El malson de Joan i Sisca a una casa en ruïnes: “Ens volen desnonar amb un 71% de discapacitat”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Després de trenta anys vivint en unes condicions infrahumanes, un desnonament amenaça Francisca Riutort, veïna de Menorca, amb un 34% de discapacitat, i Joan, el seu nebot, que requereix cures permanents i que compta amb una discapacitat del 71%. “Volien desnonar-nos aquest dijous, tot i que em van cobrar el lloguer del mes complet. No els importa res”, assegura la dona, que es veu en aquestes circumstàncies perquè la propietat, la Immobiliària Impons SA, no vol renovar un contracte que va signar amb la mare fa tres dècades.
Segons ha relatat, fa quatre anys que el bany del pis, situat en un segon sense ascensor, està sense aigua i en ruïnes, fins al punt que el sostre sobre la dutxa li va caure a sobre aquest estiu. “Aquestes construccions tenen cinquanta anys i mai ningú no ha invertit en manteniment. Fa quatre anys que estic sense aigua calenta al bany, m'apanyo gràcies a un nyap que va fer un familiar, saps el que és estar tant de temps sense aigua? Les canonades són tan velles que al pis de dalt hi va haver fugues i va caure tot el sostre. Van haver de venir els bombers i l'arquitecte de l'Ajuntament de Ciutadella perquè el sostre va caure i ho va fer també a sobre dels bombers”, relata l'afectada.
Acompanyada pels seus veïns i familiars, Francisca explica que tant els funcionaris del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Ciutadella com els representants de l'empresa propietària de l'habitatge, la Immobiliària Impons SA, són coneixedors de la situació d'extrema vulnerabilitat en què es troba. A més, assegura que, en el cas del tribunal, es va presentar oportunament la documentació que acredita el delicat estat de salut del nebot.
“Ell s'ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica en les pròximes setmanes i necessitarà un sostre, un lloc higiènic on viure. Tampoc no ho han tingut en compte”, insisteix. Per la seva banda, l'advocat de l'afectada subratlla que “el jutjat té perfecte coneixement que hi ha un tutelat al domicili, sap que té una discapacitat greu i que Francisca també és discapacitada, però els és igual”. També ha afegit que “hi ha informes de serveis socials”. “No els han volgut contemplar, no ho han volgut veure de cap manera”, ha lamentat el lletrat.
El meu nebot s'ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica en les pròximes setmanes i necessitarà un sostre, un lloc higiènic on viure. Tampoc ho han tingut en compte
Sisca i el seu nebot, de 37 anys, han aconseguit aquest dijous ajornar durant unes setmanes el desallotjament del seu habitatge, ubicat al carrer Maó de Ciutadella, gràcies al suport dels veïns i al treball dels activistes de la Plataforma Menorca Habitatge Digne i dels integrants de CGT Menorca. La dona, entre llàgrimes, ha agraït l'ajuda als presents convocats a la porta de ca seva, encara que sap que és una situació temporal. “Per sort hem aconseguit un acord i em podré quedar fins a finals d'octubre”, ha comentat.
Quan els agents de Policia van marxar i la calma va tornar al barri, la veïna de Ciutadella reflexionava amb eldiario.es sobre el seu futur: “Què faré? No tinc ni idea. Barallaré fins a l'últim moment, però, si no l'aconsegueixo, hauré d'ocupar. Per què no tinc dret a viure en un lloc digne? Jo no vull cap casa de luxe, vull un lloc on viure. Buscaré una casa que hagi estat embargada pel banc i estigui tancada o alguna cosa que no estigui massa deteriorada i pugui estar, perquè tampoc vull molestar a cap particular ni a ningú”, explica Francisca mentre s'eixuga les llàgrimes.
Buscaré una casa que hagi estat embargada pel banc i estigui tancada o alguna cosa que no estigui massa deteriorada i pugui estar, perquè tampoc vull molestar a cap particular ni a ningú', explica Francisca mentre s'eixuga les llàgrimes
30 anys sense un bany decent
Fa tres dècades, el problema de l'accés a l'habitatge a Menorca tenia altres característiques i, sobretot, altres preus. El 1993 es remunta l'origen del contracte que la Immobiliària Impons SA es nega a renovar Francisca i el seu nebot. “Quan vaig venir a viure aquí era jove, acabava de sortir d'una situació conflictiva i el propietari, per assegurar-se que cobraria el lloguer, va posar el contracte a nom de la meva mare. Des de llavors, el contracte s'ha renovat cada any”, explica l'afectada, que assenyala que, des de sempre, el manteniment de l'immoble ha corregut pel seu compte.
Consultat per elDiario.es, l'advocat representant de Francisca Riutort s'ha mostrat perplex per la celeritat amb què el Jutjat ha rebutjat totes les instàncies presentades durant els últims dies i ha subratllat que considera que els fonaments de la sentència per al desallotjament no són suficients per procedir al llançament de la seva representada.
“És un tema complex i difícil d'explicar, però, en tot cas, cal assenyalar que Francisca no va ser condemnada. No hi ha sentència contra ella ordenant el llançament perquè la sentència és contra la seva mare, que no viu ni ha viscut mai en aquest domicili. El contracte d'arrendament va ser signat fa trenta anys i s'ha renovat any rere any fins fa uns quants mesos. No s'executa el llançament per manca de pagament, sinó perquè no s'ha renovat el contracte perquè els propietaris es neguen”, ha explicat el lletrat.
El funcionari judicial ha comunicat a Sisca i el nebot que a l'octubre tornarà, segurament amb una altra ordre de llançament. Preguntat sobre els motius de tanta manca de diàleg, l'advocat de Francisca ofereix una explicació possible: “En 31 anys no ha fet una punyetera obra i darrerament s'havien generat discussions amb la propietat. Ella es va atrevir a reclamar que fes unes obres, i la resposta al reclam va ser un burofax perquè se n'anés primer i una demanda de desnonament després. Així de clar”. I sentencia: “Les demandes per obres són llargues i els tràmits de desnonament força curts en comparació”.
En 31 anys no ha fet una punyetera obra i darrerament s'havien generat discussions amb la propietat. Ella es va atrevir a reclamar que fes unes obres, i la resposta al reclam va ser un burofax perquè se n'anés primer i una demanda de desnonament després. Així de clar
Per la seva banda, la representant d'Immobiliària Impons SA present al desallotjament s'han negat reiteradament a contestar les preguntes d'elDiario.es sobre per què rebutgen renovar el contracte d'un pis de renda antiga que s'ensorra a dues persones amb discapacitat. A més, aquest diari ha buscat sense èxit després de l'intent de desnonament posar-se en contacte amb l'empresa, que ha rebutjat de nou fer qualsevol mena de declaracions.
Dos desnonaments al dia a Balears
A la convocatòria per frenar el desallotjament de Francisca i el seu nebot també hi han assistit altres afectats per la profunda i caòtica crisi residencial que travessa Menorca i per extensió totes les Illes Balears. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, durant el 2023 a l'arxipèlag es van dur a terme 880 desnonaments. Una mica més de dos al dia.
Manuel S. H. ha vingut aquest matí des de Maó amb la dona i la filla menor d'edat. Va saber la convocatòria per les xarxes de la Plataforma Menorca per l'Habitatge i va decidir solidaritzar-se amb Francisca. Va ser desallotjat el 31 de juliol passat del seu domicili del carrer Santa Rosa de la capital menorquina després de no poder renovar el contracte per mort del propietari.
“El banc s'ha quedat amb la casa on vaig viure durant anys per 10.000 euros. Vam intentar comprar-la, no volem res de franc, però al final vam haver de marxar després de moltes setmanes de fustigació del jutjat i del banc”, explica. A més, afegeix una reflexió: “Al final, l'únic que aconseguiran és que okupem els habitatges. En algun lloc cal viure”.
0