Més turisme, menys territori

El territori és un bé escàs a les Illes Balears, som la comunitat autònoma de menor superfície terrestre de l’estat espanyol: 4.992 km2. Aquest territori finit ha de suportar una pressió demogràfica considerable de 249 persones per km2, la cinquena més alta de l’estat i a això sumar-li la pressió humana de població no resident més alta de l'Estat amb més de 17 milions de turistes cada any. 

Aquest creixement econòmic basat en el creixement turístic ens ha portat a un creixement de la demanda de recursos com l'aigua, l'energia i el territori. Per fer possible aquest creixement econòmic s’ha requerit el sacrifici de grans superfícies de terra. 

Per una part, l’augment de la població i pressió humana ens ha obligat a un procés d’urbanització que encara no coneix límits. Només el període de 2015 a 2021 s’ha construït un total d'11 km2. Malgrat l’increment de les urbanitzacions, podem veure com no se soluciona la crisi de l’habitatge, això és perquè les noves construccions es troben dirigides a l’alt poder adquisitiu i no a l’habitatge. Però es continua sacrificant espai natural per l’especulació com Sa Pedruscada (Capdepera), s'Estany de'n Mas (Manacor), al polígon de Llevant (Palma), Port d’Andratx, etc. 

Només el període de 2015 a 2021 s’ha construït un total d'11 km2. Malgrat l’increment de les urbanitzacions, podem veure com no se soluciona la crisi de l’habitatge, això és perquè les noves construccions es troben dirigides a l’alt poder adquisitiu i no a l’habitatge

La construcció de noves urbanitzacions suposen un increment de la demanda de recursos tant de materials, com d’energia, aigua i aliments. L’extractivisme de materials per noves urbanitzacions alimenta la indústria de les pedreres a Mallorca i fora. Solament a Mallorca ha crescut un 300% els darrers 30 anys la superfície explotada arribant a les 135 ha de les pedreres més grans d'Alaró, Porreres, Felanitx i Manacor i que podrien arribar a les 210 hectàrees. Això en un moment de proliferació i amnistia a cases irregulars en rústic. 

A més, el creixement urbanístic també suposa un augment del consum d’aigua, tant per la construcció sense regulació amb piscines com per al consum humà. El col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics (COAAT) ja avisa que les noves construccions a les Balears són de luxe i moltes es construeixen amb piscina. Solament les piscines legals, unes 77.000 que existeixen ocupen una superfície de 370 hectàrees. Solament l’evaporació de l’aigua de les piscines suposa el 5% del consum d’aigua a les Balears. A més l’increment de construccions en rústic suposa una amenaça de la contaminació dels aqüífers. 

Solament l’evaporació de l’aigua de les piscines suposa el 5% del consum d’aigua a les Balears. A més l’increment de construccions en rústic suposa una amenaça de la contaminació dels aqüífers

A més cal tenir en compte l’ocupació d’una superfície important per espais d’oci com el golf. Solament a Mallorca tenim uns 25 camps de golf ocupen una gran extensió de terreny amb un enorme impacte hídric. Doncs, cada m2 de golf suposa un consum entre 1.500 i 2.000 litres aigua anuals.

També creix la demanda energètica. Gran part d’aquesta energia, aproximadament un 30-35% ve de la península, un 35-40% ve de cicle combinat a partir de gas i els darrers anys aproximadament un 25% és a partir de renovables. El consum d’energia renovable pretén créixer, però això amenaça amb grans projectes de renovables sobre el territori. Solament els darrers anys han proliferat més de 60 projectes principalment de centrals fotovoltaiques. Sols els projectes de majors dimensions ocuparan una superfície de sòl rústic de 3’2 km2. A més estan proliferant altres projectes energètics com l’hidrogen verd que ja amenacen zones com a Llucmajor, que han adquirit 400 ha. 

Regular i reduir el nombre de turistes afavoriria a aturar el consum de territori i la degradació d’uns paisatges que es troben sobreexplotats per l’activitat econòmica.