció. En estos moments, a Riba-roja, tenim rècord d'afiliats a la Seguretat Social. És a dir, que són 21.000 afiliats a la Seguretat Social que treballen al nostre municipi. És un rècord històric. Desde l'any 2015 hem crecut molt i ara tenim 220 empreses més en un ecosistema industrial potent, basat en la logística. Lògicament, perquè estem connectats en l'A3, l'A7, el Port de València i l'aeroport de Manises.

Han buscat aliances amb altres municipis per millor la capacitat industrial. Com ha sigut?

Hem arribat a un acord en l'Origuilla i en Xest. El dia 1 d'octubre tenim l'Assemblea General dels tres municipis, de tots els regidors, per aprovar inicialment els estatuts i la conformació de la Mancomunitat Industrial, que es dirà A3 Industrial. L'objectiu d'aquests tres pobles és tenir 14 milions de metres quadrats per desenvolupar i entrar en el mercat competitiu de la indústria i la logística. A més, des de l'aliança, que és l'objectiu número 17 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La idea és tindre parceles més grans com, per exemple, acollir projectes com el de Tesla?

Així és. Nosaltres tenim ja desenvolupats a aquests tres pobles al voltant de 7 milions i mig de metres quadrats. De 7 milions i mig volem anar a 14 milions. Ens fa ser més competitius, perquè geogràficament, des d'on som, les diferents jornades que hem organitzat en especialistes del sector, ens diuen que l'empresari no divideix la inversió en un terme, diu que l'hauria d'arribar a la xarxa, veu un àrea, fa els comptes, i si eixa àrea és competitiva, doncs inverteix. Nosaltres creiem que coordinant des de la mancomunitat es por aconseguir la millora de serveis, l'eficàcia i l'eficiència.

I les connexions, esteu satisfets amb les connexions que teniu?

El 2017 vam organitzar unes jornades en col·laboració amb la Universitat Politècnica que ens va dir les infraestructures que caldria millorar per a ser més competitius i millorar els serveis, les viàries, ferroviàries, les de mobilitat pels treballadors, mobilitat pels empresaris i mobilitat per a mercaderies. I això és un full de ruta, és un pla estratègic que estem intentant complir i que significa millorar els accessos a l'A3, tindre una connexió nova a l'A7, la connexió A3-A7 i la línia C3, que és de ferrocarrils. La C3 és un ferrocarril desfasat del segle XIX, i per tant hem de modernitzar-la, per electrificar-la i ser competitiva. I aquesta línia C3 passa per Quart, passa per Aldaia, passa per tots els polígons de Riba-roja, per l'Origuilla i fins a Xest. Diríem que és una línia que pot tindre dos vessants, la de transport de persones i la de mercaderies, i ser intermodal en el corredor mediterrani per la Font de Sant Lluís.

Doncs hi ha feina. Calen més inversions.

Això afecta una part al govern d'Espanya, però una part també que plantegem a la Generalitat valenciana, que és un desdoblament de l'A3. Una radial, diríem, des de Chiva, que està programada per Foment ja i que enllaça amb l'A7. De tal manera que descarregaríem l'A3. I en aquest sentit, llevaríem densitat a l'A3, que és una de les vies més saturades. Per què? Perquè tenim la part dels pobles que venen des del Nord, d'interior, tenim els turistes que venen a visistarnos els caps de setmana, i tenim tot el sector industrial. L'A3 està saturada.

Hem reduït l'atur al poble. Començàvem amb un 23% el 2015 i ara estem amb un 10,47%

Entec que el futur de Riba-roja passa per la indústria sí o sí.

Sí, la nostra posició va per la indústria i la logística, sense dubte, i per això volem ser pioners modernitzant les infraestructures. Hem de reduir la petjada de carboni, les emissions, per això les empreses logístiques estan invertint ja per a reduir i que el transport evoluciones cap a l'hidrogen o a la part elèctrica. Per altra part, hem de tenir una proposta sostenible per als treballadors, perquè vagie a treballar en transport públic o en bicicleta elèctrica. Perquè puguen no agafar els cotxes privats per anar a treballar a la fàbrica, que és un element molt important. La mobilitat industrial sostenible és una funció importantíssima i la reducció de les nostres empreses en la petjada de carboni també és molt important.

I general. Com s'ha comportat l'economia de Riba-roja en estos últims anys tan intensos?

Hem reduït l'atur al 10,47%. Començàvem amb un 23% el 2015 i ara estem amb un 10,47%. Hem pujat la renta per càpita de les famílies de 24 a 29.000 euros, que és molt important també, i les 220 empreses noves que he de dit abans.

Ara que em parles d'incrementar. Un dels fenòmens també importants a la comarca ha sigut el creixement de població. Com s'ha gestionat la integració de tots els nouvinguts?

La veritat és que nosaltres entrem al govern el 2015 en un pla general del 1996 i el que veiem és que, efectivament, el pla general que s'aprovava no anava compensat amb el model de poble que volíem. És el model del 1996 aprovat pel Partit Popular i realment s'ha dissenyat en el concepte del passat. Estem creixent a la comarca del Camp de Túria, sobretot La Pobla de Vallbona, Riba-roja i Bétera entre un 13 i un 14% per any. L'any 2000 eren aproximadament 9.000 o 10.000 habitants, ara de números reals en l'INE estaríem en 25.000. Reals de padró estem en 26.100. Això fa que, efectivament, les demandes dels nostres veïns i veïnes hagen canviat brutalment. El principal problema nostre que tenim ara és les infraestructures viàries i els serveis que prestem. La sanitat, l'educació i també i molt important són els serveis socials. Nosaltres necessitem infraestructures, residències de majors, residències de diversitat funcional, centres de dia per donar resposta a la gran demanda que tenim. Aquest canvi exponencial de demografia demana serveis. Hem contractat el triple de neteja viària que teníem. Hem pujat la producció local un 30% en places per a serveis socials. Ara tenim la nova plica de residus que és molt important que tenia 14 anys de vigència i ara ha acabat el contracte. Farem una nova proposta molt revolucionària en el sentit de millorar la prestació dels serveis de residus de replegades, de recollida i de reciclatge que s'obliga a Europa. Però això depèn de nosaltres i estem fent-ho. El problema és la Generalitat valenciana i els ministeris. Això també va del finançament de l'administració local. Jo sóc molt crític d'aquest discurs del meu partit, però és veritat que, per exemple, les transferències de l'Estat a cada veí ens han pujat un 26%. Des que està Pedro Sánchez, les tranferències han arribat a 7 milions d'euros. Una pujada important. Però és veritat que som el germà o la germana pobreta de l'administració. Tot passa en els pobles. I et pose un exemple. A Riba-roja tenim dos conservatoris professionals. Les competències són de la Generalitat valenciana, però el municipi finança dos conservatoris, un de música i un de dansa que són municipals, però que en el seu moment devien entrar en una xarxa de la Generalitat. Resulta que a dia d'avui, es paga íntegrament en els pressupostos dels meus veïns. És a dir, un 40% de la gent que es forma ací que són ballarins, ballarines, músics professionals es paguen dels impostos dels veïns Això és inconcebible, això ha d'estar en una xarxa de qui té les competències que és la Generalitat. Les demés administracions deuen fer front als serveis que prestem els pobles. Jo estic d'acord en la reforma de finançament de l'estat espanyol Crec que és necessari perque els valencians han estat discriminats en diferents governs. Això no és possible i per tant benvinguts si això ens obre un debat seriós i rigorós sobre el finançament.

Són una oportunitat el congresos federal u nacional de novembre i febrer de l'any que ve?

Són una oportunitat. El primer per la reforma federalista i el segon perquè la nostra secretària general ha decidit encertadament que s'ha de debatre a fons. Podria no haver-lo convocat, però ho ha fet per parlar de temes de fons. Per exemple, la meua posició és la de donar major pes a les comarques. De la mateixa manera que ací sempre ens hem entés entre valencianoparlants i castellanoparlants. Però s'ha defés la singularitat de la llengua valenciana, germana de la catalana, perquè ningú s'ofenga. Però eixa singularitat s'ha de traslladar a una federació PSPV-PSOE. Nosaltres no som només PSOE. Defense la singularitat valenciana dins del PSOE. Hem de traslladar al Congrés federal una postura única al voltant de la secretaria general per a tindre influència.

Esta és una recomanació per als secretaris provincials?

Tots hem d'anar darrere de la secretària general. I altra cosa, nosaltres som un país comarcalista, i les provincies no va ser un tema que aprovàrem de bon gust. És un òrgan que està i hem de treballar, però no és una organització natural.

Proposes que s'eliminen les províncies?

No, propose que s'òbriga un debat i els pesos orgànics que té cada part en l'organització. És una oportunitat per a rellançar el projecte del PSPV dins del PSOE i per a redistribuir els pesos orgànics. I tenim a la candidata més solvent per a les properes elecciones autonòmiques.

Creus que pot haver altra candidatura?

No. El lideratge de Diana Morant és indiscutible. Ací està la candidata més solvent que vam decidir entre tots el militants i si algú no havera volgut, l'artista a la pista.

Ací està la candidata més solvent que vam decidir entre tots el militants i si algú no havera volgut, l'artista a la pista

I després vindran els provincials...

I què pot passar? Doncs que legítimanent hi hagen alternatives. I jo estaré sempre en l'arternativa que done suport la secretària general. S'ha de treballar de dilluns a diumenge. I açò és gratis, ací s'està perquè vol. I intentaré influir en que les comarques tinguen més pes.

I vosté a nivel municipal té la idea de seguir?

Tinc una responsabilitat com alcalde de Riba-roja i si els companys i les companyes volen seguiré una legislatura més. Si el PP en 20 anys va fer tant de desficaci urbanístic que per a recuperar això necessitem 30 o 35 anys de governs de centro esquerra o centre dreta moderat. Tenim 22 execucions urbanístiques pates per amunt. Moltes persones i empreses que han pagat urbanitzacions i no tenen no la parcela definida. I menys mal que ens vam carregar el PAI de Porxinos i no hem hagut de pagar una millonada. La idea és seguir treballant en Riba-roja i sóc portaveu socialista a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

Com és la relació amb la Generalitat?

Han tornat les retallades. Telefona a deu o dotze ajuntaments i pregunta pel programa Labora on s'ha retallat el 60%. El Fons de Cooperació per als ajuntaments, amb el Botànic eren 60 milions i no 45 com ara. I eixe fons és una gran idea perquè són fons per a que els ajuntaments invertisquen en el que necessiten.