El jutge envia a judici Le Senne per trencar la foto d'Aurora Picornell

El titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma ha acordat enviar a judici el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), acusat d'un delicte d'odi per trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de tres víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació de la Llei balear de memòria democràtica. Els querellants i les acusacions populars personades a la causa reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d'inhabilitació. La Fiscalia i el mateix Le Senne, per part seva, demanen l'arxiu de la causa en al·legar que va actuar en l'exercici de les seves funcions per preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

Mitjançant una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, l'instructor decreta a més per al dirigent d'extrema dreta una fiança de 40.000 euros com a garantia per assegurar les responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar d'aquest procés. Atès que a Balears ja no s'aplica la figura de l'aforament de diputats, Le Senne no seria enjudiciat pel Tribunal Superior de la Comunitat Autònoma (TSJIB), sinó per un Jutjat Penal de Palma.

Es tracta del segon president de la Cambra balear que, previsiblement, s'asseurà a la banqueta, després que Maria Antònia Munar, històrica dirigent de l'extinta i ara ressuscitada Unió Mallorquina (UM), fos jutjada fins i tot en sis ocasions per diversos dels casos de corrupció més sonors de la història de Balears i acabés acumulant -i complint- condemnes que sumaven 14 anys i mig de presó. A diferència de Le Senne, Munar va anunciar la dimissió com a segona autoritat de les illes i l'abandonament de la vida política abans d'arribar a judici, al igual que Pere Rotger (PP), qui va deixar el seu càrrec després de ser imputat en la ramificació balear del cas Gürtel, més coneguda com a cas Over Màrqueting, encara que no va arribar a asseure's en la banqueta atès que el jutge va arxivar finalment el seu encausamiento.

Es nega a abandonar el càrrec

Després de conèixer la resolució, Le Senne ha utilitzat els canals oficials del Parlament per remetre, via Presidència, un comunicat oficial que assenyala que l'acusat “segueix emparat per la presumpció d'innocència” i manifesta la seva “voluntat de col·laborar amb la Justícia a l'acte del judici per aclarir qualsevol dubte” que “no va cometre cap delicte”. “Aquell 18 de juny va actuar únicament en aplicació del reglament i sense cap intenció d'humiliar ningú”, assevera, tot i que els mateixos lletrats de la Cambra van censurar el seu comportament dies després dels fets.

La nota recorda, així mateix, que està pendent de resoldre el recurs d'apel·lació que va interposar davant de l'Audiència Provincial de Balears, “al qual el fiscal s'ha adherit i ha reiterat la petició del sobreseïment de la causa”. Es refereix, en concret, a l'escrit que va presentar per a impugnar l'auto amb el qual, el 27 de gener, l'instructor de la causa va decretar que el procediment continués endavant en considerar que el gest de Le Senne va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i els seus familiars i dels partits polítics que eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”. L'admissió d'aquest recurs impediria que Le Senne s'assegués finalment en la banqueta.

L'associació Memòria de Mallorca ha exigit, per part seva, la dimissió immediata de Le Senne i, si no ho fa per iniciativa pròpia, reclama que es posin en marxa els protocols reglamentaris pertinents per al seu cessament.

En concret, l'entitat memorialista -en unió amb els descendents de la republicana Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual, símbols de la repressió fascista a Mallorca i que figuraven a la fotografia- sol·licita per a Le Senne 20 mesos de presó; Col·lectiu Aurora reclama un any i quatre mesos de presó, 11 anys d'inhabilitació per a càrrec públic i 30.000 euros de multa, mentre que el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) demana fins a quatre anys de presó, quatre més d'inhabilitació, 13.000 euros i que Vox fos cridat a judici com a responsable civil subsidiari, un extrem que, no obstant això, el jutge ha rebutjat.

La representació processal dels parents de Picornell i les germanes Pascual reclamen, a més, una indemnització total de 30.000 euros que destinarien a Memòria de Mallorca perquè continuï desenvolupant la seva lluita a favor de la memòria democràtica i els drets de les víctimes del franquisme.

Cal recordar que, fa tres setmanes, l'instructor de la causa va decretar que el procediment continués endavant mitjançant un auto en què considerava que el gest de Le Senne va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i els seus familiars i dels partits polítics que eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”.

El jutge subratllava en aquella resolució que “l'atac dut a terme per l'investigat amb els seus actes revela un odi evident cap a la ideologia de les persones que estaven representades en aquestes imatges, causant un evident dany moral a la memòria de les 'Roges del Molinar [com es coneix popularment les dones assassinades que figuraven a la foto]”. Afegia, a més, que “tot això no es pot descontextualitzar del signe polític del partit a què pertany el senyor Le Senne, Vox, que, com s'acredita amb les documentals aportades amb les diferents querelles i denúncies, mai no va condemnar el règim franquista”.

El PP salva Le Senne

El passat 3 de setembre, i sense revelar el sentit el seu posicionament fins a uns minuts abans de la votació, el PP va salvar Le Senne de la destitució, instada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) arran d'uns fets que van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears. Amb la seva abstenció, els conservadors, que l'any passat van fer pujar el dirigent ultra a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar les Balears en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-, van facilitar la continuïtat del dirigent d'extrema dreta.

La postura del PP va contradir les paraules que la presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, havia pronunciat dies després de l'incident i amb què donava “per fet” que Le Senne dimitiria atès que, segons el seu punt de vista, era l'única manera que l'anunci d'Abascal de trencar els acords autonòmics de governabilitat tingués efecte a Balears: “La decisió de Vox de donar per trencat els seus acords [amb el PP] implica també la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit daquests acords. Abascal ahir va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, va assenyalar la líder autonòmica. A dia d'avui, Le Senne continua sent la segona màxima autoritat de la comunitat autònoma.

El segon president a anar a judici i el quart a ser investigat

En el cas de Munar, cal recordar que l'antiga dirigent d'UM va ser condemnada per primera vegada el juliol del 2012 a cinc anys i mig de presó -posteriorment confirmats pel Tribunal Suprem- per delictes demalversació continuada, prevaricació, frau a l'Administració i falsedat per haver afavorit el desviament de fins a 240.000 euros a l'empresa Vídeo U, controlada a través de testaferros per Munar i el llavors dofí polític Miquel Nadal i utilitzada com a mitjà de difusió dels interessos d'UM.

Un any després, el juliol de 2013, l'Audiència Provincial de Balears la va condemnar a sis anys de presó per frau i revelació de secrets arran de la venda irregular dels terrenys palmesans de Can Domenge a la constructora Sacresa. El mateix dia que Munar coneixia la sentència, la Fiscalia va instar el seu ingrés a la presó preventiva per risc de fuga i davant la possibilitat que tingués fons a l'estranger que li facilitessin evadir la Justícia. En el següent judici, Munar va ser sentenciada a tres anys més per cobrar part dels quatre milions d'euros de suborn que Sacresa va pagar a diversos dirigents d'UM a canvi de ser-li concedits els solars de Can Domenge.

En la resta de casos pels quals es va asseure a la banqueta, l'expresidenta del Parlament va acabar acceptant acords de conformitat amb la Fiscalia pels quals va ser condemnada a diverses penes d'inhabilitació, entre elles per afavorir des del Consell de Mallorca a Studio Media, una de les empreses més properes a UM que van ser regades amb fons de la institució.

Mentrestant, l'expresident Pere Rotger (PP) va ser investigat en el marc del cas Over, encara que finalment el jutge José Castro va sobreseure la seva imputació. Sí que van ser jutjats -i condemnats- en el marc d'aquesta causa l'expresident del Govern Jaume Matas -més de vuit anys de presó i mig segle d'inhabilitació a la seva esquena- i el seu 'factótum' José María Rodríguez per finançar en negre va finançar part de la campanya electoral del PP balear en 2003 i falsejar a canvi diversos contractes públics a favor de l'empresa Over Màrqueting -que també va estendre els seus tentacles a Madrid i la Comunitat Valenciana-.

Així mateix, encara que ja no era màxim responsable del Parlament quan se li va imputar, un altre president, Maximilià Morales, va ser investigat per les irregularitats comeses en el procés de requalificació i urbanització del polígon industrial de Son Oms, a Palma, traduïdes en delictes de blanqueig de tràfic de capitals, prevarica. Va morir abans que la causa arribés a judici. Durant el minut de silenci que se li va dedicar a la Cambra, els diputats de Podem no es van posar drets en considerar-ho un polític que “mai no es va treure la sospita de corrupció”.