L'autòpsia d'Aurora Picornell, la 'Passionària' de Mallorca, confirma que va ser copejada i crivellada a trets pels franquistes

L'informe forense d'Aurora Picornell, la 'Passionària de Mallorca' assassinada pel franquisme la nit de reis del 1937 al costat de quatre activistes republicanes més, confirma que la jove de 24 anys va morir de tres trets al cap, no sense abans haver-hi estat vexada i copejada. Dos dels projectils recuperats eren de calibre 9x17 curt i procedien d'una pistola semiautomàtica Astra 300, molt comú entre els grups paramilitars de Falange. El dictamen, a què ha tingut accés elDiario.es, acaba de ser incorporat al procediment judicial que investiga el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), per trencar, en ple debat de la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, el retrat de Picornell i dues afusellades més que exhibia a la tapa del seu ordinador la vicepresidenta segona de la Mesa, Mercedes Garrido.

El document va ser elaborat després que les restes de la lluitadora antifeixista fossin identificades a la fossa número tres del cementiri de Son Coletes, a la localitat mallorquina de Manacor, on també va ser trobat el cos del seu pare, Gabriel Picornell Serra, qui als anys vint va ser un dels impulsors de l'Agrupació Comunista de Palma. Les restes de Picornell, juntament amb les de Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, van ser trobades entre novembre i desembre del 2021, durant la segona fase d'excavacions i exhumacions dutes a terme en aquest cementiri per part de la Societat de Ciències Aranzadi, en col·laboració amb Àtics, en el marc del Tercer Pla de Foses (2020-2021) del Govern.

La identificació del cos després de gairebé 90 anys ocult a Son Coletes va ser qualificada pel llavors conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, com a una notícia que canviaria “la història de Balears” i que va suposar el “triomf de la societat democràtica” de les Illes.

El cos es trobava en bon estat de conservació i es va estimar sexe femení, una edat entre 23 i 35 anys i una estatura aproximada de 151 cm. Presentava bona salut oral, gairebé sense desgast i cap càries ni pèrdua en vida. Pel que fa al trauma perimortem, van ser identificats tres trets al crani: un va entrar per l'occipital, un altre per la templa dreta i un altre per la zona facial esquerra. Al postcrani també es van identificar lesions perimortals pel pas d'un projectil d'arma de foc a la quarta costella dreta i al cúbit i ràdio esquerres, a l'altura del canell.

A nivell postcranial, l'informe apunta a les lesions produïdes en tres àrees. D'una banda, a la regió distal de la quarta costella dreta es van poder observar fractures d'origen perimortal possiblement causades per arma de foc. Per la seva banda, la regió distal del cúbit i del radi esquerre presentaven una fractura comminuta per arma de foc, cosa que suggereix que la víctima va poder aixecar el braç en actitud de defensa, travessant el tret el canell. Finalment, al terç central del peroné dret, els investigadors van detectar una fractura completa que podria ser d'origen contús.

L'autòpsia assenyala que les evidències obtingudes a l'exhumació i l'estudi posterior realitzat permeten confirmar la presència de trauma perimortem i signes de violència en tres dels esquelets i que la mort de les cinc 'Roges del Molinar' s'hauria produït com a conseqüència directa de les lesions per arma de foc. Els investigadors asseveren que tot això és demostratiu que van ser “morts violentes de caràcter homicida”. Al costat del cos de Picornell van ser trobats diversos objectes, la majoria elements de vestimenta: un botó blanc de nacre, una sivella metàl·lica, un imperdible, un botó de pressió metàl·lic i dos pesos circulars de plom amb orifici central. A més, al tòrax dret va ser trobada una ploma estilogràfica jaspiada.

“Mireu, mireu els sostenidors d'Aurora”

El relat sobre com es va difondre la notícia de l'afusellament de Picornell la va recollir l'historiador mallorquí Llorenç Capellà al llibre Diccionari Vermell, en què dona compte dels detalls que van envoltar l'assassinat de la militant comunista. D'acord amb les seves investigacions, “un personatge tristíssim del feixisme ciutadà” va entrar en un bar des Molinar i, visiblement feliç, va treure un sostenidor de la butxaca i anunciava la mort de la 'Passionària' mallorquina mentre manifestava als presents: “Mireu, mireu els sostenidors d'Aurora”. La nit anterior, vigília de Reis del 1937, els colpistes havien crivellat a trets la responsable de l'organització de dones del Partit Comunista a les Balears, avui convertida en icona de la memòria històrica i del republicanisme.

Nascuda el 1912, casada i amb una filla petita, Picornell era modista de professió. Va ser membre de la directiva de la Lliga Laica de Mallorca, sindicalista i feminista, a més a més la primera impulsora del Dia de la Dona Treballadora a Mallorca. La militant va ser detinguda els primers dies després del cop d'estat militar. I és que, després que el 19 de juliol de 1936 el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded declarés l'estat de guerra a les illes i assumís el control absolut de Mallorca i Eivissa, es va desfermar a les illes una dura repressió que, com sosté l'historiador Bartomeu Garí Salleras, ja havia estat planificada mesos abans del conflicte i seria perfectament executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans i, fins i tot, per familiars de les mateixes víctimes.

Picornell va ser tancada primer a la Presó Provincial de Palma i a la presó de dones del carrer Sales després. Va desaparèixer juntament amb les seves quatre companyes la nit del 5 de gener de 1937.

La família Picornell Femenias va ser molt coneguda pel seu activisme polític en defensa dels drets dels treballadors i de les classes més desafavorides. Tot i que va ser especialment popular al barri palmesà d'Es Molinar, el seu activisme transcendiria molt més enllà del barri i de la ciutat de Palma. Va ser també una de les famílies més durament represaliades pel franquisme.

Gabriel Picornell i Joana Femenias van tenir set fills. A més d'Aurora, també moririen assassinats a Mallorca els germans Gabriel i Ignasi. Així mateix, el germà petit, Joan, que va marxar a Barcelona per participar a les Olimpíades Populars juntament amb la germana menor, Llibertat, seria deportat anys més tard al camp de concentració nazi de Dachau, a Alemanya. Va morir poc després de ser alliberat com a conseqüència de les seqüeles. De les germanes restants, dues es quedarien a Mallorca amb la seva mare. Llibertat, la menor de totes, que va deixar l'illa amb només 15 anys, va viure a l'exili a Mèxic i França, país aquest últim on va passar la resta de la seva vida. Llibertat no tornaria a trepitjar Mallorca fins a la dècada dels 50, només per visitar la seva mare i les seves dues germanes.

Les restes d'Aurora, del seu pare i de les quatre més 'Roges del Molinar' afusellades van ser lliurats als seus descendents el 28 de gener de 2023, en un emotiu acte que va omplir al complet el Conservatori de Música de Palma.