L'impulsor de la denúncia contra el president ultra del Parlament balear: “Ofen les víctimes del franquisme”

El 18 de juny passat, el Parlament balear vivia un dels seus moments més convulsos. Mentre es debatia la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, el president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), deslligava la polèmica en trencar amb fúria el retrat d'Aurora Picornell i de Antònia i Maria Pascual, activistes republicanes afusellades pel franquisme la nit de reis de 1937. L'episodi va provocar una onada de reaccions dins i fora de les illes i nombroses peticions de dimissió que fins ara no han trobat resposta: amb l'anuència del PP, el polèmic parlamentari d'extrema dreta roman enrocat a la butaca de la presidència en espera de la presumible celebració d'un ple extraordinari en què es dirimeixi la seva destitució. Mentrestant, els familiars de les conegudes com a 'roges del Molinar' i entitats memorialistes ja han posat els fets en coneixement dels tribunals i un col·lectiu, Estimada Aurora, ha nascut a l'albur del que ha passat al Parlament.

L'impulsor de la iniciativa és l'advocat Sebastià Frau, que va decidir unir desenes de persones indignades pel gest de Le Senne, mogudes, principalment, per “un sentiment de dolor i pena”. En una entrevista concedida a elDiario.es, Frau assevera que els fets constitueixen un delicte d'odi pel qual Estimada Aurora ja ha interposat querella atès que Le Senne “no només està ofenent i injuriant” les tres dones, sinó també “totes les víctimes de la repressió franquista”. Sobre la derogació de la Llei balear de Memòria Democràtica, la supressió del qual es troba en l'aire després de la ruptura dels pactes autonòmics de governabilitat entre PP i Vox, el lletrat considera que seria un greu error i assevera que, transcorreguts gairebé 50 anys des de la mort de Franco, “no s'ha demanat perdó a les víctimes”. “El postfranquisme en això ha estat un autèntic fracàs”, afirma.

Com va sorgir Estimada Aurora?

No sé si està bé dir-ho, però se'm va acudir aquesta iniciativa mentre ens dirigiem a la concentració que es va convocar davant del Parlament després que passessin els fets. Anava amb la meva companya i amb una amiga en comú. De sobte, vaig dir: “Cal fer alguna cosa més, cal posar una querella”. I la resposta de totes dues va ser entusiasta. A partir d'aquí vaig trucar a una altra amiga que és àgil si més no poder en la presa i execució de les decisions i li va semblar una magnífica idea. “Cal mobilitzar-se”, va respondre.

El que teníem clar és que no calia quedar-se quiets. La idea fonamental de la querella era que calia fer alguna cosa. No ens conformem amb responsabilitats polítiques. La societat civil s'ha d'organitzar i la idea va tenir un acolliment magnífic. No en vam fer una gran difusió perquè tampoc teníem tant de temps, però la gran part de les persones a qui li comentàvem contestaven que sí. Altres deien que no podien perquè coneixen Le Senne i ho consideraven un compromís. I hi va haver un moment en què ens vam parar i vam dir 'prou'. Som 53 persones i no podem gestionar tanta gent, els pagaments per a la querella, les comunicacions... Hi ha hagut fins i tot algunes que ens han dit: “Si ho hagués sabut...”.

Quin perfil de ciutadà s'ha bolcat a la causa?

Abunden molt els treballadors socials. També hi ha metges, advocats, un exjutge [en al·lusió a l'exmagistrat i exvicepresident del Govern balear Juan Pedro Yllanes], professors de Primària, de Segonària i de la Universitat, psicòlegs, biòlegs, sociòlegs... Hi ha un ventall molt ampli de professionals que se senten involucrats i als qui els han mogut la indignació i un sentiment de dolor i pena. Perquè cal saber qui és Aurora Picornell i qui són les 'roges del Molinar'. Per això ha estat molt fàcil atreure voluntats, la gent s'ha mostrat entusiasta amb la iniciativa, però és un entusiasme tenyit de pena i dolor.

Ha estat molt fàcil atreure voluntats, la gent s'ha mostrat entusiasta amb la iniciativa, però és un entusiasme tenyit de pena i dolor

Creieu que el gest de Le Senne va ser accidental, com al·lega ell mateix?

Què va, no ho crec en absolut. El gest de Le Senne va ser un gest coherent amb la seva manera de pensar: 'Si jo justifico el franquisme i la seva repressió com fa el meu partit i si el meu partit la trivialitza, jo també'. Aleshores, en coherència amb això, el seu impuls va ser dir 'prou, això ja no ho aguanto més' i arrencar la fotografia. El fet va ser totalment voluntari, era conscient del que estava fent, el que és totalment impropi també d'un president, de qualsevol parlamentari, però més del president del Parlament.

El fet en si va ser totalment voluntari, era conscient del que estava fent, del que és totalment impropi també d'un president, de qualsevol parlamentari, però més del president del Parlament

En una entrevista concedida a elDiario.es, la diputada Pilar Costa es preguntava què passaria si estiguéssim a Alemanya i un president d'un parlament hagués trencat les fotos de víctimes del nazisme...

És que és una cosa terriblement greu i absolutament intolerable. Cal saber que aquestes dones -perquè sempre parlem d'Aurora, però en van ser quatre més (les germanes Antònia i Maria Pascual, Catalina Flaquer i Belarmina González)- van ser assassinades de manera salvatge molt probablement després de ser violades, com apunten els historiadors i els estudis forenses. No van ser afusellades, com es diu, de manera equívoca. A Aurora li van trobar tres ferides de bala al crani. Això no és una execució. I, a més, les cinc dones són una icona per a Mallorca i tenen un reconeixement públic.

Cal pensar que Aurora Picornell va ser declarada filla predilecta de Mallorca, té un institut d'educació secundària amb nom, carrer i un monument en un lloc públic. Amb això se li han volgut reconèixer els valors de defensa de la igualtat, els valors feministes, de lluita, pels drets dels treballadors. Aquestes dones personifiquen i representen uns grans valors de solidaritat i de llibertat que la societat ha reconegut. I aquest senyor va arrencar la foto, la va destrossar i es va voler carregar la història. Una història que els mallorquins, gairebé diria que amb independència de la seva ideologia, veneren. Hem de respectar què signifiquen aquests reconeixements i molt més la segona autoritat de les illes.

Le Senne va arrencar la foto, la va destrossar i es va voler carregar la història. Una història que els mallorquins, gairebé diria que amb independència de la seva ideologia, veneren

Un regidor de Vox a l'Ajuntament d'Alcúdia assenyalava fa unes setmanes que Picornell no va ser assassinada, sinó que va morir durant la guerra...

Això és ignorància, perquè a Mallorca no hi va haver guerra ni combats. A Mallorca el que va haver-hi va ser una repressió descarnada. L'aixecament franquista va triomfar des del primer minut zero sota el control del general Goded, que deia que passaria per les armes a tothom que es manifestés en contra de l'alçament. I només hi va haver combats a la zona de Portocristo que van durar una setmana amb el desembarcament de Bayo, a l'agost de 1936. L'assassinat de Picornell es va produir la nit de reis de 1937. Per tant, van passar vuit mesos sense cap tipus de combat. Per tant, no fou víctima d'una guerra, fou víctima de la repressió, de la repressió oficial, perquè la seva posada en llibertat [el que es coneixia com les 'tretes': els presos eren 'alliberats' i, conduïts sota engany per grups de falangistes, acabaven assassinats principalment a les cunetes de les carreteres] va ser signada pel governador civil Torres Bestard.

Tot i que encara es troba en una fase incipient, com espera que es desenvolupi el procés judicial contra Le Senne?

Nosaltres esperem que prosperi, perquè la querella que hem presentat creiem que està ben fonamentada i que el fet comès enquadra molt bé a l'article 510.2 a) del Codi Penal, que és el que la jurisprudència tipifica com a injúries col·lectives, que es poden focalitzar en persones individuals, i que genèricament s'anomena delicte d'odi. En realitat, [Le Senne] està ofenent i injuriant un col·lectiu de persones que són les cinc dones, però també totes les víctimes de la repressió franquista, les està jutjant d'una manera clara motivat per les seves idees. “Com jo no les tolero, les injurio, les ofendo, les humilio, les desconsidero”.

Le Senne està ofenent i injuriant un col·lectiu de persones que són les cinc dones, però també totes les víctimes de la repressió franquista, les està jutjant d'una manera clara motivat per les idees d'ella

Després de la ruptura dels acords autonòmics de governabilitat entre PP i Vox, a Balears es troba en l'aire la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, què creu que passarà?

No sé què passarà. El que sí que sé és que si la deroguen serà un greu error. Cal fixar-se en una cosa: Franco fa gairebé 50 anys que va morir. I 50 anys més tard no se'ls ha demanat perdó a les víctimes pels greuges. Encara se'n qüestiona la reparació. I l'espectre polític no hi està unit. Hi ha polítics del PP que han dit que les víctimes només buscaran les corresponents indemnitzacions. Encara hi ha gent enterrada o abandonada a les cunetes, hi ha moltíssima gent que no ha estat trobada. I cada cop serà més difícil perquè cada vegada queden menys parents. És a dir, el postfranquisme ha estat en això un autèntic fracàs, perquè les lleis [de memòria històrica] han arribat fa relativament molt pocs anys. I mentrestant se'ls diu a les víctimes: “Aguanteu-vos amb la vostra desgràcia, que aquí no passa res”.

I a oblidar...

A oblidar i que no es reobrin ferides, diuen. Però la qüestió no és que no s'hagin de reobrir ferides, és que la ferida no està tancada. Aquestes persones van ser assassinades, pressionades, maltractades de mil maneres i no han rebut encara el reconeixement públic que es mereixen. I això ho podríem dir també dels que van ser assassinats pel franquisme no precisament als anys 40. També hi va haver assassinats el 1974, quan a Franco li quedaven pocs mesos de vida [en al·lusió, entre altres, a l'anarquista català Salvador Puig Antich]. I fins ara no ha estat possible de manera nítida demanar disculpes, reconèixer les atrocitats del franquisme. Ha estat possible a mitges, no de manera definitiva. Hi ha partits que trivialitzen la repressió i diuen que tampoc n'hi va haver per tant o que no quedava cap altre remei. No, les ferides no han estat tancades. La democràcia que va passar al règim franquista no ha efectuat una reparació oberta, sincera, no ha demanat perdó ni ha reparat les víctimes.

No, les ferides no han estat tancades. La democràcia que va passar al règim franquista no ha efectuat una reparació oberta, sincera, no ha demanat perdó ni ha reparat les víctimes

Vox vol substituir les normatives a favor de la memòria democràtica pel que ells anomenen les “lleis de concòrdia”...

El seu argument és que a l'altre bàndol també hi va haver repressió. Però l'enorme diferència és que a l'altre bàndol [el sublevat] sí que han rebut reparacions, honors i tot el que va ser necessari per poder dir: “Vau estar al costat bo de la història. Per tant, us retribuirem i reconeixerem els vostres honors” . Aquesta és la gran diferència, que un bàndol va reparar i va honrar les víctimes i l'altre bàndol no ho va poder fer.

Tenen prevista alguna iniciativa més els propers mesos?

El que farem és persistir en la nostra idea que el que va fer Le Senne és un delicte i serà sancionat. Ho hem dit en públic i ho tornem a repetir, les vicissituds polítiques per les quals passi ens donen absolutament iguals. Si dimiteix, si no dimiteix, els pactes que hi hagi o no n'hi hagi per resoldre aquesta qüestió. El que nosaltres considerem és que s'ha comès un delicte des del Parlament per part de la segona autoritat de les Illes Balears i persistirem fins al final.