El Pla de Barris s’amplia per millorar la vida dels barris de Barcelona
L'inici de les obres del nou equipament musical del Raval nord, la reforma dels locals del passadís de Trinitat Vella, els nous jardins de les Hortes de Sant Bertran (Poble-sec) o la trobada anual de joves del programa Prometeus són alguns dels projectes del Pla de Barris 2025-2028 de l'Ajuntament de Barcelona que ja s'han començat a materialitzar. El govern local ha posat en marxa una nova edició d'una iniciativa que pretén regenerar i millorar la qualitat de vida dels barris i els col·lectius més vulnerables: adolescents, persones migrades, dones i persones grans.
El nou pla de barris pren forma en un context marcat per desigualtats estructurals. L’indicador S80/S20, que mesura la relació entre els ingressos del 20% de la població amb més ingressos i el 20% de la població amb menys, era de 3,1 a Barcelona l'any 2021, segons el Sistema d'Indicadors Metropolitans de Barcelona la xifra més alta d'entre els municipis de l'Àrea Metropolitana. Tot i que la ciutat començava la remuntada després de la pandèmia, la bretxa continua sent significativa. En un món en què la desigualtat s'eixampla, el consistori es compromet a “no deixar ningú enrere” i enfila la segona meitat del mandat amb 13 plans que, fins al 2028, beneficiaran 438.000 barcelonins, el 26% de la població de la ciutat.
L'Ajuntament ha dotat amb 300 milions d'euros un conjunt d'iniciatives que combinen remodelacions arquitectòniques i urbanístiques amb programes socials. La inversió es concentrarà especialment als barris de La Barceloneta, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Raval, el Poble-sec, la Marina de Port, la Marina del Prat Vermell, les Planes, Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Teixonera, el Carmel, Can Baró, el Turó de la Peira, Can Peguera, Verdum, la Prosperitat, les Roquetes, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, la Verneda i la Pau, el Besòs i el Maresme.
També es desplegaran dos plans singulars. A La Marina del Port i La Marina del Prat Vermell, el pla vol donar resposta als reptes de creixement urbanístic: Als barris que s'enfilen per Collserola - Montbau, Sant Genís dels Agudells, Les Planes i La Teixonera- el pla de muntanya es proposa millorar l’accessibilitat i reforçar els serveis.
A més, per primera vegada, el cor de la ciutat tindrà un pla propi. I els quatre barris de Ciutat Vella —Gòtic, Raval, Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera— tindran un programa específic, amb més inversió i més impacte.
Educació, habitatge, salut i medi ambient
Per fer realitat aquestes mesures i escalar-les a les necessitats de cada barri i de cada grup de població s'han organitzat en sis àmbits d'actuació estratègics:
Educació i cultura: l'educació no es redueix només a l'escola o l'institut. És quelcom integral que també forma part del lleure o dels projectes de llengües d'acollida, de la vida, perquè el barri i la comunitat també eduquen. Amb aquest objectiu, el Pla de Barris preveu reforçar la comprensió lectora i els hàbits de lectura, així com donar suport a les famílies en l’acompanyament educatiu, entre d'altres accions.
Espai públic: és on es manifesta la diversitat i la convivència de la ciutat. El Pla de Barris treballa per transformar aquests espais, sobretot, des del vessant social, perquè cadascú hi trobi un lloc d'acollida i de participació. Espais de confluència en què les persones siguin part de la comunitat.
Habitatge: tenir garantit un sostre és un dels principals problemes de la Barcelona d'avui. El Pla de Barris proporciona suport tècnic i econòmic per rehabilitar edificis o programes per millorar les condicions residencials de les persones més vulnerables.
Salut, benestar y comunitat: la complexitat de les desigualtats socials impacta en el benestar de les persones, sobretot entre els adolescents i les persones nouvingudes. El Pla de Barris encara aquesta realitat amb mesures que busquen no només millorar les condicions materials, com l'habitabilitat o l’espai públic, sinó també el benestar de la ciutadania. Una manera d'aconseguir-ho és generar entorns més saludables i segurs, fet que contribueix a reduir la pressió emocional que generen les desigualtats. Entre les actuacions que es duran a terme es preveu l’ampliació d’equipaments esportius d’ús lliure, programes de suport emocional i salut mental o accions per combatre la soledat, entre d'altres.
Desenvolupament socioeconòmic i ocupació: tenir una feina que garanteixi uns ingressos és bàsic per mantenir i tirar endavant un projecte de vida. En aquest cas el Pla de Barris executarà programes d’inserció laboral, accions per reduir la precarietat i fomentar l’ocupació juvenil, així com suport a iniciatives econòmiques de proximitat.
Adaptació climàtica: reduir la pobresa energètica, augmentar les zones verdes i d'ombra o transformar l'espai públic per millorar-ne el confort són algunes de les línies d'actuació del Pla de Barris per afrontar els reptes climàtics de la ciutat.
Política estable
Per tot plegat, la mirada que avui es projecta sobre el Pla de Barris ja no és el d'una mesura extraordinària, sinó el d'una política pública necessària per la ciutat de Barcelona. Ja no és només una palanca de canvi temporal, sinó una eina estable de transformació que contribueix a reduir les desigualtats mitjançant l'educació, generant ocupació i amb la rehabilitació d’habitatges.
